La Guàrdia Civil detecta 166 telefonades al 112 abans de l’Es-Alert de la DANA des de la zona més alta del letal barranc de Poio

L’informe de la Guàrdia Civil sobre la cronologia de la DANA del 29 d’octubre passat ressenya un total de 166 telefonades al 112 de la Generalitat procedents, específicament, de la part més alta del barranc de Poio en les hores prèvies a l’enviament de l’Es-Alert a les 20.11, quan ja hi havia morts i centenars de ciutadans romanien atrapats per les inundacions. L’informe remés a la jutgessa instructora de la causa, a què ha tingut accés elDiario.es, qüestiona l’actuació de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) pel que fa al control del cabal de la rambla de Poio mitjançant les dades del Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH), encara que també adverteix que la Generalitat, que detenia el comandament únic de l’emergència, no sols tenia aquesta “única” via informativa sobre el que s’esdevenia en la letal rambla, el desbordament de la qual va causar la major part de les defuncions.

La Unitat Orgànica de Policia Judicial de l’institut armat recorda que, entre les funcions assignades al servei del 112 de la Generalitat, figura la de, davant una “comunicació d’urgència”, recaptar la “informació necessària perquè els mitjans que han d’esmenar-la facen la seua faena sobre el terreny de la manera més eficaç possible”.

L’informe sosté que “és comprensible” que, com que el servei, la gestió del qual està subcontractada a l’empresa Illunion, s’enquadra en l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (Avsre), que la “comunicació de la informació rellevant” que es rebia el dia de la DANA “havia d’estar transmetent-se pels diferents nivells jeràrquics de responsabilitat fins a arribar com a mínim” al subdirector general d’Emergències, l’alt funcionari Jorge Suárez, a qui situa com a “màxim responsable” del 112.

Així doncs, “prenen especial rellevància les telefonades d’urgència rebudes i gestionades pel 112 amb origen en els ciutadans de les zones afectades, que comunicaven situacions que vicien o presenciaven”, afig l’informe. D’altra banda, cal tindre en compte que es tracta d’una anàlisi irremeiablement aproximada, ja que el departament d’Emergències de la Generalitat va reconéixer en un altre informe incorporat fa poc a la causa que el 112 no va atendre quasi el 42% de les telefonades.

L’anàlisi de les telefonades del 112 comença amb les poblacions més allunyades de la desembocadura de la rambla de Poio, és a dir aigua amunt. La conca de Poio, amb una certa “complexitat”, està formada per multitud de barrancs que naixen en les serres de Xiva, Perenxisa, Torís i Godelleta. Els diferents llits van confluint fins que, a Torrent, es forma el barranc de Poio, que desemboca en l’Albufera.

La població més allunyada de la desembocadura, per tant, és Xiva, localitat de la comarca de la Foia de Bunyol el nucli urbà de la qual es divideix pel denominat barranc del Gayo, que posteriorment adopta el nom de rambla de Xiva. Es tracta d’una de les poblacions, juntament amb Torís, que més precipitacions va registrar el 29 d’octubre.

Les 166 telefonades que va rebre el 112 des de Xiva es van tipificar per rescats (66); aigua, buidatge i filtracions (35); vehicles bloquejats (25); persones incomunicades (20); vies perilloses o intransitables (nou); aigua en immobles (sis); precipitació intensa o acumulació (tres), i desbordament del llit (una).

La primera telefonada des de Xiva a les 10.19: “Barranc desbordat”

L’informe recorda que, “des de primera hora del matí”, es van produir incidents i desbordaments a Xiva. A les 10.19, va haver-hi una primera telefonada que sol·licitava un rescat, que ja alertava sobre el “barranc desbordat” (probablement per l’estrenyiment del llit a la part alta de la localitat).

No obstant això, la Guàrdia Civil situa l’“arc horari crític” a Xiva entre les 16.40 i les 19.00, amb un total de 110 avisos al telèfon d’emergències. “En aquestes telefonades es posen en coneixement les precipitacions importants que es registraven en la localitat i que comportaven entrades d’aigua en domicilis, arrossegament de vehicles i la impossibilitat consegüent de circular, entre altres situacions”, explica l’informe.

En les dues primeres telefonades, “ja s’adverteix que el barranc que transcorre per la localitat rebia un volum important d’aigua a conseqüència de les precipitacions abundants que es registraven”. No obstant això, és a les 18.26 que s’alerta d’una casa inundada pel barranc, “entenent aquesta situació clara de desbordament”. Les següents també confirmarien la “situació del desbordament”.

Seguint el curs de la rambla de Xiva, l’informe ressenya la telefonada de les 17.52 des de la localitat següent (Xest, que va tindre aportacions de cabal de dos barrancs més), en què s’advertia al 122 del desbordament del llit. A partir de les 18.56, es van registrar diverses peticions de rescat; la primera de cinc xiquets que estaven precisament en el barranc.

Passada la localitat de Xest, la rambla adopta el nom de barranc de Poio, al qual aniran unint-se llits successius fins a la desembocadura en l’Albufera. A Godelleta, afectada pels barrancs del Murtal i del Moro (que conflueixen més avant amb el Poio) i l’inici del llit del qual es produeix en la zona de Torís, on es van registrar els volums més grans de precipitació, va haver-hi una telefonada a les 16.21 que alertava del desbordament.

D’altra banda, a Loriguilla, una telefonada al 112 va alertar a les 18.13 del “risc imminent de desbordament” del llit del barranc de Pozalet, que discorre en paral·lel al de Poio i que es denomina de la Saleta en arribar a les localitats d’Aldaia i Alaquàs.

El punt clau de Riba-roja

Per part seua, Riba-roja presenta una “peculiaritat” respecte de les localitats anteriors: atesa la seua extensió, es veu afectada per dues conques hidrogràfiques distintes: la del Túria en la zona nord i la del barranc de Poio al sud, les dues independents l’una de l’altra. Precisament en la zona sud se situa el punt de mesurament del cabal del SAIH de la CHX.

La singularitat de la localitat complica l’anàlisi de les telefonades del 112 per a discernir de quina de les dues conques provenien els avisos. En tot cas, abans de l’Es-Alert, va haver-hi avisos sobre desbordaments a les 12.02, 17.30, 18.07, 18.31 i 20.01. La Guàrdia Civil situa l’hora del desbordament del Poio a Riba-roja, d’acord amb les dades del SAIH, a les 18.31 (amb un volum de 1.756,953 metres cúbics per segon). Encara que també especifica que es tracta dels “primers moments” del desbordament i que els “danys més grans” es van produir en les hores següents.

A Riba-roja, segons va admetre el Consorci Provincial de Bombers en un informe publicat per aquest diari, una unitat de forestals va ser mobilitzada a les 13.05 per a mesurar el cabal, atés que, si en aquest punt d’inspecció s’arriba a un nivell crític, pot haver-hi afectació directa aigua avall (a Torrent, Picanya i Paiporta). No obstant això, el vehicle lleuger i l’autobomba de la Unitat de Bombers Forestals de Bunyol que havia sigut mobilitzada va rebre l’ordre de retirar-se a la base cap a les 14.43, després d’haver disminuït el nivell de l’aigua.

A Torrent, població en què la rambla de Poio es denomina barranc dels Cavalls i que s’uneix en un sol llit amb el de l’Horteta (ja dins de la localitat), va haver-hi una telefonada al 112 a les 18.31, que avisava que hi havia “molta gent en perill imminent”. També se’n va rebre una altra, cinc minuts després, amb la tipificació “desbordament llit” i una petició de rescat a les 18.39 (“corrent se’ls emporta”, anota el 112). A les 18.46, una quarta telefonada indicava: “Barranc s’ha desbordat, aigua entra a la casa”.

A Picanya, seguint el curs del barranc de Poio immediatament posterior a Torrent, el desbordament va afectar “directament” el nucli urbà, recorda la Guàrdia Civil. Entre les 19.07 i les 20.04, va haver-hi un total de huit telefonades relatives a rescats i al desbordament del barranc, l’inici del qual situa l’institut armat cap a les 19.12. No obstant això, l’informe també recorda que el tremend trencament de la passarel·la María Cambrils en la localitat (el vídeo del qual va circular àmpliament en xarxes socials) es va produir al voltant de les 18.17, hora en què el cabal era “pròxim al límit”.

“Malgrat l’extraordinari del trencament del pont indicat, així com de tres més en la localitat de Picanya, no es va registrar cap comunicació al 112 alertant d’aquestes circumstàncies”, afig l’informe de la Unitat Orgànica de Policia Judicial.

La “imatge clara de la situació” a Paiporta

A Paiporta, una de les localitats que va patir les “conseqüències més grans de la catàstrofe tant en pèrdua de vides humanes com en danys materials” pel desbordament del barranc de Poio, va haver-hi un total de 130 peticions de rescat, “cosa que dona una imatge clara de la situació viscuda”, segons afirma la Guàrdia Civil.

A les 18.32, va haver-hi una telefonada al 112 que advertia que estava desbordant-se el barranc. Uns 20 minuts després, el desbordament del Poio “començaria a tindre les nefastes conseqüències amb l’augment de l’aigua desbordada”. Entre les 18.53 i les 19.29, el 112 va registrar set peticions de rescat.

A Catarroja, la primera de les telefonades sobre el desbordament va ser a les 18.56. “Amb el pas dels minuts, les situacions que anaven sent comunicades augmentaven la gravetat en relació directa amb l’augment de la crescuda del barranc desbordat”, indica l’informe.

A Massanassa, amb un terme municipal separat de Catarroja de manera natural pel barranc de Poio, la situació va “ser similar”. Les telefonades al 112 van començar a les 18.41. “A partir d’aquests moments, queda patent en la resta de les telefonades el risc vital en gran part de les persones que telefonaven al 112 sol·licitant rescats, així com l’alt nombre de persones que estaven en aquesta situació”, conclou l’informe.