Durant més de cinc-cents anys, des del 711 fins el 1238, l’actual territori valencià va estar dominat per la cultura islàmica. L’entrada de Jaume I, com un segle abans havia succeït amb la conquesta fugaç del Cid, va suposar un punt d’inflexió traumàtic per als àrabs musulmans que habitaven les taifes valencianes. A banda dels milers de morts, hi hagué deportacions, exili, esclavatge i altres pràctiques inhumanes pròpies de l’època. Quasi la meitat de la població musulmana va ser expulsada pel nou poder cristià o emprengué l’exili. D’aquell episodi, ens resten les paraules escrites pels poetes andalusins. Són paraules plenes de nostàlgia per la terra perduda.
Em lleva la son...
Em lleva la son estar enamorat d’una vida passada entre la Russafa i el Pont.
Quin paradís terrenal d’incomparable bellesa, sota el qual corren els rius!
Enyora la gent la primavera? Ací ens troba en primavera a qualsevol època de l’any!
Ibn al-Abbar
Sobre este blog
Durant més de cinc-cents anys, des del 711 fins el 1238, l’actual territori valencià va estar dominat per la cultura islàmica. L’entrada de Jaume I, com un segle abans havia succeït amb la conquesta fugaç del Cid, va suposar un punt d’inflexió traumàtic per als àrabs musulmans que habitaven les taifes valencianes. A banda dels milers de morts, hi hagué deportacions, exili, esclavatge i altres pràctiques inhumanes pròpies de l’època. Quasi la meitat de la població musulmana va ser expulsada pel nou poder cristià o emprengué l’exili. D’aquell episodi, ens resten les paraules escrites pels poetes andalusins. Són paraules plenes de nostàlgia per la terra perduda.
0