El Quixot que va voler reconstruir la Manxa, rescatat cent anys després

“Amb el croquis traçat pel geni, emprendre la peregrinació; anar pas a pas seguint les empremtes que van deixar en el fang les ferradures de Rocinante; descansar a l’ombra de l’arbre que va acollir el cavaller una altra vesprada com aquesta, calorosa i calma; sentir les mateixes esquelles que ell va sentir, i trobar encara la seua imatge en la làmina dels rierols”. El 1921, un escriptor i pintor manxec va tractar de reconstruir els passatges del Quixot adaptant-los al seu context. Cipriano Salvador va baixar de l’estació d’Alcázar de San Juan i va començar a caminar, llibreta en mà, per donar una nova interpretació a l’obra de Cervantes.

Salvador, escriptor i pintor republicà, nascut a Pedro Muñoz, va voler aprofitar l’obra mestra de la literatura espanyola per a millorar les condicions materials de la seua terra. Es don Quijote el que guía és, en inici, un dietari en què l’autor reconstrueix, en l’Espanya del 1921, la ruta que Cervantes va dibuixar en la novel·la tres-cents anys arrere. Però el recorregut pel mapa, entre els pobles, monuments, mites i llegendes del paisatge manxec, constitueix una reivindicació vigent un segle després: industrialitzar la regió per generar ocupació de qualitat; fomentar el turisme cultural i divulgar l’obra de Cervantes per generar un nou relat del manxec en positiu. En el viatge, es planteja “hem de recórrer pas a pas el camí seguit pel sublim boig Quixot des del mateix lloc en què se li va despertar l’excelsa bogeria fins que, en braços seus, va caminar a fer penitència d’amor en les fosques i esquerpes muntanyes de Sierra Morena”.

L’obra de l’escriptor va ser blasmada pel franquisme, com la seua pròpia vida. El 1941 va ser condemnat a mort per haver fet desaparéixer un quadre renaixentista que aquell mateix any un capellà havia venut. L’obra, “Santa Ana, la Mare de Déu, Santa Isabel, Sant Joan i l’infant”, de Fernando Yáñez de la Almedina“, estava des de llavors en el Museu del Prado. Salvador va acabar en el Fuerte de San Cristóbal (Navarra), considerat una de les pitjors presons del franquisme, amb la pena de mort commutada a 30 anys de treballs forçosos.

Quan es compleix un centenari de l’obra, l’editorial valenciana Llibres l’Encobert ha decidit reeditar-la, a manera d’homenatge de la gesta de l’escriptor. Juntament amb la seua família i la Universitat de Chicago, l’equip editorial ha pogut recuperar els viatges per la Manxa d’inicis del segle XX. El pròleg recorda la condemna de Cipriano Salvador i les perquisicions del responsable de l’editorial, l’historiador José Camarillas, per a buidar les incògnites sobre la desaparició del llenç. L’editor va acudir al seu poble patern a la recerca d’una història familiar i va acabar demostrant que l’obra desapareguda estava des del 1940 en el Museu del Prado. “Servisca aquest treball com un crit pels Ciprianos que van ser silenciats, però els sacrificis dels quals mantindran vives les veus del nostre poble durant segles”.