Pérez Llorca posa com a condició per a acceptar el nou finançament un fons d’anivellament que el PP va tombar en el Senat

La reforma del sistema de finançament autonòmic proposat pel Govern central posa en un destret el PP valencià. Redueix —que no elimina— la bretxa entre comunitats i aporta un muntant interessant per a la Comunitat Valenciana: 3.669 milions d’euros més a l’any, prou, segons els càlculs ràpids, per a cobrir la despesa i parar d’acumular dèficit. Amb l’esquelet plantejat pel Ministeri d’Hisenda, que recull reivindicacions valencianes, com calcular els recursos en funció de la població ajustada, l’autonomia deixaria de liderar el rànquing de les més mal finançades i se situaria dos punts per davall de la mitjana. I malgrat aquests avanços, que els populars no neguen, els valencians no poden posicionar-se a favor.

L’executiu autonòmic que dirigeix Juan Francisco Pérez Llorca ha de capejar les seues contradiccions en un debat que està anys encallat. Al contrari del que sol passar en altres temes, el PP valencià no s’ha llançat a l’atac contra el Govern central, sinó que més aïna manté un perfil més baix en aquest assumpte, que resulta clau per a les polítiques públiques. Malgrat que el seu conseller d’Hisenda, José Antonio Rovira, va considerar que la proposta “no pintava malament”, la postura de la Generalitat és de rebuig. No perquè no siguen recursos suficients —que, a priori, ho són— sinó perquè no inclou el fons d’anivellament o la condonació del deute històric. Dos dels tres grans problemes financers que té l’autonomia. El tercer: la manera de repartir els recursos i els recursos en si, que és el que vol abordar el PSOE abans d’acabar la legislatura amb aquesta proposta. Rovira ha passat a considerar la proposta un “xantatge” i la reunió “negativa”; Pérez Llorca creu que “polaritza” i lliga el suport al fet que hi haja un fons d’anivellament; totes dues declaracions fetes després del rebuig ferm de Génova. Els populars valencians insisteixen en la necessitat d’una injecció de recursos al marge del model, mentre aquest s’aprova, però rares vegades s’ha assumit pel partit.

El fons d’anivellament, una aportació extra de recursos per a compensar l’escassetat de fons de l’Estat de 1.300 milions anuals, és una mesura que genera consens a la Comunitat Valenciana —excloent Vox, que sistemàticament rebutja les propostes de finançament com rebutja el model autonòmic—. L’antecessor de Pérez Llorca, Carlos Mazón, també el va reclamar al Govern central i es va manifestar a favor en les Corts Valencianes. El secunden els partits d’esquerres i el secunden els experts en finançament. Qui no el va secundar va ser el PP d’Alberto Núñez Feijóo, que va votar en contra en el Senat. L’octubre del 2024 els conservadors valencians van aprovar en la cambra alta un text que defensava un model de finançament autonòmic que beneficia les comunitats que ja reben fons de l’Estat per damunt de la mitjana, com Galícia o Castella i Lleó, i van rebutjar una esmena del senador de Compromís Enric Morera que demanava un fons d’anivellament. L’esmena va ser un calc d’una proposta que Carlos Mazón va presentar en les Corts Valencianes. El març del 2025 els populars van tornar a votar en contra d’aquesta mesura.

En la cimera dels populars espanyols de setembre del 2024, Feijóo va assumir que calia una compensació a les comunitats infrafinançades, cosa que Mazón va vendre com una promesa i un èxit del partit, però en la proposta de ponència política que el PP va aprovar l’estiu passat aquest compromís es va esfumar.

En paral·lel a la pressió de Génova, que ha fet que el PP manifeste rebuig en bloc, està la que pot exercir Vox. Soci únic dels populars valencians en les Corts Valencianes —d’ells depén el Consell de Pérez Llorca—, acaba de registrar una proposta per a rebutjar la proposta, que vinculen a l’independentisme. Els dos braços que sostenen el president rebutgen aquest model. El dirigent valencià no es tanca en banda a donar suport a una proposta que ix del PSOE, però la condiciona.

Els populars valencians eviten en públic analitzar la proposta —la part que es coneix: que la Comunitat Valenciana rebrà 3.669 milions d’euros més a l’any— i s’enroquen en la crítica a les formes: que es va presentar després d’un pacte amb Esquerra Republicana de Catalunya abans d’anunciar-se en el Consell de Política Fiscal i Financera, cosa que, a parer seu, revela que és un xantatge de l’independentisme.

La ministra d’Hisenda ha plantejat ara que, si a les autonomies no els agrada, poden triar quedar-se amb el model de repartiment actual. I que si al PP tampoc li agrada, que presente una proposta pròpia.

Els experts valencians avalen el repartiment, amb matisos

El grup d’economistes que assessora a l’executiu valencià considera positiu que s’augmenten els recursos per a la Comunitat Valenciana, però insisteix en la necessitat de compensar el deute històric: “Cal recordar el desequilibri financer”. Capitanejats per l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE), creuen que podria suposar un increment “substancial” de recursos per a la Comunitat Valenciana.

No obstant això, segons els experts en finançament, la proposta no resol tot el problema valencià. L’autonomia ja fa anys que acumula deute i necessita que el Govern central la sanege. Per a arreglar els comptes valencians, es necessita la condonació del deute històric —derivat d’anys d’infrafinançament, que els experts xifren en uns 40.000 milions d’euros, el 80% del total del deute— i mesures correctives temporals que no augmenten la bretxa.

Fedea creu que millora l’estructura general, però veu “pegats” qüestionables

La Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea), un dels referents en matèria de finançament autonòmic, valora que “la proposta millora l’estructura general del sistema, però només lleugerament. Seguint la recomanació pràcticament unànime dels analistes, el Govern proposa suprimir els Fons de Convergència i, en part, el Fons de Suficiència”, segons un informe publicat per Ángel de la Fuente. És, en resum, un model més simple i més equitatiu, encara que opina que els fons de canvi climàtic i l’IVA pime reintrodueixen l’arbitrarietat; el nucli central és “molt raonable”, encara que hi ha “pegats” més qüestionables per a l’autor.

En el seu estudi, publicat dimarts, a penes una setmana després de publicar-se les línies bàsiques del model, De la Fuente estima que la Comunitat Valenciana milloraria la seua posició en el rànquing repartiment de recursos i deixa l’autonomia 2,2 punts per davall de la mitjana (amb l’actual, està set per davall). La valenciana, que en l’última dècada ha competit amb Múrcia per ser la més mal finançada, seria la huitena autonomia més ben finançada de les 15 que participen en el sistema de finançament.

De la Fuente es manifesta contrari a una injecció més gran de recursos del Govern a les comunitats en aquest moment: la cessió, explica, “agreujarà els problemes financers de l’Administració central, que ja manté un dèficit considerable (...) i deixarà l’Estat amb molt poc de marge pressupostari en un moment en què les pressions sobre els seus recursos són cada vegada més fortes a causa, entre altres coses, de les necessitats més elevades de despesa en defensa i el dèficit contributiu creixent de la Seguretat Social”. L’aportació més elevada de l’Administració central a les autonòmiques és una mesura que han defensat altres experts, com l’exconseller d’Hisenda i catedràtic d’economia Vicent Soler per a pal·liar la insuficiència de recursos.