La PAH reivindica un edifici que es resisteix a quedar-se buit
“Només volem les cases que ens prenen els bancs, no és ocupació, és reciclar”, diu una pintada en una porta a la tercera planta del bloc ocupat per la PAH al barri de La Bordeta en el marc de la seva campanya d'Obra Social per donar un sostre a famílies que no tenen altra alternativa. “Ja estava aquí quan vam entrar, però ens anava perfecte”, apunta la Llum, una de les habitants de l'edifici que ara pateixen per una ordre de desallotjament. I és que aquest edifici porta 8 anys buit, però la PAH no és la primera que s'esforça en donar-li vida.
Tot apunta que la inscripció amb retolador és del 2011. El novembre d'aquell any es va ocupar el mateix edifici en el marc de les protestes del 15-M. Durant una setmana de “alliberaments generals” van ocupar edificis buits d'entitats bancàries per tota la ciutat, en el cas de La Bordeta també per allotjar famílies. “Jo hi era el dia que van entrar”, recorda la Llum, activista en molts moviments de la ciutat. Anys més tard ha tornat a l'edifici per habitar-lo. Va aconseguir la dació en pagament del seu pis, però no un lloguer social. Des de llavors havia ocupat en un altre edifici, sense la PAH. “Com que no tens ingressos, l'administració no et dóna una alternativa”, critica.
El 2011 l'ocupació va acabar en un desallotjament de matinada per part d'un enorme dispositiu policial. Ara pesa sobre els ocupants una ordre de desallotjament que podria fer-se efectiva en els propers dies, però que esperen que aquest cop tingui un final feliç. Carlos Macías, portaveu de la PAH de Barcelona, explica que la propietat va demanar un desallotjament cautelar, que s'hauria d'haver decretat en pocs dies però s'ordena quatre mesos més tard. A partir d'ara podrien rebre qualsevol dia una visita dels Mossos requerint-los abandonar l'edifici en set dies. A partir de llavors podrien desallotjar en qualsevol moment. La PAH confia, però, en el suport popular i la intervenció que puguin fer l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat davant els propietaris.
La Carmen, de 61 anys, ha arribat fa pocs dies al bloc i l'espanta la idea que la policia la tregui de casa. El seu marit, Rubén, de 64 porta un mes habilitant el seu nou pis i els veïns ja diuen que és el més “apanyat” de l'edifici. Quan va entrar la PAH, ja no hi quedaven ni cuines, ni aixetes, ni tasses de vàter, i fins i tot alguna finestra s'havien emportat en els 8 anys que porta buit. “Les tasses de vàter les hem anat recollint del carrer”, apunten els veïns, i el Rubén s'ha passat el cap de setmana tallant l'aigüera més barata que va trobar per fer-la cabre al lloc que li pertoca. I no són les úniques dificultats. Durant els dos primers mesos les famílies al bloc no disposaven ni de llum ni d'aigua. “Vam demanar a l'Ajuntament que intervingués però no hi va haver manera”, apunta Macías.
Un crèdit en mans de la Sareb
El portaveu de la PAH explica que la titularitat de l'edifici és de la promotora Nyala 2006 SL, de la família Riera-Marsà, tot i que el crèdit hipotecari de l'immoble, que puja als 5 milions d'euros, està en mans de la Sareb –l'anomenat “banc dolent”–, que es quedaria el bloc en cas que volgués executar el crèdit. “La Sareb no executa el crèdit per tenir una pantalla que la protegeixi”, considera Macías, que afegeix que la promotora “gaudeix d'uns beneficis que no estan a disposició de les famílies”. Si la Sareb fos la titular de l'edifici l'Administració li podria reclamar la cessió d'aquests habitatges per a ús social, com ja va passar a un bloc ocupat a Sabadell.
“Demanem a l'Ajuntament i a la Generalitat que negociïn amb la Sareb, i de la Sareb no tenim resposta”, explica Macías, que afegeix que quan la Sareb comunica que no és la titular de l'edifici tampoc tenen més resposta de la Generalitat. El nou consistori de Barcelona ha demanat als jutjats un aplaçament de dos mesos del desallotjament per tal que els serveis socials puguin buscar una solució per a les famílies.
Al bloc hi viuen un total de set famílies, moltes d'elles amb menors. Algunes provenen de diversos desnonaments, altres ja havien estat ocupant després de quedar-se al carrer. En el cas de la Carmen i el seu marit, provenien d'un edifici ocupat per l'Obra Social de la PAH a Ripollet. Durant dos anys la propietària del pis a on vivien quan el seu marit es va quedar sense feina els va deixar viure sense pagar lloguer, però finalment van haver d'abandonar-lo. Amb els 500 euros al mes que pot arribar a guanyar el seu marit no veuen una alternativa. “Si al menys pogués treballar, però tinc dues hèrnies de disc i dues vertebres aixafades”, lamenta la Carmen als 61 anys. Al bloc de La Bordeta viu a la primera planta, per no haver d'afrontar gaire escales. Diu que s'adapta a qualsevol lloc, però l'últim que vol és veure's arrossegada fora de casa per la policia i la Llum s'encarrega de tranquil·litzar-la.
