L'actual conseller de Sanitat de Mazón defensa els seus pagaments en 2009 i 2011 al principal acusat en una trama corrupta

Marciano Gómez, conseller de Sanitat del Govern autonòmic de Carlos Mazón, va haver de fer un lloc en la seua agenda oficial de dimarts per a comparéixer davant la secció primera de l’Audiència de València, en el judici del cas Osvaldos, en què Sergio Blasco, exgerent de l’Hospital Provincial, figura com a principal acusat de liderar la pretesa trama corrupta de saqueig de fons públics. De fet, el conseller va buidar la seua agenda oficial de tota la jornada, segons indica el portal de transparència Gva Oberta. Gómez va esperar unes tres hores en la zona reservada als testimonis abans d’accedir a la Sala Tirant de la Ciutat de la Justícia en què se celebren les sessions del judici. Davant la primera pregunta del president del tribunal, el titular de la cartera de Sanitat va reconéixer que havia mantingut una relació tant professional com d’amistat amb Sergio Blasco, l’oncle del qual va ser conseller amb el PSPV-PSOE i, després de la seua expulsió de les files socialistes, amb el PP valencià en nombroses carteres. Després va ser condemnat per corrupció. Marciano Gómez va matisar que estava “molt de temps sense veure’l”, en referència a Sergio Blasco.

La fiscal anticorrupció, Adoración Cano, va preguntar al conseller pels pagaments a la presumpta trama corrupta, per un import total de 37.950 euros, de dues de les seues empreses (actualment inactives). Van ser, segons va concloure el jutge instructor, uns abonaments “sense justificació”. La representant del ministeri públic tampoc semblava massa convençuda per les explicacions de Marciano Gómez. De fet, la fiscal li va preguntar a boca de canó si aquests pagaments eren “comissions”, cosa que el testimoni va negar de pla.

El conseller va justificar els abonaments pels pretesos treballs d’assessoria que Sergio Blasco hauria elaborat per a les seues dues consultores. Un dels pagaments, de 14.750 euros (el 2011), va ser per un “voluminós” informe sobre el sector sanitari al Perú, que va ser “extraordinàriament útil” amb vista als clients a qui Gómez oferia els seus serveis.

No obstant això, la fiscal anticorrupció va descriure l’informe aportat per Marciano Gómez per a justificar els pagaments i va explicar que, malgrat ser un document certament llarg, a penes incloïa “gràfics” sobre el sistema de salut peruà i una còpia d’una llei del mateix país. En un annex, l’informe d’assessorament incloïa “característiques generals del Perú com a país”.

Per un altre informe previ, “succint” però “extraordinàriament útil”, una de les dues mercantils de Marciano Gómez va abonar 5.800 euros. Encara que eren pagaments destinats a Sergio Blasco, segons ha confirmat el testimoni, es van facturar per empreses de la presumpta trama corrupta. Una d’aquestes –Corporación Sociosanitaria del Mediterráneo, propietat del germà de Sergio Blasco, que també s’asseu en el banc dels acusats– ni tan sols tenia activitat, tal com va remarcar la fiscal Cano.

Els informes no estaven signats. Gómez va declarar que, segurament, tot es degué tractar en algun dinar en restaurants (mai a l’Hospital General de València, ha dit) i va descriure Sergio Blasco com un dels millors coneixedors del mercat sanitari al Perú, malgrat que era el gerent d’un hospital públic valencià. Un altre dels pagaments va ser per una intermediació de Blasco.

El testimoni va assegurar que era “públic i notori” que el principal acusat tenia un ampli coneixement sobre el mercat sanitari llatinoamericà. A l’actual conseller, en aquella època, li interessava obrir aquestes “vies de negoci” per a incloure-les en la cartera de serveis que oferia a la seua clientela.

La “condescendència” de Sanitat amb Sergio Blasco

Marciano Gómez també va al·ludir a “una certa condescendència” per part de la Conselleria de Sanitat, que va atorgar a Sergio Blasco una “compatibilitat” per a pilotar negocis importants a l’altra banda de la bassa gran, com ara la construcció de dos hospitals al Perú.

De fet, Gómez va contrafacturar, segons l’expressió usada en la seuau testifical, a una altra empresa que intentava ficar el cap en el projecte de construcció dels dos hospitals a Lima, els centres de Callao i Villa María del Triunfo.

També va destacar que l’informe més voluminós sobre el mercat peruà va ser subratllat per ell mateix, tal com consta després de ser incorporat a la causa. No sols parlava del marc normatiu, va adduir Gómez. També de la cartera de serveis de diferents especialitats, de pacients, del tipus de gestió sanitària, de la distribució geogràfica o “si la sanitat era estatal o per comunitats o localitats”.