Xavier Mas Craviotto i Jordi Sebastià, guanyadors dels Premis Literaris Ciutat de Gandia 2022

Xavier Mas Craviotto, amb La llum subterrània, i Jordi Sebastià amb Un afer europeu han guanyat respectivament el LX Premi Ausiàs March de Poesia i el XLIV Premi Joanot Martorell de Narrativa dels Premis Literaris de Gandia. Els llibres guardonats seran publicats a Edicions 62 el gener de 2023.

La llum subterrània de Xavier Mas Craviotto està conformat de tres parts, precedides d’un poema preliminar i seguides d’un altre d’epilogal. La primera part són tres Notes esparses per a la representació d’un origen. La segona part, La foscor primigènia, i la tercera, La llum subterrània, contenen setze poemes cadascuna. El conjunt compon un llibre molt travat, ben construït, que aconsella fer-ne una lectura seguida i pausada i que s’imposa per la força de les imatges, per la precisió del vers i per l’emoció genuïna que ha fet néixer els poemes.

Xavier Mas Craviotto (Navàs, 1996) va estudiar Filologia Catalana i un postgrau en Assessorament Lingüístic i Serveis Editorials a la Universitat de Barcelona. Actualment treballa de professor de llengua i cultura catalanes a la Universitat de Bristol, al Regne Unit. És un dels cofundadors de Com ho diria, una plataforma digital especialitzada en l’argot juvenil del català. Ha publicat la novel·la La mort lenta (Premi Documenta 2018) i els poemaris Renills de cavall negre (Certamen Art Jove Salvador Iborra 2018) i La gran nàusea (2021). Ha guanyat una vintena de premis literaris de narrativa i poesia i ha participat en alguns reculls de relats col·lectius.

En Un afer europeu de Jordi Sebastià el jove periodista Joan Ballester viatja a Brussel·les a cobrir un acte protocol·lari i sense interès en les institucions europees; la visita li permet deixar enrere per uns dies problemes sentimentals i familiars als quals no vol enfrontar-se. A la capital d’Europa, però, s’assabenta de la imminent aprovació d’un tractat comercial que perjudicarà letalment els productors de taronja valencians. Ballester, periodista escèptic però vocacional, ha detectat la notícia i decideix quedar-se a Brussel·les per esbrinar els interessos que s’amaguen darrere d’aquell acord. Entre Brussel·les i Estrasburg, sota una pluja gairebé permanent, Joan s’endinsa en les clavegueres de la política, plena d’hipocresia i violència soterrada, protagonitzada per lobbistes implacables. I tanta curiositat pot resultar perillosa.

Jordi Sebastià (Burjassot 1966) ha treballat com a periodista i ha sigut alcalde del seu poble i diputat al Parlament Europeu. Ha publicat llibres de reportatges, Llàgrimes de cotó de pols i de silenci, La dignitat i l’aixada, assajos, El parany cosmopolita, Quadern de l’Europa trista, i contes, Atzucacs. Ha traduït els poetes portuguesos Eugénio de Andrade i Sophia de Mello. Ha escrit guions i ha dirigit el migmetratge Un dia com un altre i el documental La Fifla. El protagonista de la seua primera novel·la, Un assumpte de perifèria, torna -vint anys després- per protagonitzar aquest afer europeu.

Ferran Torrent, premi honorífic

D'una altra banda el Consell de l'IMAB de Gandia (Institut Municipal d'Arxius i Biblioteques) ha atorgat el premi honorífic a la trajectòria literària Joan Roís de Corella a l'escriptor Ferran Torrent. El premi reconeix a un escriptor o escriptora que haja usat el valencià en la seua obra i enguany s'ha atorgat a Torrent, el qual compta amb una llarga i reconeguda creació literària en la nostra llengua i vora 30 obres publicades. Tot i que és conegut per la seua producció de novel·la negra i la sèrie Toni Butxana i Hèctor Barrera, també ha escrit llibres de viatges, guions per a cinema, articles periodístics, assaig i, a més, quatre de les seues obres s'han portat al cinema i ha sigut traduït a diversos idiomes.

“Ferran Torrent ha sigut un fenomen de supervendes, la qual cosa no és habitual en la nostra llengua”, s'explica des de l'organització dels premis. A més afegeixen que Torrent es caracteritza per dos aspectes: d'una banda, pel seu “estil àgil i pròxim a la societat sense deixar de banda la normativa”; i, d'altra banda, per ser el responsable de “la popularització de la novel·la negra en la nostra llengua”.