Bretxa salarial i jornada de 32 hores

Hui, 22 de febrer, és el dia internacional de la igualtat salarial. És el dia que les dones eixim a denunciar el que en realitat ens passa cada dia, pel fet de ser dones i, molt especialment, per ser mares. Les signants hem hagut de suportar que ens diguen coses com “sí, el teu treball val més del que cobres, però si t'ho puge malpensaràn i, al cap i a la fi, no te’n aniràs perquè, sent dona, ningú et pagarà més”. En l'última dècada la bretxa salarial ha disminuït 10 punts percentuals, però estem lluny d'aconseguir la igualtat salarial. Volem esmicolar algunes dades per a veure on està el problema i què podem fer.

Segons dades de l'INE la diferència en salari mig brut anual entre dones i homes és d'un 22%. Mentre les dones cobrem de mitja 20.608 €, els homes estan en 26.392 €. L’OIT en el seu Informe Mundial dels Salaris 2020-2021 calcula que a Espanya els salaris de les dones s'han reduït un 14,9%, enfront del 11,3% dels homes, durant el segon semestre del 2020 tenint en compte la pèrdua d'ocupacions i la reducció d'horaris. La pandèmia ha incrementat la bretxa al 23%. Això seria més o menys com dir que a partir del 8 d'octubre, les dones treballarem sense cobrar fins a final d'any. O que la quantitat de salari que se'ns cisa al conjunt de les dones podria arribar quasi a un 4% del PIB.

Les dones cobrem menys perquè els treballs tradicionalment exercits per dones són més precaris i pitjor remunerats, i perquè hi ha menys dones en llocs amb salaris més alts (sostres de cristall). Però sobretot per la reducció horària, involuntària o voluntària, que prenem moltes dones per a poder, simplement, sobreviure quan som mares. Només durant 2020, segons CSIF, tres vegades més dones que homes van tindre una ocupació a temps parcial: 2.081.700 front a 717.400. No tenim dades encara de quantes dones estressades han hagut de reduir el seu horari durant el tancament dels col·legis i el confinament dels xiquets, però tot apunta al fet que s'engrandeix la bretxa.

L'estudi “Child penalty in Spain” del Banc d'Espanya va constatar que l'any següent al naixement, a les mares ens cauen els ingressos fins al 19,5% i aquesta tendència contínua 10 anys després del primer fill i s'estabilitza entorn del 33% per a les mares. El BCE indica que les mares redueixen fins a un 9% els dies treballats i moltes canvien a ocupacions a temps parcial o contractes temporals. També demanen reducció horària per cura de fills amb la consegüent reducció de salari, o renuncien als de major responsabilitat i càrrega de treball. Així el desfasament de gènere en salaris augmenta amb l'edat.

No pot sorprendre'ns que les dones espanyoles siguem les que menys fills tenen (1,2) i les mares més tardanes (31). Els homes dediquen de mitjana la meitat de temps al treball de cures, no remunerat, que les dones. Tenen major pes en llocs directius i en sectors més ben pagats. Diguem que a nosaltres no ens dona la vida i ens ve malament competir en qui està més disponible per a treballar fora d'hores, quedar-nos a calfar la cadira, o eixir amb el cap a dinar o prendre alguna cosa per a teixir xarxes laborals que òbriguen oportunitats. Potser per això és també més difícil accedir als llocs directius i més ben pagats. No competim en igualtat.

Si aïllem la variable de la parcialitat i les reduccions de jornada i ens fixem en el salari mig per hora treballada, extraient de l'equació les hores que deixen de cobrar les dones per a duplicar la seua jornada amb les cures, la bretxa es redueix del 23% al 14%. Aquesta dada és molt interessant perquè ens pot ajudar a donar amb una solució. Si tots tinguérem horaris més racionals, unes no haurien de sacrificar el seu salari i les seues aspiracions professionals, i altres competirien amb igual avantatge i tindrien l'oportunitat, o no tindrien excusa, per a gaudir de les responsabilitats de cures.

En aquest sentit, la jornada de 32h amb igual salari pot ajudar a aportar major equitat i reduir aquesta bretxa salarial fins a 9 punts. Després de la molt necessària igualació de permisos de maternitat i paternitat, amb la jornada de 32h, siga en el seu vessant de 4 dies laborables, com en la de 5 dies amb les vesprades lliures, pares i mares podrien organitzar-se millor per a compartir les cures, equilibrar els ingressos i que ningú haja de renunciar a la seua salut o la seua carrera professional. No sols els fills serien grans beneficiats, sinó que les empreses, amb treballadors més descansats i feliços, poden augmentar la seua productivitat.