“Alguns homes volen ser feministes només quan hi ha dones davant perquè els aplaudisquen”

L’humor sol ser un bon instrument amb què posar-nos davant de l’espill i a través del qual veure aqueixos comportaments que deixem passar en el dia al dia. El masclisme quotidià, el que tenim tan interioritzat que ni ens crida l’atenció, ix a la llum amb les hipèrboles gràfiques.

És el que fan des de Feminista Ilustrada María Murnau i Helen Sotillo des del 2015 i que ha arrossegat 90.000 persones al seu compte d’Instagram, que aclareixen: “no ens riem del masclisme”. María va estudiar Comunicació Audiovisual i el màster de Gènere en la Universitat de Cadis, per al qual va realitzar un documental sobre el moviment Femen. En companyia de Helen, estudiant de Publicitat, van crear unes petites vinyetes en què assenyalaven comportaments masclistes que es van fer virals. Ara, gràcies al projecte d’il·lustració, també imparteixen xarrades i conferències com la que va oferir María la setmana passada en la Universitat de València, organitzada pel sindicat d’estudiants Saó, sobre la manera de detectar i destruir els masclismes quotidians.

Pregunta: Creus que el feminisme és un tabú?

Ara està molt de moda, però la connotació negativa la té. Encara que moltes famoses s’hi han sumat, hi ha molts articles, hi ha debats en televisió… hi ha molta gent famosa que diu que no és feminista, que creu en la igualtat. Algunes persones es fan un embolic i els fa por.

L’embolic, el rebuig… Es deu a la ignorància pel que fa al moviment?

Sí, perquè la gent, per a justificar-se, diu “no, jo crec en la igualtat i el feminisme vol que les dones estiguen per damunt dels homes”. No ho tenen clar. Jo també rebutjava abans el femellisme, fins que vaig aprendre que feminisme és igualtat. Que no hi ha gairebé dones que vulguen la supremacia femenina i, si n’hi ha, no per això cal deslegitimar tot un moviment.

Sembla que ara està de moda preguntar a personatges rellevants si són feministes o no, i això provoca una pluja de crítiques després…

Hi ha una majoria de dones que s’indignen més quan una persona a qui admiren diu que no és feminista. Fins i tot Meryl Streep, quan li van preguntar si era sufragista, va dir que no, que era humanista. Una dona que ha fet pel·lícules feministes, admirada, treballadora… Quan diu aquesta mena de declaracions, la resposta es farà viral. És un recurs bastant útil per a obtenir visites.

Us arriben trols dones?

Moltes vegades ens arriben crítiques de dones que fan comentaris molt masclistes. Quan una dona ve i et diu “vés-te’n a la cuina”…, dubtes que siga dona, no té sentit. És difícil saber realment el gènere en les xarxes socials.

Quan són dones les que fan aquestes crítiques destructives, com us sentiu?

Solen ser dones majors. Em fan més pena que emprenyament. És una sensació com de… Redéu!, en quin món has de viure per a dir aqueixes coses i tirar-te terra als ulls?

En general, entre els joves teniu bona acollida.

Sí. Hem fet moltes xarrades amb adolescents i s’hi bolquen moltíssim. S’assabenten de tot. Hem fet ponències per a joves de 14 anys i hi havia algunes xiques que seguien Barbijaputa i feien uns discursos que ja voldria jo amb la seua edat.

Les xarxes socials ajuden a difondre el discurs feminista?

Són una arma de doble tall. Quan no tens molta idea d’un tema complicat i comences a llegir, tardes molt a diferenciar el contingut de veritat i útil del de la gent que no en té ni idea. El concepte de gènere, per exemple, és molt complex i he vist infinitat de youtubers explicar-ho malament, que utilitzen un llenguatge que no és… Està bé per a la difusió, però cal tenir una mica de coneixement del tema.

Segueixes youtuberes feministes?

Generalment no. Només Ayme, una xica jove que té un discurs que m’agrada molt. Està bastant formada i es nota.

Per què vau decidir utilitzar l’humor per a denunciar el masclisme?

Perquè quan utilitzes el discurs de la ràbia, encara que tinguem mil motius per a estar emprenyades, la gent no és tan receptiva, no entra igual. L’estratègia és que riguen una mica, que ho vegen amb humor i ja després, quan hagen vist el problema, llavors explicar per què és així, què cal fer per a solucionar-ho…

Hi ha cap tema que no toqueu amb l’humor?

Sí. La prostitució i la violència de gènere. Són temes molt forts, no se m’acut res graciós amb la violència de gènere. Fem temes potser un poc més lights, que també deixen veure que són violència. No és bromejar amb el tema, és tractar-lo d’una altra manera.

Hi ha el micromasclisme?

No m’agrada utilitzar el terme, encara que sempre que ens criden per a algunes jornades el posen. En els setanta es deia obertament que que les faenes de casa les feren les dones era masclista. Hui és micromasclisme. Per a mi és masclisme a seques i punt. Si que és veritat que hi ha coses que tenim assimilades, com que les dones fan dos besos… És masclisme, la dona sempre ha d’estar disponible per a besar, però està tan assimilat que ho associem a costum i tradició i no ho veiem com una cosa roïna.

Darrere de certes camisetes amb missatges feministes hi ha l’esclavitud de les dones que les fabriquen. Intentem evitar-les si podem, no? pic.twitter.com/NqAwQcCMlC

— Feminista Ilustrada (@femilustrada) 16 d’octubre de 2017

Tracteu temes com el sostre de vidre, la bretxa salarial… Us arriben moltes crítiques?

Sí. Vam fer una vinyeta sobre els sostres de vidre en els bancs i ens van dir: feu les estadístiques de les mines. O amb la bretxa salarial es justifiquen que serà que els homes estan més formats.

És habitual el mansplaining?mansplaining

Ho veiem molt en les jornades. Al final de la nostra intervenció sempre intervé algun home. Si n’hi ha 3 o 4, tots parlen i t’amollen uns rotllos… En una xarrada a Madrid un xic va començar a preguntar-nos que per què en les campanyes contra la violència de gènere parlaven sobre els homes que controlaven el mòbil a les seues parelles i elles es feien les boges, que si déiem als homes que no maltractaren… T’expliquen que si la desigualtat ve del paleolític, et parlen de biologia i història, i no en tenen ni idea.

Us deuen arribar comentaris del tipus feminazi, gihadista de gènere… Com hi responeu?

Jo no hi responc, ho bloquege directament. Hi ha gent que pregunta volent saber de veritat, i llavors li recomanes que llija alguna cosa per formar-se. Però quan vénen amb aqueixes paraules… passem. Feminazi és una paraula mig nova, però contra el feminisme sempre s’ha carregat. Comparar el feminisme amb el nazisme és per als que no tenen arguments, no té sentit.

Abans hem parlat que el feminisme està de moda. Ara veiem molts productes, camisetes sobretot, amb lemes com girl power, the future is female... reivindicant l’apoderament de la dona. El feminisme corre el risc de convertir-se en un eslògan?girl power, the future is female

Jo crec que ja és un eslògan. Des que Beyoncé en un concert va eixir amb tota l’escenografia amb el lema ‘Feminist’. Una professora ens va comentar que per a arribar als seus alumnes utilitzava discos de Beyoncé, que tenia unes quantes lletres reivindicatives, hi va incloure algun discurs … Però després tenen una línia de roba que fan dones esclavitzades. Tots tenim contradiccions, però aqueix és un altre nivell. A més que és una dona negra, que coneix l’opressió del racisme…

Sí. Crec que està de moda, que hi ha col·leccions de camisetes. D’altra banda està bé. A alguna xica jove potser li cale el discurs i li arribe de veritat. Crec que cal veure allò positiu també. Ja hi ha hagut altres modes de feminisme i en els setanta es va avançar molt. Cal aprofitar aqueix moment, ja no ens queden moltes més opcions. Fa anys que hem tingut polítiques d’igualtat i, bé, s’han aconseguit moltes coses, però és molt poc comparat amb el que s’esperava. Tampoc queden moltes vies. Per moltes lleis que hi haja, si la policia no té ni idea… Com s’aplica?

Convertir-ho en un eslògan no pot fer que muira ací?

Jo preferisc quedar-me amb el fet que arribarà a molta més gent. Fa cinc anys no es parlava gens de feminisme. Femen em va impactar molt, perquè va donar a conéixer tot el que hi havia darrere de la llei de l’avortament… Ara hi ha molta gent que diu que és feminista, però no coneix el moviment, no sap què és.

Llavors ens trobem amb la contradicció de gent que actua com a feminista i en rebutja el nom i gent que s’etiqueta com a feminista, però no en coneix les reivindicacions…

Sí. Per exemple, Javier Marías diu que és feminista i tot el que escriu diu el contrari. A mi tant em fa que et digues feminista si després no ho defenses.

Per què els subjectes de les vostres vinyetes són homes?

Canviem un poc el xip i intentem visibilitzar els comentaris dels homes, els seus comportaments… El problema de les dones no són les dones. Vam canviar el públic perquè se sentiren identificats.

Quin paper haurien de tenir els homes en el moviment feminista?

És complicat. Està molt bé que s’hi impliquen. No sé si per inèrcia dels casos que conec, però… Al principi es desconstrueixen un poc i de seguida comencen a donar lliçons, volen portar la veu cantant… el seu procés de replantejar-se les coses dura molt poc. De seguida creuen que ho tenen tot fet. És com que volen ser feministes només quan hi ha dones davant perquè els aplaudisquen.

I en l’esquerra és pitjor. En la dreta saps que no tens res a fer, però en l’esquerra… Les seues intencions poden ser les més feministes del món, però falta donar exemple. Si vols que el feminisme siga una part important del teu partit, com en Esquerra Unida, Podem, PSOE… has de donar exemple. Al final els caps visibles són homes.

Fas feminisme, humor i il·lustració. Quins són els teus referents en aquests àmbits?

Caitlin Moran, sens dubte. De Barbijaputa tinc tots els seus articles impresos… Em falten referents feministes contemporanis. En il·lustració no m’acaba de calar ningú, encara que Moderna de Pueblo està bé o Lola Vendetta. En humor m’agrada Patricia Sornosa.