L'Església dóna dues ermites en ruïnes a l'Ajuntament de Xàtiva a canvi que les restaure

Aquest dilluns s'ha fet pública la donació a l'Ajuntament de Xàtiva de les ermites del Puig, del segle XIV, i la de Sant Antoni, del XVII per part de l'Església, donació que es realitza a canvi que s'assegure la conservació dels temples.

Aquest acord, que se signarà el proper dijous, no comporta cap obligació econòmica per a l’Ajuntament. Durant l’acte, també s’ha anunciat l’aprovació per part de la Diputació de València del projecte de la novena fase de la restauració de l’ermita del Puig, que comptarà amb un pressupost de 150.000 euros. A l’acte han assistit l’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà; el regidor de Cultura, Jordi Estellés i el rector de Sant Pere, José Estellés.

L’alcalde ha agraït la bona predisposició de les autoritats eclesiàstiques i de la regidoria de Cultura que ha propiciat l’acord entre ambdues parts. El primer edil, a l’igual que el regidor i el rector de Sant Pere, també han tingut paraules d’agraïment per als integrants de la plataforma cívica Salvem el Puig: “tot açò no haguera estat possible sense l’empenta de les associacions culturals que integren la plataforma Salvem el Puig”, ha dit Cerdà, qui ha manifestat que “som un govern preocupat i amb voluntat de salvaguardar el nostre patrimoni i que aquest siga per a totes i per a tots”.

L’alcalde ha anunciat que en breu es procedirà a licitar les obres de la novena fase de la restauració del Puig. Així mateix, Cerdà ha avançat que s’emprendran actuacions d’emergència per a consolidar les restes de l’ermita de Sant Antoni i garantir la seguretat del recinte.

Per la seua banda, Jordi Estellés ha comentat que “el patrimoni artístic és l’origen i la identitat de la ciutat i hem de fer el possible per salvaguardar-lo”. Estellés ha qualificat l’acord d’històric i ha destacat la col·laboració amb la institució eclesiàstica “qui té un patrimoni valuosíssim a Xàtiva”, en paraules del regidor. L’edil de Cultura ha informat que l’acord contempla la possibilitat de que en ambdós edificis es puguen realitzar actes de culte i el compromís de no realitzar-hi bodes civils.

Finalment, el rector de Sant Pere, José Estellés, ha manifestat que “l’Església és amiga de la Cultura”. El religiós s’ha mostrat “content de que siga la ciutat qui gestione aquest patrimoni. Tenim un patrimoni que una parròquia petita no pot gestionar”, en al·lusió als edificis de l’església de Sant Pere, el calvari alt, l’oratori de Bixquert i les ermites del Puig i de Sant Antoni, objecte de la donació.

La cessió de les ermites ve com a conseqüència del requeriment de l’Ajuntament per tal que es dugueren a terme tasques de manteniment de les restes de l’ermita de Sant Antoni, requeriment que es remunta a febrer de 2017. Al no poder la parròquia assumir les despeses de manteniment de l’ermita, l’Ajuntament de Xàtiva va iniciar negociacions, tant amb l’Arquebisbat de València, com amb el rector, per tal d’arribar a un acord consistent en acceptar la donació de la propietat de l’ermita de Sant Antoni a canvi d’obtenir també la propietat de l’ermita del Puig. Cal recordar que fins el moment les administracions públiques porten invertits 542.000 euros en la restauració d’aquesta segona ermita.

Precisament, la setmana passada els serveis tècnics de la Diputació de València van aprovar el projecte de la novena fase de de la restauració de l’ermita gòtica de Santa Maria del Puig, actuació que compta amb una inversió de 150.000 euros, 100.000 subvencionats per la Diputació i 50.000 més que formen part del Pla Director d’Inversions Xàtiva Creix.

La subvenció s’emmarca en el capítol que l’ens provincial destina a obres de restauració per a la conservació de bens immobles que posseïsquen valors històric i artístic o d’interés local. Aquesta fase se centrarà en la reconstrucció de la volta d’accés, així com en la construcció de cobertes de la resta del conjunt d’edificis. Concretament, les actuacions pendents que s’integren en aquesta fase consisteixen en la recuperació dels murs de la casa de l’ermità, la finalització de l’entrebigat del forjat, el cobriment de la sagristia i l’edifici annexe i la reconstrucció de la volta de creueria del pati d’accés.

Per la seua banda, l’ermita de Sant Antoni és un petit temple d’estructura simple, que consta d’una sola nau dividida en tres trams i un absis. Fou edificada en el segle XVII, a expenses del xativí Lorenzo Bru, degà de la catedral d’Oriola. Cap destacar que fins el segle XVIII el seu estat era molt bo, però els terratrèmols de 1748 feren estralls en ella, per la qual cosa va haver d’apuntalar-se i renovar-se posteriorment. Els murs de l’edifici, en runes, estaven fets de maçoneria. La coberta, enfonsada ja, era originalment llenyosa i a dues aigües. Descansava sobre arcs de mig punt transversals a la nau. A més, interiorment tindria cobertes amb voltes de canó, hui desaparegudes per complet.

Aquest oblidat santuari s’alça en un paratge pròxim a la zones de pinar. Això va motivar que el camí es convertira en una freqüentada travessia per a l’esbarjo. De fet, en el segle XVIII, gràcies a l’ermita, es va formar un passeig del qual encara hui queden restes d’alguns dels bancs de pedra. Dit camí començava en la porta de Cocentaina i discorria fins a l’ermita, aprofitant l’antic camí sobre la conducció de l’aigua de Bellús.