Mira i la nació dels valencians

Recentment vaig participar en la presentaciò de la nova edició del llibre de Joan Francesc Mira La nació dels valencians. Un canvi al títol del clàssic de Mira que el fa més contundent, com els canvis a l’escenari polític que ara estem construint els valencians i valencianes.

Joan Francesc Mira ha estat sempre un home de profundes reflexions però també d’accions amples. Sempre ha estat mirant més lluny: analitzant, suggerint, persuadint, però actuant pel País.

En els darrers vint anys al nostre País Valencià, i 24 al Cap i Casal, la dreta centralista ha fet tot el possible per anul·lar-nos com a poble. En aquells moments de greu dificultat quan el concepte de País Valencià i el de nacionalisme valencià estava pràcticament liquidat, Joan Francesc Mira era allà: caminant entre la pols, embrutant-se.

Esta setmana, a l’Ajuntament de València s’han llegit els versos d’Estellés al Saló de Cristall i al Palau de la Música -al mateix lloc on fa deu anys es va (ens vàrem) tancar el Col·lectiu Ovidi Montllor- s’ha iniciat la Gala de Premis Ovidi a la Música en Valencià.

Les institucions valencianes també s’estan reeditant. S’estan fent correccions, concrecions i canvis. El camí, però, és llarg i no hem de deixar-nos portar per les urgències del moment. El valencianisme ara prospera, suma, uneix i governa. Hui a casa nostra i prompte a Madrid on el valencianisme tindrà un grup parlamentari propi al Congrés dels Diputats amb Joan Baldoví com a protagonista. I aquesta és només la primera edició.