Nou revés per a Mazón: el valencià supera el castellà en la consulta lingüística que ha fracturat les escoles
LLEGIR EN CASTELLÀ
Aïllada la incògnita. El valencià s’ha imposat, encara que per un marge escàs de tot just un punt, en la consulta sobre la llengua base en col·legis i instituts impulsada pel conseller d’Educació, José Antonio Rovira, que ha defensat que les famílies que han participat en el referèndum han apostat “per un sistema equilibrat i de convivència de les dues llengües oficials, pel fet de triar un 50,53% valencià i un 49,47% castellà”. Rovira va anunciar dimecres les dades de participació, el 58%, que va qualificar de “gran èxit”, encara que el 42% de mares i pares no anaren a votar.
El conseller, que ha comparegut en roda de premsa per a presentar les dades juntament amb el secretari autonòmic d’Educació, Daniel Mcevoy, i el director general d’Ordenació Educativa i Política Lingüística, Ignacio Martínez, sosté que “difícilment es pot arribar a un equilibri més gran, un fet a més doblement positiu per tal com han sigut les famílies les que ho han decidit, i no l’Administració ni cap organització política”. Sobre això, ha assenyalat que el resultat de les votacions “demostra que la valenciana és una societat madura, que tria lliurement”.
Martínez ha insistit que “pràcticament” el cent per cent de les famílies que han participat en la consulta tindran els seus fills escolaritzats en la llengua triada, “el 98% o el 99%, com s’esdevé en el procés d’admissió”. “En els casos en què no siga així, s’estudiarà centre per centre per a veure solucions i la conselleria farà un esforç (pel que fa al personal docent) per a intentar que totes les demandes estiguen cobertes”, han dit Rovira i Martínez, que, no obstant això, han oferit un matís, que “pràcticament” la totalitat de les famílies es refereix a les que tenen els seus fills matriculats en centres de dues línies o més. I ho contraposaven amb el model anterior, implementat pel Botànic, “en aquest cas, la meitat de les famílies estaven obligades que els seus fills estudiaren en valencià, tot i que no era la seua opció”.
Pel que fa a les ràtios d’alumnes per aula, Educació ha aclarit que es compensaran amb els alumnes els pares i les mares dels quals no han participat en la consulta. És a dir, el 42% dels alumnes les famílies dels quals no han votat seran situats en una classe o una altra (castellà o valencià) en funció de les necessitats del centre per a complir les ràtios.
Per províncies, a la província de Castelló s’ha triat de manera majoritària valencià en un 70,50%, davant del 29,50% de castellà. A la província d’Alacant ha sigut al revés, les famílies s’han decantat pel castellà en un 65,89% davant, del 34,11% de valencià. La província de València és la que reflecteix un resultat amb menys diferència entre les dues llengües, amb un 57,84% de valencià i un 42,16% de castellà.
Aquest equilibri s’ha donat en totes les etapes educatives, amb els resultats següents: Infantil: 53,81% valencià i 46,19% castellà, Primària: 50,68% valencià i 49,32% castellà i ESO: 47,10% valencià i 52,90% castellà.
Resultats per comarques
Província d’Alacant. L’Alt Vinalopó: valencià 16,83% i castellà 83,17%; Baix Vinalopó: 40,81% valencià i 59,19% castellà; el Comtat: valencià 87,63% i castellà 12,37%; el Baix Segura: valencià 4,75% i castellà 95,25%; el Vinalopó Mitjà: valencià 25,33% i castellà 74,67%; l’Alacantí: valencià 24,39% i castellà 75,61%; la Marina Alta: valencià 71,62% i castellà 28,38%; la Marina Baixa: valencià 57,26% i castellà 42,74% i l’Alcoià: valencià 60,09% i castellà 39,91%.
Província de Castelló. L’Alt Millars: valencià 35,29% i 64,71% castellà; l’Alt Palància: valencià 28,39% i 71,61% castellà; el Baix Maestrat: valencià 80,56% i 19,44% castellà; els Ports: valencià 93,20% i 6,80% castellà; l’Alcalatén: valencià 64,13% i castellà 35,87%; la Plana Alta: valencià 66,65% i castellà 33,35%; la Plana Baixa: valencià 75,74% i castellà 24,26% i l’Alt Maestrat: valencià 94,71% i castellà 5,29%.
Província de València. El Camp de Morvedre: valencià 72,59% i castellà 27,41%; el Camp de Túria: valencià 59,41% i castellà 40,59%; el Racó d’Ademús: valencià 36,25% i castellà 63,75%; la Vall de Cofrents-Aiora: valencià 12,80% i castellà 87,20%; la Canal de Navarrés: valencià 31,46% i castellà 68,54%, la Costera: valencià 77,10% i castellà 22,90%; la Foia de Bunyol: valencià 33,17% i castellà 66,83%; la Plana d’Utiel-Requena: valencià 7,04% i 92,96% castellà; la Ribera Alta: valencià 80,49% i 19,51% castellà; la Ribera Baixa: valencià 85,81% i 14,19% castellà; la Safor: valencià 79,37% i 20,63% castellà; els Serrans: valencià 51,97% i 48,03% castellà; la Vall d’Albaida: valencià 76,89% i 23,11% castellà; l’Horta Nord: valencià 55,26% i castellà 44,74%; l’Horta Sud: valencià 64,92% i 35,08% castellà i València: valencià 36,14% i 63,86% castellà.
Les poblacions més grans
Alacant: valencià 16,93 i castellà 83,07%; Alcoi: valencià 59,66% i castellà 40,34%; Benidorm: valencià 46,66% i castellà 53,34%; Dénia: valencià 53,27% i castellà 46,73%; Elda: valencià 4,23% i castellà 95,77%; Elx: valencià 40,25% i castellà 59,75%; Oriola: valencià 1,95% i castellà 98,05%; Sant Vicent del Raspeig: valencià 27,42% i castellà 72,58%; Torrevella: valencià 2,16% i castellà 97,84%.
Almassora: valencià 78,84% i 21,16% castellà; Benicarló: valencià 79,24% i castellà 20,76%; Borriana: valencià 60,49% i 39,51% castellà; Castelló de la Plana: valencià 61,90% i 38,10% castellà; Onda: valencià 81,38% i 18,62% castellà; Sogorb: valencià 28,54% i 71,46% castellà; la Vall d’Uixó: valencià 89,12% i 10,88% castellà; Vila-real: valencià 77,60% i castellà 22,40% i Vinaròs: valencià 80,73% i castellà 19,27%.
Alzira: valencià 75,16% i castellà 24,84%; Gandia: valencià 70,81% i castellà 29,19%; Llíria: valencià 66,29% i castellà 33,71%; Sagunt: valencià 67,73% i castellà 32,27%; Sueca: valencià 88,48% i castellà 11,52%; Torrent: valencià 44,36% i castellà 55,64%; Utiel: valencià 4,71% i castellà 95,29%; València: valencià 36,14% i castellà 63,86% i Xàtiva: valencià 69,46% i castellà 30,54%
Els 18 municipis del cent per cent amb una opció
Després de la consulta, hi ha 18 municipis en què el resultat és del 100% a favor del valencià o del castellà. Així doncs, el valencià ha obtingut el total dels vots a Benialí, Beniardà, Bolulla, Confrides, Tormos, la Vall d’Ebo, Cinctorres, Atzeneta d’Albaida, Bèlgida, Bufali i l’Énova.
El castellà, per part seua, ha sigut triat en el 100% a l’Apareguda, Arneva, Benferri, el Fondó dels Frares, Molins, el Realenc i Sant Felip Neri.
Les dades es poden consultar en l’enllaç següent i al llarg del dia estaran disponibles íntegrament en el web consulta.gva.es.
1