La portada de mañana
Acceder
PSOE y PP afrontan empatados el nuevo ciclo electoral con Vox en el 19%
El desafío de poner la tercera dosis a la población sana y joven
OPINIÓN | Pablo Casado os da las gracias, por Antón Losada

Cinc famílies sense recursos ocupen un bloc de la Sareb en el barri del Cabanyal a València

L'edifici ocupat al Cabanyal.

A les 19.55 hores d'aquest dissabte els antidisturbis guarden els seus cascos i munten en les seues furgones. Els segueixen les cinc patrulles de la Policia Nacional. Sense un sol uniforme a la vista, tronen les consignes. “Què visca la lluita de la classe obrera!”, “En el Cabanyal, resistència veïnal!”. El centenar d'activistes que donen suport a l'ocupació d'un edifici de cinc habitatges entre el 232 i 242 del carrer de la Reina, la via noble del barri del Cabanyal, a València, celebren la seua victòria enfront dels prop de 25 policies. Ha sigut una batalla de mínims: creuaments de mirades, alguna foto furtiva i una organització pulcrament cel·lular de grups de deu per a evitar sancions per la COVID-19. Un batalla curta. A penes una hora abans, a les 18.45, del tercer pis de l'immoble apuntava una llengua en forma de pancarta: “Espai Veïnal hem alliberat cinc habitatges buits de la Sareb per a cinc famílies necessitades del barri”. Darrere, diversos punys tancats després d'una mescla de caputxes, màscares i ulleres de sol.

“Hi ha diversos menors, una embarassada i una discapacitada”, comenta un representant d'Espai Veïnal, que prefereix no dir noms. Ni el seu ni el de cap dels ocupants. “Només puc contar que són aturats de llarga duració i que porten molt temps en la llista d'espera d'habitatges socials de la Generalitat i l'Ajuntament”. Aquest portaveu explica que l'edifici porta més de dos anys buit i abandonat pel seu propietari, la Sareb (Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària), coneguda com el “banc dolent”, creat pel Govern al novembre de 2012 per a alliberar les entitats financeres dels seus actius tòxics i amb això evitar-ne la fallida.

“Ja arriben!”, albira una de les concentrades els primers cotxes patrulla. Són les 19.02. Tres vehicles de la Policia Nacional passen molt lentament, amb velocitat de festeig fúnebre, per davant de l'edifici. Segueixen de llarg, donen la volta a la illa i al poc tornen a aparéixer amb els llums encesos. Després d'aqueixa arribada més solemne, aparquen i descendeixen una desena d'agents. “El barri no es ven, el barri es defensa!”, esclaten diverses veus. Al poc, quatre camionetes d'antidisturbis irrompen al carrer. La coreografia castrense dels cascos, les porres al cinturó i la posició de ferms silencia l'ambient i provoca temor. “Ens pegaran?”, pregunta angoixada una de les concentrades. A dalt, en una casa amb ceràmica de Manises, típicament cabanyalera, un ancià apaga la tele i acosta la seua cadira de bova i el seu somriure divertit fins al balcó de forja. Des d'allí, el carrer és un tauler on les fitxes de blau fosc i les de pantalons curts amb cabells llargs procuren evitar-se. No hi ha identificacions i els intents policials d'accedir a l'edifici són un mer tràmit: a penes la temptativa d'entrar pels patis posteriors i preguntes als veïns dels edificis confrontants per si existeix alguna manera de saltar d'un costat a un altre. Sobre la porta, segellada i blindada, un manifest d'Espai Veïnal explica que des de l'1 de setembre el bloc està ocupat, que no es tracta d'una violació de domicili particular, ja que no hi vivia ningú, i que no abandonaran l'immoble sense una ordre judicial. Tres policies s'acosten fins al paper, semblen llegir-lo, però en realitat estan mirant la manera de tombar la porta. “Si no obriu, cridem un manyà”, prova, amb desgana, un dels comandaments. “Com vegen”, li responen i ací s'acaba la conversa.

Quan el carrer es buida d'agents i consignes, el mateix representant d'Espai Veïnal aclareix els següents passos. Primer, uns dies per a consolidar el lloc i perquè les famílies s'acomoden. “No volem dir els seus noms fins que això no ocórrega, per seguretat, però han sigut triades de manera molt minuciosa. No són gent conflictiva, sinó famílies humils el tracte de les quals amb els veïns serà exemplar”. El següent serà negociar un lloguer social amb la Sareb i, si no funciona, intentar que la Generalitat adquirisca l'immoble mitjançant el nou decret llei 6/2020, de 5 de juny, per a l'ampliació d'habitatge públic a la Comunitat Valenciana amb els drets de tanteig o retracte. De fet, el vicepresident i conseller d'Habitatge, Rubén Martínez Dalmau, es va reunir recentment amb delegats de la Sareb per a ampliar el parc públic valencià amb la compra de 200 cases. “Doncs que aquesta siga la 201!”, delimita el portaveu d'Espai Veïnal.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats