La indignació augmenta al compàs de la crisi, les retallades i la corrupció

Després de 18 anys del govern a la Generalitat, el PP ha posat de manifest el fracàs de les seues polítiques. Els grans eixos sobre els quals han aconseguit les successives majories electorals s’esvaeixen.

La reivindicació identitària basada en un regionalisme de tòpics, la queixa per l’hostilitat dels governs de Zapatero i el greuge comparatiu permanent, s‘han diluït a gran velocitat en arribar al govern Mariano Rajoy. Ja no hi ha reivindicació de l’aigua, de les infraestructures o fins i tot d’una qüestió bàsica com el finançament autonòmic. Només cal recordar com el PP valencià va retirar fa, dos mesos, en el Congrés dels Diputats, una proposta de millora del finançament per què el mateix Grup Popular del Congrés va deixar clar que no l’anava a votar.

Tota eixa reivindicació identitària del PP valencià venia completada amb la convenient dosi d’anticatalanisme. Però ara s’ha vist restringida a causa de la solsida del sistema financer valencià representat per Bancaixa, CAM i el Banc de València, aquest dos ara en mans dels catalans. I d’altra banda la liquidació de la RTVV. Una de les eines més importants per a potenciar la llengua i la cultura.

Un altre eix sobre el qual havien construït el discurs hegemònic, el de la “prosperidad”, basat en el model econòmic, s’ha demostrat un fracàs. La decisió, a finals de la dècada dels noranta, de potenciar la construcció, l’especulació immobiliària, les grans obres i els grans esdeveniments, en detriment dels sectors industrials, de la investigació i la innovació, han desvetllat, en punxar-se la bombolla immobiliària, el solar en què han convertit l’economia valenciana.

Sense un model productiu competitiu i en mig d’una crisi econòmica de la qual encara no s’albira l’eixida, el Consell ha de gestionar els dèficits retallant amb la supervisió-intervenció del Ministeri d’Hisenda. La irritació de ciutadania creix, les factures pendents són moltes i les necessitats apressants.

Simultàniament el PP exerceix un bloqueig polític incompatible amb una democràcia parlamentària. A les Corts els partits de l’oposició han d’aconseguir informació amb recursos als tribunals. Això fa que l’opacitat i les sospites d’irregularitats augmenten. Eixa percepció l’alimenta també el degoteig continu de casos de corrupció que afecten diputats i alts càrrecs del PP. Són ja més de cent els càrrecs públics del PP imputats en casos de corrupció, d’ells onze han sigut membres del Consell.

Els incompliments del dèficit poden portar noves retallades, la feblesa de l'economia i els casos de corrupció, continuen augmentant la indignació de bona part de la ciutadania. La pressió del carrer cada vegada és més forta. El PP cada vegada esta més aïllat. El deteriorament social i econòmic pot augmentar. I així un any i mig més.