La Justícia investiga l'ordenança de pisos turístics de València després d'una denúncia dels veïns que la veuen laxa

Dilluns 25 de maig va entrar en vigor la nova ordenança sobre apartaments turístics aprovada per l’Ajuntament de València en el ple del 31 de març passat. La normativa és ja d’aplicació pel fet d’haver fet quinze dies hàbils des de la seua publicació en el Butlletí Oficial de la Província (BOP) el 4 de maig passat. La regulació, que entre altres coses impedeix que es puguen superar el 2% del parc total de cada barri i districte, es va aprovar amb els vots en contra de Compromís i el PSPV.

Quasi al mateix temps, la secció primera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (Tsjcv) ha admés a tràmit el recurs interposat contra la normativa per la Federació d’Associacions Veïnals de València (Faavv) i ha sol·licitat a l’Ajuntament l’expedient complet de la nova ordenança.

Des de l’entitat veïnal es considera que aquesta normativa, en la redacció actual, no regula adequadament l’allotjament vacacional o temporal, cosa que suposa agreujar encara més el problema d’accés a l’habitatge a la ciutat. A més, posa en relleu que les limitacions que planteja el Govern municipal als allotjaments turístics exclouen Ciutat Vella, sense publicar el cens d’aquesta zona de la ciutat i sense aplicar límits al creixement hoteler, malgrat ser el districte més saturat.

La Faavv defensa que, encara que la normativa és aparentment més restrictiva que l’anterior i inclou algunes picades d’ullet a les propostes veïnals, en la pràctica “no regula l’allotjament temporal de més d’11 dies i obri la porta al fet que qualsevol habitatge puga dedicar-se professionalment a aquesta activitat, cosa que pot donar lloc a un ús turístic encobert de molts habitatges”.

D’acord amb la redacció aprovada per l’Ajuntament, “només és allotjament terciari hoteler l’estrictament turístic, i s’oblida que en les plataformes digitals també es lloguen apartaments i habitatges amb estades per setmanes i mesos”. Segons l’entitat, la norma aprovada entra en contradicció amb el pla general d’ordenació urbana (PGOU), en què només és ús residencial l’allotjament permanent, i amb la mateixa exposició de motius que justifica el canvi de regulació: la defensa de l’habitatge amenaçat per l’arrendament “hoteler”; “per aquest motiu la Faavv ha acordat recórrer-hi en contra pel fet de considerar que la nova regulació propiciarà un ús inadequat del lloguer de temporada que facilitarà encobrir habitatges d’ús turístic”.

La Federació Veïnal valora així mateix la norma de “regressiva” perquè, “almenys, un 15% de l’allotjament que abans es considerava terciari hoteler ara podrà conviure amb habitatges d’ús residencial, fent més opac i ingovernable, si es pot, el problema”.

Perseguir la il·legalitat

L’entitat veïnal estima que “no serveix de res posar límits a l’allotjament turístic si, dos anys després de la moratòria, continua havent-hi 9.000 apartaments turístics en la il·legalitat” adverteix: “Sense augmentar exponencialment els mitjans per a perseguir l’activitat il·legal, per a recuperar habitatges per a ús residencial, qualsevol regulació manca d’utilitat pràctica. Per aquest motiu, la Federació Veïnal ha proposat a l’Ajuntament contractar a 50 professionals per al cos d’inspecció perquè reforcen l’insuficient servei actual”.

La transformació d’edificis residencials en blocs d’apartaments i la proliferació d’arrendaments de més d’11 dies en baixos i habitatges “és l’escenari previsible que portarà la nova normativa, tot això convivint amb una enorme borsa d’habitatges turístics il·legals”. Mentrestant, “València continuarà llançant els índexs més alts del país de pujada de lloguers i d’escassetat d’habitatge”.

Il·legalitats i abusos en tots els barris

En el ple d’associacions veïnals esdevingut la setmana passada, la Faavv va proposar intensificar la seua campanya ‘Que la teua veïna o el teu veí no perda el nom’, per a animar que les comunitats de propietaris impedisquen la transformació d’habitatges en allotjament turístic i promovent, en totes les associacions i els col·lectius veïnals, dur a terme mapes de l’allotjament hoteler en els seus barris per a denunciar a l’Ajuntament les il·legalitats i els abusos existents.

Segons la Faavv, “les notícies i les xifres confuses a què puguem assistir han de confrontar-se amb la realitat del que passa als nostres carrers, als nostres edificis i els nostres barris creant espais i oferint mitjans per a facilitar la tramitació i el seguiment de les denúncies i buscant l’exemplaritat en les sancions i l’extensió de les sentències”.

En els últims deu anys, “els apartaments turístics han anat creixent a costa de l’habitatge residencial i, molt especialment, de l’habitatge destinat al lloguer”. Per la qual cosa, per a l’entitat veïnal, “els pisos turístics han de tornar al mercat residencial perquè l’oferta comence a ser assumible; recuperar aquests habitatges per a l’ús residencial en un escenari d’emergència residencial com la que vivim és la raó de fons en aquesta obstinació urgent de combatre els habitatges d’ús turístic i el creixement desmesurat de l’allotjament hoteler a la ciutat”.

Novetats de la normativa recorreguda

La nova normativa sobre apartaments turístics ha d’impedir que superen un 2% del parc total d’habitatges de cada barri i districte i només podran situar-se en baixos o primeres plantes en edificis d’ús mixt, sempre que en el mateix replà no hi haja habitatges, i hauran de disposar en tot cas d’accés (mitjançant escala i ascensor) independent des del carrer, separat del dels veïns.

A més inclou tres cadenats que actuen de manera simultània, és a dir, qualsevol nova implantació d’allotjament turístic haurà de complir els tres filtres alhora. N’hi ha prou que se supere qualsevol dels tres llindars perquè l’activitat quede bloquejada en aquesta zona concreta —barri, districte o illa—, amb independència dels valors que donen els altres dos indicadors.

Un dels límits previstos en la modificació de les normes urbanístiques del PGOU per a aquests usos estableix que el nombre de places turístiques totals, siguen d’hotels, apartaments o habitatges turístics (HUT), mai podrà superar l’equivalent al 8% dels habitants empadronats en tots i cadascun dels barris i districtes de la ciutat. Una vegada depassat aquest llindar, la creació de places turístiques quedarà bloquejada per a mantindre l’equilibri entre la capacitat d’allotjament i el veïnat.

Un segon llindar de bloqueig, encaminat a protegir l’ús residencial dels habitatges, garanteix que només un màxim del 2% del total d’habitatges de cada barri i districte puga destinar-se a ús turístic, siga com a apartament o com a bloc d’apartaments. Per davall d’aquest límit, solament es permetran en baixos i primeres plantes i sempre per davall de l’ús residencial, de manera que mai podran coexistir amb habitatges al mateix nivell. La normativa els obliga també a disposar d’accés propi des de la via pública independent del dels veïns, a més de tindre l’autorització preceptiva per majoria qualificada de la comunitat de propietaris.

Un tercer nivell de protecció va orientat a protegir els locals menuts i la diversitat comercial i de serveis. En aquest cas, el cadenat opera en les plantes baixes de cada illa, en què només es permetrà fins a un màxim del 15% de qualsevol mena d’allotjament turístic en parcel·les amb ús dominant residencial sobre el total de locals de l’illa.