La protecció del palauet de l’Institut Français de València complica al país veí fer una pilota amb la venda de l’edifici

L’Estat francés pretén fer caixa amb el parc urbanístic de què disposa a l’estranger. L’edifici de l’Institut Français de Viena, situat en un palau neoclàssic, es va vendre fa sis anys a l’ambaixada de Qatar. Amb el tancament de l’organisme cultural a València, al carrer del Moro Zeid del barri del Carme, l’Estat francés tindrà complicat fer una pilota venent el palauet per construir-hi un hotel o pisos turístics, les actuacions que, per a espant dels veïns, han poblat més la cèntrica zona en els últims anys. 

L’informe de circumstàncies urbanístiques de l’edifici, a què ha tingut accés elDiario.es, li adjudica la qualificació urbanística de zona de conjunt històric protegit en una àrea amb predominança d’ús residencial. L’actuació urbanística es va posar en marxa el 1845, després de la demolició i reparcel·lació de l’antic convent de la Puritat. L’edifici s’adscriu a la tipologia de casa veïnal i té una façana d’estil clàssic pròpia de la mena d’edificis plurifamiliars concebuts per a la burgesia. 

L’informe de l’Ajuntament de València enquadra la façana, que consta de planta baixa amb entresol i de dues plantes, en l’estil clàssic caracteritzat per una composició tripartida i elements decoratius propis del classicisme, amb una rajola massissa amb revestiment continu i una coberta inclinada de teula àrab. Fins al tancament el 30 de juny passat, l’edifici tenia un ús cultural i acollia la seu de l’Institut Français de València, tal com destaca l’informe de circumstàncies urbanístiques. 

Els usos permesos i prohibits per a aquesta mena d’edificis estan recollits en el pla especial de protecció de Ciutat Vella. Així doncs, “la implantació de qualsevol activitat industrial o terciària compatible en l’àrea de qualificació residencial no haurà d’alterar les condicions de les parcel·les educatives existents”, resa el diu. El pla especial de protecció de Ciutat Vella cataloga l’ús terciari per a hotels, discoteques o habitatges turístics com a “prohibit o incompatible”. 

La restauració de l’edifici es va fer al final del segle XX gràcies a les ajudes del pla de rehabilitació integral de Ciutat Vella. El tancament de l’Institut Français de València, decretat pel Govern d’Emmanuel Macron, malgrat l’oferiment d’ajuda per part del seu homòleg espanyol i malgrat la mobilització ciutadana, ha suposat l’acomiadament de 25 treballadors i ha deixat a la francofonia al cap i casal “moribunda”, segons el diari Le Monde. El ministre d’Exteriors del país veí va atribuir el tancament a un dèficit acumulat des del 2014 superior a 250.000 euros en els comptes de l’organisme, autèntic epicentre cultural de la ciutat. 

Davant les protestes del col·lectiu de treballadors acomiadats, els responsables de l’organisme han establit un tall en sec informatiu. Encara no és clar el destí dels fons de la mitgera de l’Institut Français ni del conegut mural gegant del dibuixant Paco Roca sobre l’alliberament de París situat a la terrassa interior. 

El moviment de l’executiu francés respon a la necessitat de revalorar el parc immobiliari públic en l’exterior de l’hexàgon. No obstant això, la protecció de l’edifici del carrer del Moro Zeid en dificulta a l’Estat francés, propietari de l’edifici, la venda per a construir-hi un hotel o pisos turístics. La sort de l’edifici, una llepolia per a constructors i promotors immobiliaris, està en l’aire. 

Marzà impulsa la francofonia

El conseller d’Educació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, juntament amb la directora general d’Innovació Educativa i Ordenació, Margarida Castellano, i el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, Rubén Trenzano, s’ha reunit amb la consellera cultural de l’ambaixada de França, Anne Loutoy, l’agregat de cooperació educativa i lingüística a Espanya de l’ambaixada de França de les zones nord-est i llevant, Sébastien Portelli, i la directora delegada de l’Institut Francés de València, Marie-Cecile Le Luec. 

“El motiu d’aquesta trobada”, segons el conseller Vicent Marzà, és la constitució d’una comissió de seguiment de l’acord signat per la conselleria i l’ambaixada de França el 2019, amb l’objectiu d’ampliar encara més els programes conjunts que duguem a terme i intensificar el treball de cooperació educativa i cultural“.

Marzà ha destacat que “en aquesta comissió hem acordat el desenvolupament d’alguns eixos de col·laboració importants. D’una banda, iniciarem un programa d’intercanvis entre professorat valencià i professorat francés mitjançant les académies de Lilla, Niça i Grenoble, alhora que reforçarem l’aprenentatge del francés entre el nostre professorat amb cursos gratuïts a les escoles oficials d’idiomes, tal com venim fent ja amb la llengua anglesa”. “Al mateix temps, ampliarem el programa Bachibac al nostre sistema educatiu i el nombre d’auxiliars de conversa de francés en els instituts valencians”, afig el conseller.

Quant a les classes de francés gratuïtes per al professorat valencià en les EOI, el pròxim curs podrà accedir-hi el professorat que actualment impulsa el programa Bachibac i en dos cursos serà una oferta generalitzada per a tot el personal docent que vulga. 

Cal recordar que la conselleria té establit el programa Bachibac des de fa tres cursos i el duen a terme actualment tres centres educatius: l’IES Professor Broch i Llop de Vila-real, l’IES Ausiàs March de Manises i l’IES Carrús d’Elx.

El programa permet impartir un currículum mixt per a l’obtenció de la doble titulació del Baccalauréat francés i el Batxillerat espanyol i, amb això, accedir tant a universitats de l’Estat espanyol com franceses. 

Pel que fa als auxiliars de conversa de francés, el pròxim curs es promourà que 50 aspirants puguen incorporar-se a instituts valencians i que en dos cursos es puga arribar al centenar.