Saltar les línies roges

El president de la Generalitat, Alberto Fabra, en l’entrevista a “Nou”, RTVV, el passat 16 d’octubre, va afirmar que en les pròximes eleccions autonòmiques no hi haurà imputats en les llistes del PP. És la mostra més evident de la renúncia per incapacitat o falta de determinació, per complir allò que repetia només accedir a la presidència, que anava a aplicar, una política de “tolerància zero als casos de corrupció”.

Posteriorment i a mesura que apareixien nous casos i més imputats afirmava que hi havia “línies roges que no es podien passar”. Si bé ha fet dimitir o ha cessat a 15 alts càrrecs de l’administració valenciana i membres del la direcció del seu partit, eixa doctrina no s’ha aplicat en el grup parlamentari popular de les Corts.

En el parlament valencià els fets el desmenteixen, ni tolerància zero ni línies roges. A excepció del dimitit Pedro Hernández Mateo, amb sentència condemnatòria i Alícia de Miguel, que va dimitir hores abans que fóra imputada, només Rafael Blasco fou apartat del grup popular, però per qüestionar l’autoritat de Fabra. Hi ha vuit diputats més del Grup Popular que estan imputats i que per a ells no hi ha línies roges.

No respondre políticament davant d’indicis evidents de responsabilitat penal, deixant que siga una sentència judicial la que determine si un polític ha de dimitir o no, n’és un mal exemple que acaba tenint efectes letals per a la democràcia. La ciutadania acaba pensant que s’encobreixen els uns als altres i no es depuren responsabilitats. Indueix a pensar que la corrupció política és un fenomen normal. El resultat és la inevitable irritació, escepticisme i distanciament dels ciutadans envers la política. Només cal vore les enquestes del CiS dels últims anys on els ciutadans consideren la corrupció política, com un dels principals problemes.

Però tot i formar part del nucli dur del PP des de fa temps, i conèixer bé les interioritats, no sembla que la prioritat del president siga la higiene democràtica. En el balanç de d’anys i guanys la “tolerància zero amb la corrupció” podria provocar un terratrèmol a les Corts. Si els vuit diputats imputats passaren tots al grup de “no adscrits” fent companyia a Rafael Blasco, el Grup Popular perdria la majoria absoluta. Entre la higiene democràtica i l’aritmètica parlamentaria, prima la segona. Ajornaran les mesures higièniques i ho deixaran per a la pròxima legislatura.

Ben mirat la corrupció no ha tingut un efecte electoral negatiu per al PP valencià al llarg de les últimes legislatures. S’han saltat moltes línies roges i malgrat això han obtingut majories absolutes. Però caldrà vore si tants anys a la defensiva, davant tants casos de corrupció, no causa greus conflictes al si del PP i un efecte desmoralitzador entre la seua militància.

Etiquetas
Publicado el
25 de octubre de 2013 - 20:56 h

Descubre nuestras apps

stats