Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
El ataque limitado de Israel a Irán rebaja el temor a una guerra total en Oriente Medio
El voto en Euskadi, municipio a municipio, desde 1980
Opinión - Vivir sobre un polvorín. Por Rosa María Artal
Sobre este blog

Durant més de cinc-cents anys, des del 711 fins el 1238, l’actual territori valencià va estar dominat per la cultura islàmica. L’entrada de Jaume I, com un segle abans havia succeït amb la conquesta fugaç del Cid, va suposar un punt d’inflexió traumàtic per als àrabs musulmans que habitaven les taifes valencianes. A banda dels milers de morts, hi hagué deportacions, exili, esclavatge i altres pràctiques inhumanes pròpies de l’època. Quasi la meitat de la població musulmana va ser expulsada pel nou poder cristià o emprengué l’exili. D’aquell episodi, ens resten les paraules escrites pels poetes andalusins. Són paraules plenes de nostàlgia per la terra perduda.

Qualsevol lloc de la terra...

Qualsevol lloc de la terra

0

Qualsevol lloc de la terra on haja nascut obliga l’home a estimar-lo mentre visca!

No hi ha una altra terra com aquesta, plena d’almesc, on la brisa ompli els seus odres de perfum.

Coberta de plantes, amb flors que són plata i or a les galtes de la terra.

Aigua com incrustació de Via Làctia amb les vores plenes de flors entrellaçades.

Bella com el millor d’una vida plaent. Lliure com la ufanosa joventut que ha passat.

València és aquell topazi sobre el qual corren, com un riu, totes les perles.

És com una núvia. Déu ha creat la seua bellesa i li ha donat després eterna joventut.

Al-Russafí

Sobre este blog

Durant més de cinc-cents anys, des del 711 fins el 1238, l’actual territori valencià va estar dominat per la cultura islàmica. L’entrada de Jaume I, com un segle abans havia succeït amb la conquesta fugaç del Cid, va suposar un punt d’inflexió traumàtic per als àrabs musulmans que habitaven les taifes valencianes. A banda dels milers de morts, hi hagué deportacions, exili, esclavatge i altres pràctiques inhumanes pròpies de l’època. Quasi la meitat de la població musulmana va ser expulsada pel nou poder cristià o emprengué l’exili. D’aquell episodi, ens resten les paraules escrites pels poetes andalusins. Són paraules plenes de nostàlgia per la terra perduda.

Etiquetas
stats