La col·lecció “Breviaris” de PUV

En un article anterior esmentava l’intent frustrat d’incorporar una traducció al valencià/català del petit llibre de Juan Gil-Albert Concierto en “mi” menor a la col·lecció “Breviaris” de Publicacions de la Universitat de València. Era una proposta sensata i enraonada que la miopia -per dir-ho així- de l’hereva dels drets de Gil-Albert va entrebancar i finalment estroncar. Pense que a Juan li hauria agradat la idea. La seua prosa memorialista i reflexiva, o introspectiva, les evocacions d’Alcoi o Xàtiva, de les cases que hi va habitar, dels paisatges que va estimar, traslladada a la nostra llengua per un escriptor tan sensible i competent com Josep Piera hauria estat a la fi una aportació plena de sentit a una col·lecció singular. I potser -ves a saber- hauria ajudat a donar a conèixer la figura i l’obra de Juan Gil-Albert a un altre segment de públic.

Aquest petit volum de Gil-Albert, publicat originalment a València el 1964, s’hauria trobat en bona companyia en una col·lecció com “Breviaris” de PUV, una amalgama de pensament i literatura, d’humanisme i petites mostres de ciència, una col·lecció miscel·lània que mirava de combinar la traducció de clàssics amb la incorporació de textos oblidats o poc coneguts, amb la voluntat de suggerir i provocar, en el millor sentit de la paraula. Es tractava de publicar textos i traduccions de qualitat de la millor tradició cultural europea i universal. Una manera d’obrir finestres, d’oxigenar la nostra cultura, d’oferir propostes interessants a un públic lector consolidat i a un altre en procés de formació, de totes les terres de parla catalana.

Hi ha moltes col·leccions d’aquesta mena en el panorama editorial europeu. Col·leccions de volums generalment breus, en edicions de qualitat, que combinen molts registres i que susciten debat i curiositat i que activen, en alguns lectors, l’espurna de la recerca personal i les lectures ulteriors. Una de les clàssiques en seria la Piccola Biblioteca Adelphi, on s’hi troba de tot -però sempre amb la qualitat per davant-, literatura, pensament, art, ciència... En francès trobaríem una proposta semblant en les Éditions Allia, que igual publiquen un volum molt estimulant del sinòleg Jean François Billeter (Pourquoi l’Europe. Réflexions d’un sinologue, 2020) com un capítol de la Dialèctica de la Il·lustració d’Adorno i Horkheimer (Kulturindustrie, 2019), entre desenes més de llibres relativament breus que mereixen atenció. I en alemany Suhrkamp Verlag és una referència segura en aquesta línia editorial. Per descomptat que són només alguns exemples, entre molts més que podríem evocar.

Aquesta era la idea. “Breviaris”, quasi com un manifest, s’estrenà el 2004 amb el Discurs sobre la dignitat de l’home, en edició i traducció a cura d’Antoni Seva. Era l’època d’Antoni Furió al capdavant de PUV. En seguirien molts més volums, uns 26, si fa no fa. Amb títols memorables de Diderot (Carta sobre el comerç de llibres), Adorno (L’assaig com a forma), Max Weber (La ciència i la política), Jean-Paul Sartre (Defensa dels intel·lectuals) o Xavier de Maistre (Viatge al voltant de la meua cambra). També clàssics com Campanella (La Ciutat del Sol), Holbach (El cristianisme sense vels), Julià l’Apòstata (Contra els galileus) o Thomas de Quincey (L’assassinat com una de les belles arts). O llibres que cal conèixer de primera mà com L’Estat dels jueus de Theodor Herzl o Brevíssima relació de la destrucció de les Índies, de Bartolomé de Las Casas. En fi, volums d’Erasme, de Paul Ricoeur, de Joseph Brodsky, de Voltaire, d’Oparin, de Darwin, d’Alexis de Tocqueville, de Cardoso Pires, de Victor Klemperer, de Giacomo Casanova, d’Ernst Robert Curtius...

Els traductors i prologuistes, els qui han tingut cura de l’edició dels textos, han fet una gran feina. Noms tan significatius com Antoni Seva, Guillem Calaforra, Eduard Verger, Albert Mestres, Josep Ballester, Antoni Martí Monterde, Salvador Company i Anna Torcal, Josep Lluís Teodoro, Juli Peretó, Guillem Calaforra, Martí Domínguez, Miquel Barceló, Joan F. Mira, Antoni Munné, Vicent Berenguer, Marc Jiménez, en varen ser alguns.

Per tot plegat em fa l’efecte que Juan Gil-Albert s’hi hauria sentit còmode, ben acompanyat... Però de vegades els bons propòsits no aconsegueixen reeixir. És un fet ben conegut, amb el qual cal comptar, tant en la tasca editorial com en la vida en general.

“Breviaris” de PUV és una col·lecció oberta i activa, ara amb un ritme més lent o pausat, però -en principi- amb futur per davant. Crec que ha inspirat algunes altres col·leccions o iniciatives en l’àmbit de l’edició catalana, i això està molt bé. De la mateixa manera que es va inspirar en exemples o propostes d’arreu, cosa també del tot legítima, perquè al capdavall això és la cultura, corregir i augmentar. S’inventa molt poc, però de vegades es deixa una empremta, s’aporta alguna cosa, amb la major dignitat possible i sense donar gat per llebre.

Els darrers volums publicats als “Breviaris” han estat Quinze dies al desert americà, d’Alexis de Tocqueville, a cura de Tomàs Escuder, i 16 d’octubre de 1943, de Giacomo Debenedetti, a cura de Maria Folch. El primer és un testimoni molt directe i emotiu de la impressió que li va fer l’Amèrica profunda dels grans boscos i llacs a Tocqueville, mentre que el segon és una peça memorable sobre l’Holocaust a Itàlia, que començà amb la destrucció del gueto i la persecució i deportació dels jueus italians, de la mà d’un historiador i crític de la literatura de primer nivell. Dos autors de Castelló en aquest cas, Tomàs Escuder i Maria Folch, signen aquestes edicions d’uns textos sorprenents i estremidors, cadascun en el seu estil.

Voldria que aquestes línies serviren si més no per a estimular, confiat a l’atzar de l’escriptura i la difusió de l’escrit, la curiositat i l’interès per una col·lecció que, de debò, val la pena. M’agraireu el consell...