Absolt el ‘narcocapellà’ de València d’estafa a un sacerdot per no haver-se acreditat les “maniobres fraudulentes” per a enganyar-lo

Vicente Almelá durant el judici.

El ‘narcocapellà’ de València, amb antecedents penals pels delictes de falsedat i estafa, s’ha deslliurat d’una altra condemna. La secció tercera de l’Audiència Provincial de València ha absolt Vicente Cristóbal Almalé d’un delicte d’estafa agreujada i estafa immobiliària pel qual la Fiscalia demanava quatre anys de presó i l’acusació particular sis anys, a més d’una responsabilitat civil de 360.000 euros. 

La sentència, a què ha tingut accés elDiario.es, considera que no s’ha acreditat que el ‘padre Vicente’, que actualment compleix pena de presó en el centre penitenciari de Picassent (València) per altres causes, fera “maniobres fraudulentes” per “disfressar la realitat i generar l’engany” a un religiós de la seua congregació, els Missioners Apostòlics de Maria Immaculada, un orde vinculat a El Palmar de Troya i no reconeguda per l’Església catòlica. “No hi hagué cap engany per part de l’acusat”, diu la sentència, contra la qual es pot presentar recurs d’apel·lació. 

Vicente Cristóbal Almalé, ecònom i administrador de la congregació, va ser detingut en una operació policial contra el narcotràfic i va arribar a estar segrestat a Colòmbia per grups paramilitars, tal com es desprén de les converses telefòniques intervingudes, segons va publicar El País. El fundador de l’orde, un religiós molt pròxim al ‘padre Vicente’, li va encarregar una sèrie d’operacions amb els béns de la congregació religiosa per a obtindre recursos amb què afrontar els deutes dels Missioners Apostòlics de Maria Immaculada i fins i tot construir una església nova en el barri de Natzaret de València. 

Sent ecònom de la congregació, Vicente Cristóbal Almalé va iniciar una activitat empresarial en el món de la construcció i de la promoció immobiliària, així com en la compravenda de vehicles, mitjançant la firma Gimidavi SL, de la qual va ser nomenat administrador únic. En abandonar l’orde, el ‘narcocapellà’ va proposar al líder de la congregació transmetre els terrenys en què se situava l’església, el convent i un alberg per a immigrants a la mercantil per invertir-los en una operació mercantil miraculosa. 

La inversió, a curt termini i d’alt risc, consistia a participar en l’emissió d’un certificat internacional de depòsit, per import de 35 milions de dòlars, que s’havia de constituir en una entitat bancària neerlandesa i per la qual li havien assegurat una rendibilitat del 250% en un termini d’un any invertint-hi 400.000 euros. En paral·lel, també va proposar construir un hotel en uns terrenys de la congregació. Així, el ‘padre Vicente’ va adquirir tres immobles lliures de càrregues pertanyents a la congregació, per un preu de 360.000 euros, mitjançant un contracte en què s’establia que el pagament s’ajornava un any, període durant el qual hauria obtingut els beneficis de la inversió en l’entitat neerlandesa. 

Vicente Cristóbal Almalé va inscriure en el Registre de la Propietat les finques adquirides i va subscriure préstecs amb garantia hipotecària per obtindre els fons amb vista a la inversió amb la rendibilitat tan formidable. Un any després, tal com marcava el contracte, l’empresa no va poder afrontar el pagament de la venda dels terrenys i l’antic ecònom de la congregació va denunciar en el jutjat, pels delictes d’estafa i falsedat en document mercantil, els que li havien proposat la inversió en l’entitat neerlandesa. El procediment va ser sobresegut per a un d’ells, perquè estava en parador ignorat, i el principal acusat va ser absolt per la secció segona de l’Audiència Provincial de València. 

El ‘padre Vicente’ va constituir dues hipoteques més per garantir els préstecs, però es va veure implicat en el cas de narcotràfic pel qual va estar a la presó provisional un any i mig, en el marc d’un sumari instruït en l’Audiència Nacional. Prèviament, el Jutjat d’Instrucció número 1 de Torrevella (Alacant), que s’havia encarregat al principi del cas tan sonat, va acordar la prohibició de vendre, alienar o gravar les finques dels religiosos. 

El 2012, després d’eixir de la presó, l’excapellà va contactar amb el seu antic company de congregació per intentar solucionar la malifeta i tots dos van signar un document de resolució de mutu acord del contracte de compravenda inicial. El religiós va rebre de l’antic ecònom, mitjançant ingressos en compte o lliuraments en metàl·lic, un import total de 187.600 euros entre el 2007 i el 2010, segons els fets provats de la sentència. 

L’Audiència de València qüestiona que s’haja acreditat l’engany pel que fa al contracte inicial de compravenda que va desencadenar la successió d’inversions catastròfiques. “En aquest cas les acusacions de cap manera han acreditat la concurrència dels elements dels delictes d’estafa” ni “singularment la intenció inicial” d’ànim de lucre per part del ‘padre Vicente’ de no complir les seues obligacions contractuals. 

Així doncs, “no s’ha acreditat l’existència de qualssevol maniobres fraudulentes desplegades per l’acusat tendents a disfressar la realitat i generar l’engany”, conclouen els magistrats. La sentència destaca que tot es va originar en la proposta inicial arran de la penúria econòmica de la congregació. L’Audiència de València reconeix que la “raó primordial” per la qual el ‘padre Vicente’ no va tornar el deute va ser que no va obtindre cap rendibilitat per l’operació inversora i descarta l’existència de dol inicial o previ a la signatura del contracte. 

A més, destaca que el religiós de la congregació no va entaular cap reclamació judicial o extrajudicial quan va expirar el termini d’un any per al pagament de la venda de les finques i que era “perfecte sabedor” del fracàs de l’operació inversora.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats