Joan Ribó: “El meu primer objectiu és que l’esquerra continue governant València, el segon, traure els millors resultats per a Compromís”

Ja està dos mandats com a alcalde de València, primerament al capdavant d’un govern tripartit que va desallotjar el PP després de dues dècades llargues d’hegemonia de la dreta i que estava integrat per Compromís, el PSPV-PSOE i València en Comú, la marca de Podem; després amb un equip bipartit de valencianistes i socialistes. Partidari inicialment de no estar més enllà de dues etapes en el càrrec, Joan Ribó, de 75 anys, fa mesos que mantenia la incògnita de si lideraria una altra vegada la candidatura a l’Ajuntament de València. La dimissió de Mónica Oltra en la vicepresidència de la Generalitat Valenciana pels seus problemes judicials l’ha convertit en el càrrec públic de Compromís amb més estirada electoral i en una referència perquè l’esquerra puga revalidar la seua majoria en les eleccions de l’any que ve. Acaba d’anunciar que tornarà a presentar-s’hi.

Ha esperat bastant per a fer oficial la seua decisió de presentar-se a un tercer mandat per a l’alcaldia de València. Quan va prendre la decisió i quins en són els motius?

L’element fonamental en l’àmbit personal era la meua hèrnia discal, una crisi que em va afectar molt i que m’ha durat aproximadament sis mesos. Això sol durar, almenys això m’han dit. Poder dir “home, crec que això ho hem superat”, perquè ha sigut aquest estiu. En el moment en què he vist que puc anar-me’n als Pirineus i caminar una miqueta, que puc fer el camí de Sant Jaume, llavors he vist que puc plantejar-me això amb una disponibilitat física raonable. Aquest ha sigut l’element més important per a mi, que em tenia bastant retingut, perquè recorde que a l’inici de l’any a causa de l’hèrnia discal en un viatge a Màlaga vaig haver d’anar en cadira de rodes i després per ací anava amb crosses, després un bastonet i més tard ja vaig poder agafar la bici… Però m’ha costat la meua faena. Ara només he de fer de 20 a 25 minuts d’exercicis de fisio tots els matins i vaig fent.

Quines expectatives veu de revalidar el pacte amb els socialistes en l’Ajuntament de València i el Pacte del Botànic, amb els socialistes i Unides Podem, en la Generalitat Valenciana?

Nosaltres hi entrem amb la voluntat d’una esquerra plural. Sempre he volgut treballar en aquestes coordenades. El que m’importa i sempre em plantege com a objectiu número u és que l’esquerra transformadora continue governant València. L’objectiu número dos és traure els millors resultats per a Compromís, evidentment. Però l’objectiu número u és aquest, no a l’inrevés. Vull que quede clar aquest tema. A mi el que m’importa és que València continue una via de transformació. I València és una part molt important del País Valencià. D’alguna manera sabem que contribuïm decisivament al fet que la comunitat gire en un sentit o en un altre. Hem estat treballant còmodes amb la Generalitat Valenciana i amb aquest objectiu volem continuar fent-ho.

I les expectatives electorals quines són?

Mare meua, una cosa que a mi em preocupa és l’economia. Crec que l’economia no està tan malament com diuen els diaris. Em fa la sensació que la percepció general és pitjor que la percepció personal i que les dades de les empreses no són tan roïnes. Però la preocupació està ací. No sabem exactament com evolucionarà. Però de moment, si les coses segueixen com fins ara, jo tinc moltes esperances. Fixeu-vos, solament una enquesta a València dona la victòria al Partit Popular. És casualitat que aquesta enquesta l’havia encarregada el PP. És a dir, totes les altres enquestes ens donen majoria. Tinc una carpeta en què vaig emmagatzemant-les, totes les de la ciutat. Llavors, home, pot canviar, és evident que pot canviar, però no tinc aquesta percepció. La percepció de la gent al carrer, i a mi m’agrada anar amb bici…, és bona. Hi ha qui et fa males mirades, però hi ha molta gent que et saluda amb afecte i et dona ànims per a continuar. Per tant, crec que les coses aniran bé.

Les discrepàncies amb els socialistes, per exemple, en temes com la taxa turística, l’urbanisme en àmbits com el barri de Benimaclet o l’ampliació del port de València, poden llastrar les expectatives d’un tercer mandat de l’esquerra?

És que som dos partits diferents. Nosaltres som una miqueta més ecologistes, més valencianistes i més d’esquerres que el Partit Socialista. Què hi farem! Llavors, determinats aspectes no els veiem igual. Per exemple, a nosaltres ens sembla molt important vincular l’urbanisme a l’horta. Acabe d’estar amb gent de la plataforma Per l’Horta i ens semblen molt importants aquests temes. És lògic que apareguen diferències, però són diferències suportables. Quan em diuen això de les discrepàncies, a continuació he de dir que en els set anys de govern sempre hem votat junts en el ple, excepte en una votació en què una persona, un regidor del Partit Socialista, se’n va anar perquè no hi estava d’acord. Concretament, era en el tema dels bous. Però és l’única vegada en set anys. El govern està funcionant raonablement bé, sense massa desajustaments. En posaré un altre exemple. Crec que som la capital d’Espanya que cada any aprova abans els pressupostos tots. La qual cosa és un indicador. El dels pressupostos és un assumpte clau en un ajuntament. Per tant, si hi ha diferències, és normal. No som el mateix partit, però les negociem, ens enfadem, ens separem, les digerim…, com una parella normal.

I la relació amb el Govern de la Generalitat i amb el president Ximo Puig com va?

En general, bé. Ara tenim algun element de diferenciació, per exemple, amb el tema de la Marina, amb les àrees metropolitanes i la llei de capitalitat. És a dir, hi ha algunes diferències que he de parlar en els pròxims dies. Hi ha una reunió aquesta setmana, perquè hem de parlar. Però, en general, les relacions han funcionat bé. No hi ha hagut problemes. Tampoc els hem posat problemes. Per racionalitat, hem sigut molt bons xics i hem tingut clar que València no estava per a crear problemes a la Generalitat ni posar-se a reivindicar de qualsevol manera. La relació ha sigut fluida.

La dimissió de Mónica Oltra el converteix en el puntal polític més important, el càrrec públic amb més estirada electoral de Compromís en les pròximes eleccions locals i autonòmiques?

No, jo treballe en l’àmbit de municipi i a mi em coneixen a la ciutat de València, en l’àmbit de l’ajuntament. Joan Baldoví és una persona molt més coneguda que jo.

En absència de Mónica Oltra, és vosté dels que aposten pel diputat en el Congrés Joan Baldoví com a cap de cartell en les eleccions autonòmiques?

Hi responc amb claredat. Si serà Baldoví o no, o si la llista serà d’aquest o d’aquell, és una decisió de Compromís. No és una decisió de l’alcalde, no és una decisió de Joan Ribó. Jo soc un votant més i votaré per l’opció. Per descomptat, a mi em sembla una bona opció. No sé si és l’única, no s’ha plantejat encara, però evidentment jo soc un votant més.

Què opina del procés judicial contra Mónica Oltra? Confia en la seua innocència?

Hi ha una paraula que no sé pronunciar en anglés, el lawfare… Quan veig això de Mónica Oltra, no puc evitar recordar un president d’un gran país sud-americà que ara es torna a presentar a les eleccions i amb esperances de guanyar. Efectivament, el de Lula al Brasil va ser, a la meua manera de veure, el cas més descarat d’aquesta mena. Personalment, crec que el de Mónica Oltra és un cas que s’ha muntat. És claríssima la participació de l’extrema dreta en els començaments i en el desenvolupament, fins i tot les declaracions de la persona implicada han evidenciat últimament certes coses…

En què es queixa perquè li havien promés una casa i….

Li havien promés la lluna per declarar, perquè declarara en contra de Mónica Oltra i perquè presentara totes les acusacions en contra de Mónica. Jo crec que és un cas molt clar, però també crec que la justícia l’has de respectar. La justícia és un poder de l’estat amb totes les seues grans imperfeccions, i l’has de respectar.

Fins i tot encara que prenga una decisió injusta?

Estic convençut dels elements d’injustícia d’aquest procés, però la justícia és molt important per a un sistema democràtic. I és important que d’alguna manera siga respectada.

Què li sembla el projecte de Sumar que impulsa la vicepresidenta Yolanda Díaz?

Magnífic.

I sumarà Compromís si depén de vosté?

Si depén de mi, ho he dit, ho he reiterat, Compromís sumarà, ha de sumar, és imprescindible que sume. Personalment crec que hi ha dos aspectes en aquest projecte. El primer és que no podem anar a unes eleccions generals sense una referència estatal. Ens perdem en el bosc de les comunitats autònomes i desapareixem. És imprescindible una referència estatal. En segon lloc, em sembla molt important pensar en les capes treballadores. No diré les capes mitjanes treballadores perquè això està usant-se massa últimament. Però evidentment, quan lliges ‘La tirania del mèrit’, quan lliges moltes anàlisis del que està passant en el món, no sols a Espanya, veus que hi ha una desafecció de les capes populars que prèviament votaven per l’esquerra. Socialistes i comunistes a França, a tot Europa, en aquests moments caminen amb la més gran de les desorientacions. És per un motiu molt clar, perquè els polítics no ens preocupem massa dels seus problemes, o almenys no estem deixant-ho clar. Crec que Yolanda Díaz personifica perfectament la voluntat de preocupar-se d’aquestes majories de població que estan eixint molt perjudicades de tot el sistema neoliberal que envaeix Europa Occidental.

No podem anar a unes eleccions generals sense una referència estatal. És imprescindible

I arribarà a un acord també ací a València amb Podem o Podem tindrà una llista diferent? Ho intentarà?

Ho intentaré. Ja ho he comentat: per a mi és important intentar arribar a un acord a València i a la comunitat autònoma. Això depén poc de mi, també ho reconec. Però a escala estatal em sembla imprescindible.

València aspira a ser nomenada capital verda europea el 2024. Què significaria?

Això significaria molt. El 2012, quan vaig eixir sorprenentment elegit regidor, el primer viatge que vaig fer va ser a Vitòria. Aquell any, Vitòria era capital verda europea i a mi em va cridar moltíssim l’atenció el fet que una ciutat poguera assumir un plantejament de futur, fer-lo amb l’acord bàsic dels principals partits i proposar una ciutat amb uns canvis fonamentals. És una mica el que hem plantejat ací, un acord bàsic entre tots els partits, menys dos regidors, vull dir, els de Vox. Un acord per a canviar la ciutat amb un projecte de lluita contra el canvi climàtic, de zones verdes, etcètera. A mi em sembla molt important. És un dels grans eixos de transformació per a nosaltres i estem molt il·lusionats. El dia 27 d’octubre me’n vaig a Grenoble amb la gran esperança de poder tornar amb la capitalitat del 2024.

Un dels aspectes fonamentals de la sostenibilitat és l’energia. La seua fórmula és la combinació de plaques solars, estalvi i comunitats energètiques veïnals?

Vam començar amb les oficines d’Energia farà quatre anys aproximadament, al final de la legislatura passada. I vam començar fent una cosa molt senzilla: veient com podíem rebaixar el rebut de la llum, tant a petites empreses com a comerços menuts i a famílies. Aconseguíem unes rebaixes substancials perquè els havien posat un factor de potència elevadíssim que no feia falta per molts motius. El pas següent va ser quan va canviar el Govern, perquè abans teníem l’impost al sol, no hi havia política contra el canvi climàtic i tot això. El pas següent va ser començar a plantejar-se seriosament com introduir les energies renovables a València. Hem canviat la normativa, de manera que hi ha una reducció de l’IBI. Estem donant facilitats en el servei per a la instal·lació de plaques solars. Estem canviant tot aquest tema, potenciant les comunitats energètiques. Realment, se n’han muntat ja dues. L’una a Castellar-l’Oliveral i l’altra a Aiora. I anem per ací, anava a dir predicant, però pràcticament és això, amb les assemblees de veïns. Val la pena. L’altre dia vam tindre un acte en un barri i els vaig dir que en els seus terrats poden posar plaques. En aquests moments és totalment rendible i solament hi ha un problema, no tenim instal·ladors, perquè està saturat el tema, però…

Hi ha un problema de falta de personal

Amb els instal·ladors. Crec que és un tema fonamental. També hem plantejat un altre tema que a mi em fa molta gràcia. Ho vam fer la legislatura passada i continua el projecte 50 / 50 per als col·legis. Hi va un tècnic nostre, revisa tota la instal·lació d’energia elèctrica i els proposa una sèrie de mesures d’estalvi i de millora de l’eficiència. Posen els llums led i apliquen una sèrie de coses més per a la baixada de l’energia. El 50% del que s’estalvia s’ho queda l’Ajuntament per a potenciar, diguem-ne, noves instal·lacions l’any que ve i l’altre 50% es passa al col·legi perquè d’alguna manera puguen crear horts urbans i puguen fer propostes d’aquest tipus. Està donant un resultat excel·lent, entre altres coses perquè van els xiquets a casa i donen la llanda als seus pares que apaguen la llum, que això i allò. És un procés educatiu potentíssim. És a dir que molt bé.

Una de les principals assignatures pendents a València correspon al Govern, és el soterrament del canal d’accés ferroviari, la licitació del qual està suspesa per un recurs de les empreses. Un altre ajornament més?

Crec que no. A veure, nosaltres en principi ja tenim habilitats els fons, perquè aquest projecte ens costa diners a l’Ajuntament, més de 130 milions d’euros en cinc anys. Ens sembla un assumpte fonamental per a la ciutat, el canal d’accés. Esperem que això es puga resoldre i que les empreses presenten les seues propostes, que ho puguem resoldre, perquè crec que hi ha un cert picapunt entre Adif i les empreses. Per a València és estratègic aquest projecte. Uneix dos grans barris mitjançant un jardí, però a més, possibilita que tot el tema de Rodalia i de ser un node del Corredor Mediterrani es puga fer efectiu.

El canvi de concepció en la mobilitat des que és alcalde és un senyal d’identitat de la seua gestió. Com resumiria el que s’ha fet?

Ho resumiria amb una frase de l’OCU. Segons l’Organització de Consumidors i Usuaris, València és la ciutat espanyola que gestiona millor la mobilitat. Per exemple, en tots els trajectes amb bici som els que més ben resolts els tenim. No sols hi ha molts carrils bici, sinó que són ben gestionats i ben resolts. A part de la bici, estem treballant molt el tema de caminar. No perquè ho diguen els metges a les persones majors, que també, sinó perquè pensem que el carrer és de tots, no sols dels cotxes, sinó també dels vianants, i per això les places les fem per als vianants, per això estem ampliant voreres, etcètera. I després està l’assumpte de potenciar el transport.

Segons l’Organització de Consumidors i Usuaris, València és la ciutat espanyola que gestiona millor la mobilitat

Han fet per als vianants diverses places cèntriques. Es tracta de convertir en zona de vianants tot el centre històric?

Sí. Vejam. Es tracta de convertir en zona de vianants el centre històric. Però vull que quede clar que és una part de convertir en zona de vianants la ciutat. La qual cosa no vol dir que siga tot convertir en zona de vianants, no? Busquem que València siga una ciutat amable, una ciutat passejadora, on els pares i les mares puguen anar amb el carret del xiquet sense xocar amb un altre que vinga en sentit contrari, on les persones majors es puguen moure. Aquest tema és important. El centre és un lloc on va tothom, però també actuem en els barris. Estem convertint en zona de vianants, estem fent ampliació de voreres, fent coses d’aquest tipus perquè em sembla molt important. No és només centre. El centre és allò més cridaner, la cosa que més es veu, allò que més veuen els turistes. Però en els diferents barris també estem treballant molt aquest tema.

Es pot fer front a la inflació des dels pressupostos municipals?

Això em té preocupat: la inflació repercuteix en tot el cost energètic, que suposarà molts milions a l’any. La inflació ens suposarà haver d’apujar els salaris, evidentment. Intentarem treballar en això. És un tema seriós. El dels aliments, per exemple, és un tema en què nosaltres estem intentant actuar en els canals de comercialització. Fer-los com més directes millor. Ara estem introduint quatre mercats locals de venda directa i ens sembla imprescindible potenciar això. Però no s’acaba amb això.

A València hi ha un centre internacional dedicat a l’alimentació sostenible.

Sí. És un centre creat entre la FAO i nosaltres, d’alimentació sostenible. El que passa és que és un centre de dades, d’informació a escala global que es concreta efectivament en temes a escala local. Però el problema és que en aquests moments tot va molt ràpid. Tota la problemàtica de l’augment de preus en l’alimentació comença amb la crisi de l’energia, segueix amb la dels cereals a Ucraïna, Rússia i clar, ací tens una cadena que et repercuteix en ramaderia, et repercuteix en tot. No podem abordar-ho seriosament només des de l’Ajuntament.

Les relacions amb el València CF perquè acabe el nou estadi estan resultant complexes. Es reprendran les obres per concloure’l?

Espere i desitge que es reprenguen. I treballaré per fer-ho. Però al mateix temps vull dir al club que s’han de reprendre complint les condicions bàsiques de l’actuació territorial estratègica (ATE). És a dir, hem de tindre un estadi amb una cabuda que permeta grans esdeveniments futbolístics i això no es pot fer només amb 40.000 espectadors. Han de complir el compromís de construir el Poliesportiu de Benicalap. Cal parlar, concretament de la mobilitat, d’aparcaments, i hi ha una altra sèrie de qüestions que cal veure. I dit això, ens esforçarem per començar al més prompte possible. El camp de futbol abandonat a mig construir és la pitjor imatge de València en aquests moments.

El camp de futbol abandonat a mig construir és la pitjor imatge de València en aquests moments

Per a un lector que no siga de València. Com li explicaria el que passa ací, que en un feu del PP, on la dreta governava durant anys i anys i anys, haja pogut governar i consolidar-se l’esquerra?

En primer lloc, en un fenomen general. Nosaltres vam guanyar quan a Madrid va guanyar Manuela Carmena, quan va guanyar l’esquerra a Saragossa, a la Corunya. Va ser un fenomen.

Van ser els alcaldes del canvi.

Va haver-hi canvi a Cadis i en molts llocs va romandre el PSOE, per exemple, a Sevilla. El cas de Barcelona és el mateix, amb Ada Colau. Per tant, hi ha un element general, jo crec, de transformació, de cansament del bipartidisme. Per això per a nosaltres és molt important plantejar-nos una solució plural. Crec que una solució plural és millor. El 2019 la cosa es va desbaratar, però nosaltres vam aconseguir mantindre-la amb dificultat, vam mantindre la majoria a pesar que Podem va desaparéixer de l’Ajuntament, però tant el Partit Socialista com Compromís vam augmentar el nombre de regidors i vam compensar la pèrdua. D’altra banda, cal recordar la història. València, al començament del segle XX, era la ciutat díscola, perquè els valencians eren republicans fins a la mort.

No com a Madrid.

No passa a Madrid. València va ser capital de la República en temps de la guerra. Cal recordar-ho. València va tindre al final del franquisme un període de govern del Partit Socialista amb el Partit Comunista que després va capitalitzar només el Partit Socialista. És cert que va haver-hi uns quants anys amb la senyora Rita Barberá. Però si mirem tota la història, València no és una ciutat de dretes.

Rita Barberá, del PP, en va ser l’excepció?

Efectivament va ser així. Jo crec que ací es van acumular una sèrie de problemes. Però València és una ciutat molt inquieta, una ciutat molt oberta, molt plural i, per tant, una ciutat que no té per què identificar-se amb plantejaments de dretes.

Ada Colau és una de les alcaldesses del canvi que ha pogut aguantar el 2019 com vosté. D’ací a poc tindrà una conversa amb ella en el festival d’elDiario.es. En què s’assembla i en què es diferencia la seua experiència, ací a València, de la que ha tingut Colau a Barcelona?

Ha de reconéixer-se que hi ha elements que a Ada Colau li generen una incomoditat profunda, com és tot el procés independentista, que la mareja cada dia. Aquest problema no el tenim ací. Feta aquesta puntualització, perquè les nostres són dues comunitats molt diferents políticament, hi ha altres elements que compartim totalment, com el treball orientat a les capes populars. Ella ha treballat més el problema de l’habitatge social. Nosaltres en això hem de millorar, hem de seguir els passos. És una cosa que tinc molt clara. Potser nosaltres hem treballat més altres temes com, per exemple, el que comentàvem abans, la mobilitat. Però, en definitiva, anem en la mateixa direcció. Fa pocs dies vaig estar a Barcelona en un projecte de cultura que portarem conjuntament Palma, Barcelona i València. D’alguna manera, també cal plasmar amb molta claredat el fet que pertanyem a una mateixa llengua comuna, de base comuna, i que uns certs elements culturals són comuns.

Després de dos mandats com a alcalde, què creu que està bé o que està malament en la construcció institucional espanyola, és a dir, en les competències que tenen els ajuntaments, les que tenen les autonomies, les que té l’estat? Creu que està ben dissenyat aquest model? A vosté li agradaria com a alcalde poder prendre decisions sobre coses en què no té competències?

Tenim un gran embolic amb les competències, sobretot, de tipus educatiu. Hi ha mesclades competències. A la Gran Bretanya i en molts països són competències fonamentalment municipals, almenys en els nivells bàsics. Crec que això caldria aclarir-ho.

Perquè les guarderies depenguen de vostés?

Les guarderies i fins i tot l’ensenyament general, la part bàsica. Evidentment els nivells superiors no, però d’alguna manera, en la part bàsica nosaltres controlem el manteniment, però no controlem la gestió. El model anglés o el model nòrdic, a la meua manera d’entendre, seria millor. El segon aspecte que està pendent, em sembla clar, és el del finançament. És imprescindible arreglar-ho.

No està ben definit.

És un finançament molt per davall de les possibilitats. I el tercer element que caldria plantejar-se d’una vegada per sempre és que un municipi no funciona com un estat. La gent no és conscient que passa d’un municipi a un altre. Per tant…

Hi ha una continuïtat entre municipis...

Efectivament, els plantejaments d’àrea metropolitana s’haurien de potenciar. D’alguna manera, haurien de ser obligatoris. No podem decidir la mobilitat de València si no plantegem una mobilitat supramunicipal, perquè tots els matins ix la gent a treballar, uns altres van a escola fora del seu municipi, a les vesprades venen a comprar i clar, gran part de la mobilitat no és de la ciutat com a tal. És un problema clau. Hi ha altres assumptes, com els residus, com l’aigua, com la gestió del territori, que haurien d’abordar-se a una escala superior a la municipal. El de les àrees metropolitanes, o com se les vulga anomenar, és un problema que hauria d’abordar-se, perquè la situació actual encotilla moltíssim i no et permet un treball seriós.

Com convéncer un ciutadà que ha de renunciar al cotxe particular o convéncer-lo que li va bé deixar-lo fins i tot a ell? Com véncer les resistències davant els plans de canvi de mobilitat?

Quan vas a un barri i planteges, per exemple, que ampliaràs voreres perquè la gent puga passejar, de seguida, com molts són gent de classes populars i no tenen aparcaments, pregunten: “Sí, però on aparque?”. Són problemes que cal tractar amb cura. Em semblen importants. Cal convéncer la gent, però alhora cal donar-li possibilitats. Un home em va escriure en un diari que no recorde recriminant-me perquè havia aconseguit que haguera d’anar a comprar el periòdic a peu. Això no és un problema seriós. Anava amb el seu cotxe, o el seu cotxàs, a menys d’un quilòmetre a comprar-lo? El problema sorgeix per a una persona que s’ha de desplaçar 30 quilòmetres per anar a treballar a un polígon industrial.

Gent de classe treballadora han d’anar amb cotxe perquè no els queda més remei.

Macron va tindre a França problemes amb els jupetins grocs, que en part venien derivats d’ací. Quan ens plantegem els temes de mobilitat, cal tindre en compte una component social important que no pot evadir-se. És fonamental. Si no oferim uns bons trens de rodalia –i ho dic perquè he llegit un informe aquest matí que diu que a València només arriba al 5% de les inversions en rodalia de l’Estat mentre Madrid es queda el 48%, una cosa escandalosa–, si no plantegem una bona rodalia, dic, no podem abordar altres problemes. Si no plantegem una mobilitat metropolitana pel que fa als autobusos, no ens podem plantejar altres objectius. És complex. Es tracta d’un assumpte que no es pot desenvolupar només dient que a partir d’ara tots els cotxes seran híbrids i elèctrics.

Más Madrid ha plantejat fa poc a l’Ajuntament una iniciativa per a donar ajudes a les famílies que no tinguen cotxe. Què li sembla aquesta idea?

Doncs, em sembla interessant. Fixeu-vos, hi ha una dada sobre la qual crec que en aquests moments hem de reflexionar. Quan jo em vaig traure el carnet la gent se’l treia amb poc més de 18 anys. Ara, molts joves ja no veuen la necessitat de traure’s el carnet, perquè van amb bicicleta o perquè van amb patinet o perquè senzillament agafen el transport públic. Estimular aquesta tendència és important, mitjançant bons gratuïts de mobilitat en el transport. Em sembla una bona idea, perquè crec que en aquesta direcció podríem avançar. Però cal avançar amb cautela. Les persones que recullen en els contenidors de fem per a reciclatge les he vistes amb les seues furgonetes. No n’hi ha cap que tinga una matrícula recent. Són matrícules de fa 20 anys i això no podem oblidar-ho, perquè el dia que diguem que els cotxes vells ja no poden circular hi haurà un problema.

Excedeix amb molt de les seues competències, però el preocupa l’emergència climàtica a València. Totes les ciutats se’n veuran afectades, però València és una ciutat que pot tindre una afectació molt forta en les pròximes dècades per l’emergència climàtica, pel nivell de la mar, per les temperatures. Què creu que pot fer o què creu que pot fer en la seua petita escala? Evidentment no és la cimera de París, però què pot fer un alcalde?

Nosaltres, fixeu-vos, ens hem marcat un objectiu dur, molt dur, i és ser una ciutat climàtica neutra en emissions per a l’any 2030.

Tots els serveis de l’Ajuntament?

He dit la ciutat. És un objectiu molt dur que estem plantejant-nos en tots els nivells. Evidentment, en el terreny de l’ajuntament estem comprant cotxes elèctrics, autobusos elèctrics, etc. Estem potenciant tot el que va en aquest sentit, estem potenciant les energies alternatives, l’energia fotovoltaica, però hi ha molt de camí. És un compromís, una missió fonamental que ens hem plantejat. Aquest estiu hem tingut prop de 100 nits amb temperatures tropicals.

I alguna amb temperatures equatorials.

Sí, alguna. Per a mi, és desesperant. Me’n vaig anar una setmana a Astúries. Estava ple de valencians.

L’augment de la calor pot tindre una incidència directa a la ciutat?

En el sector turístic. Sí, pot tindre un efecte, però no d’ací deu anys, sinó d’ací a tres.

De gent que fuig cap al nord?.

Estic convençut que València d’ací a poc serà com Marràqueix o com el Caire, amb temperatures que només convidaran a eixir abans de l’alba. En les èpoques d’estiu tindrà una incidència molt important. Atenció, està tenint-ne ja en l’agricultura. Hi ha una sèrie de cultius que es veuen amenaçats, entre aquests la famosa vinya espanyola, que ja es cultiva al Canadà o a la Gran Bretanya.

O a Escandinàvia.

Clar, però deixarà de cultivar-se ací. D’altra banda, tindrem i estem tenint ja una incidència forta en les costes, que és un altre problema greu. I finalment, estan els efectes evidents dels incendis. Els hem patit aquest estiu d’una manera clara i espere que no tinguem inundacions, perquè la temperatura de la mar és molt alta i afavoreix les condicions d’una gota freda amb l’evaporació, ja que tenim quasi 30 graus de temperatura de la mar.

Després de dos mandats al capdavant de l’Ajuntament, en què ha canviat més la ciutat?

Hi ha una sèrie d’aspectes en què ha canviat. Evidentment ja hem parlat de mobilitat. Ha canviat, jo crec que d’una manera molt important, en serveis socials. Els serveis socials abans estaven concebuts una mica com a almoina, ara estan concebuts com un dret.

De la caritat al dret.

Perquè aquest dret siga el quart pilar de l’estat del benestar. En serveis socials estem treballant en aquesta direcció, encara que no hem arribat al que cal aconseguir, ho reconec. Aquest matí una companya de l’equip de govern em deia que li falten diners per a acabar l’any en una sèrie de prestacions. De tota manera, estem avançant seriosament en aquesta direcció, posant més persones, més centres de serveis socials en els diferents barris, i ho fem amb l’ajuda de la Generalitat Valenciana que, cal dir-ho, perquè si no seria profundament injust, hi dona molt de suport. La conselleria que abans portava Mónica Oltra i que ara porta Aitana Mas ajuda molt en aquest terreny? També hem avançat molt en jardins i parcs, així com en el fet de ser una ciutat més receptiva, més oberta, també oberta per a les persones immigrants. Vam tindre l’arribada d’un vaixell i vam acollir els immigrants rescatats. Estic molt enfadat, per cert, perquè encara no els han donat papers, cosa que no depén de nosaltres. Em referisc a l’Aquarius, clar. Ara estem ajudant molt a tots els refugiats ucraïnesos. Per la Junta de Govern passen despeses de més de 100.000 euros setmanals. És a dir que és una participació important. Vull insistir. Nosaltres volem ser solidaris amb els que són rossos i amb els que venen d’Àfrica. Ens sembla molt important. Que no sols uns tinguen els papers de seguida.

Hi ha hagut una asimetria en això, que ha promogut aquesta guerra, entre immigrants blancs, rossos i europeus i els altres?

No sols això, sinó el fet que, d’alguna manera, hi ha algunes ordres, i això no depén de nosaltres, per les quals aconsegueixen amb summa facilitat els papers els refugiats ucraïnesos, cosa que em sembla molt bé, però la resta tenen grans dificultats. En el cas de l’Aquarius em sembla fatal. Per tant, sí, hi ha una profunda asimetria.

Què falta per fer a la ciutat per al mandat següent?

Crec que hi falten coses, moltes coses. Començaria pel problema de l’habitatge. Quan pense en Viena, que té un percentatge d’habitatge públic...

I l’habitatge públic en lloguer o en propietat?

En aquest moment pense molt en lloguer, propietat de l’ajuntament, habitatge llogat a persones. En aquest moment és una mancança molt important, és a dir que és un tema fonamental. Hem d’avançar en alimentació. Hi estem treballant ja molt, des dels col·legis, per reduir els aliments elaborats i que hi haja més verdura, més producte ecològic, de proximitat. Volem potenciar això a totes les escales, per a les persones majors, en tots els nivells. Estem treballant en això, però no hem arribat al final. Crec que hem d’avançar també a millorar i ampliar les infraestructures escolars, que no depenen només de nosaltres, i continuar treballant en els temes culturals i d’innovació. En innovació avancem bastant ràpid, però hem de convertir-nos en un pol d’innovació a escala espanyola important.

I a 25 anys, a llarg termini, com li agradaria que fora a València o què li agradaria que fora València?

Una ciutat mediterrània de la grandària aproximada que tenim.

No més gran, no més menuda?

En part, perquè no hàgem de tardar més temps a anar i vindre. València, amb els seus 800.000 habitants, té tot el que ha de tindre, té cobertes totes les necessitats i manca dels problemes que es donen a Madrid de pèrdua de temps en els desplaçaments. Per descomptat, també desitjaria una València molt vinculada a la seua horta. Crec que ha de tornar a vincular-se molt més a la seua horta, que és el seu rebost. I efectivament, València ha d’acabar tenint molta més potència tecnològica i en innovació. Aspire a una València amb un nivell cultural potent. Això és el que m’agradaria.