El PP passa d’abanderar la recuperació del dret civil amb Camps a congelar la reforma en les Corts amb Vox

La majoria de dretes de les Corts Valencianes manté el bloqueig per a la recuperació del dret civil valencià. El PP, que va abanderar aquesta qüestió amb el govern de Francisco Camps, ha passat des que governa amb Vox a una situació de paràlisi total. El canvi en els conservadors ha sigut radical: ha reduït les subvencions a les entitats que defensen la recuperació de la norma i l’autogovern, i des de fa mesos ignora mesures per a avançar en la recuperació.

La cambra, governada per la ultradreta, fins i tot ha ignorat la petició de la presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol. La presidenta va recordar a l’octubre a les Corts Valencianes que, si la cambra continua interessada a impulsar una reforma constitucional, ha d’enviar una delegació a defensar-la. Es va fer el juny del 2021, arran de la proposta registrada el febrer del 2020, i des de llavors no s’ha avançat gens. Sis anys de paràlisi absoluta. Pel camí ja s’han debatut altres reformes constitucionals a proposta de les autonomies, com la que aprovarà dimecres el Congrés dels Diputats: la proposta del parlament balear perquè Formentera tinga un senador propi.

Malgrat que les Corts Valencianes estan presidides per Vox, és el PP el partit majoritari en la Mesa i en l’hemicicle. Els seus 40 diputats són necessaris per a introduir les votacions en l’ordre del dia, com és el cas de la proposta de la delegació que ha de defensar la reforma en el Congrés. Però, no res. Passen els mesos i els populars eviten aquest debat.

L’associació Juristes Valencians, impulsora de la recuperació del dret civil, demana al síndic del PP, Fernando Pastor, que explique públicament els motius pels quals no es contesta el requeriment del Congrés. Reclamen als populars “coherència”, atés que abans van donar suport a aquesta reivindicació, que comparteixen entitats socials, patronal o sindicats.

El col·lectiu jurídic ha tornat a demanar una reunió amb el president de la Generalitat, Juan Francisco Pérez Llorca, per a insistir en la transcendència de la qüestió: permetre gaudir de normes civils pròpies, en matèria de dret de família i successori —“essencials per a la supervivència de l’empresa familiar”, destaquen—, i per a donar més llibertats civils en l’àmbit personal en matèries com la custòdia compartida dels fills, unions de fet, o per a aplicar preferentment el règim econòmic matrimonial de separació de béns. El president de Juristes Valencians, José-Ramón Chirivella, recorda al síndic del PP “que la reforma constitucional limitada a la recuperació efectiva del dret civil valencià ha sigut l’opció triada per les Corts des del 2017 i fins hui, per a posar fi a la discriminació que suposa negar-nos el dret civil foral, un senyal d’identitat primigeni del poble valencià”.

La resposta dels populars va arribar la setmana passada després de la junta de síndics de les Corts, on també es va rebutjar introduir en el ple següent la votació de la delegació. El PP fia ara aquesta negociació a la renovació dels òrgans estatutaris, que ja està anys bloquejada en la cambra, i passa la pilota al PSPV i Compromís. Els impulsors de la mesura comencen a pensar que els conservadors fan el ridícul ignorant la petició.