“L'estima” de la Generalitat Valenciana als col·legis de l'Opus Dei: van rebre més de 190 milions d'euros en 20 anys

En un moment en què l'educació pública valenciana alça la veu contra el Consell i reclama més recursos per a cobrir deficiències que ja són pràcticament estructurals, Compromís ha denunciat davant el Tribunal de Comptes el finançament amb 72,6 milions d'euros de diners públics de set centres educatius de l'Opus Dei que, segons assegura la formació valencianista, “segreguen il·legalment per sexe”.

El periodista Moisés Pérez analitzava en el seu llibre El negoci de les aules el model dels concerts educatius a la Comunitat Valenciana. En aquesta obra, el redactor d'El Temps explica que el mapa de l'ensenyament concertat a l'autonomia compta amb un sòlid i lucratiu bastió gestionat per mercantils i fundacions vinculades espiritualment a l'Opus Dei.

Així, relata com, a través de la firma Fomento de Centros de Enseñanza SA —nascuda el 1963 sota el paraigua de l'ala tecnòcrata de la dictadura— i d'altres fundacions de caràcter “obra corporativa”, l'organització ultracatòlica ha rebut injeccions milionàries de la Generalitat Valenciana. Això ha permés consolidar un model que històricament ha destacat pel seu elitisme i per la defensa de l'educació segregada, tal com denuncia Compromís.

La investigació de Pérez també al·ludeix al col·legi Altozano, situat a la capital alacantina i tradicionalment segregat per sexes, que va rebre un total de 34,6 milions d'euros en el mateix període. Per la seua part, el col·legi Aitana (Torrellano, Elx), centre de referència al sud del territori valencià i concertat des del curs 1998-1999, va sumar 26,3 milions d'euros fins al 2020.

A la ciutat de València es troba el col·legi Vilavella, incorporat a la xarxa concertada a principis de la dècada dels vuitanta del segle passat, que va rebre subvencions per valor de 23,1 milions d'euros entre 1999 i 2020. Així mateix, a Betxí s'ubiquen els centres Torrenova i Miralvent, que representen el desembarcament del grup a la província de Castelló. Tots dos es van incorporar al règim de concert el 2008 sota el mandat de l'aleshores conseller Alejandro Font de Mora: Torrenova va rebre 11,9 milions d'euros, mentre que Miralvent, el centre masculí del grup, va obtenir 8,2 milions d'euros.

Centres en etapes educatives no obligatòries

Un cas a banda és el col·legi Guadalaviar, a València, que respon al model d'“obra corporativa”. A diferència dels anteriors, no pertany al grup Foment, sinó que està gestionat per una societat anònima d'accionariat dispers vinculada a famílies de l'alta burgesia local. La Generalitat va finançar progressivament les seues etapes de Primària, Secundària, Infantil, Batxillerat i Educació Especial, fins a sumar una aportació total de 39,8 milions d'euros, segons detalla Pérez.

Finalment, els vincles financers de l'organització s'estenen també als centres de capacitació tècnica. La xarxa compta amb tres Escoles Familiars Agràries (EFA): Torrealdua i Malvesia, a Llombai, i El Campico, a Jacarilla, la concertació conjunta de les quals va suposar quasi dos milions d'euros anuals durant la dècada passada. A aquestes se sumen els centres de Formació Professional Altaviana, especialitzat en hoteleria i gestionat per l'Associació Portomar —amb més de 800.000 euros anuals—, i Xabec, gestionat per la Fundació Eifor. Aquest últim, a més de la subvenció derivada del concert educatiu, ha captat 738.255 euros de Labora i 120.311 euros de fons europeus, compaginant els diners públics amb donacions privades de la banca i d'interproveïdors de grans cadenes de supermercats.