“Queda molt per fer contra la mutilació genital femenina”
Un any més, el món posa els seus ulls aquest 6 de febrer en la mutilació genital femenina (MGF), una pràctica la finalitat última de la qual “suposa la dominació de la dona en les societats patriarcals”. La que parla és María Reig Alcaraz, autora de la tesi ‘Actituds i experiències dels professionals sanitaris i de dones immigrants davant la mutilació genital femenina“ i que aquest dimarts va a oferir una xarrada juntament amb altres professionals en la Universitat d'Alacant.
En la seua recerca, aquesta infermera dissecciona aquesta problemàtica posada en pràctica a entre 100 i 140 milions de xiquetes i dones a tot el món i que, com va recordar la consellera de Sanitat Universal Carmen Montón dilluns, a la Comunitat Valenciana estan en risc 5.429 persones de 23 països on la mutilació genital està generalitzada. D'elles, 1.268 són menors de 15 anys i estan en risc potencial de ser sotmeses a aquesta pràctica.
Espanya no escapa a aquesta aberració a causa de l'augment exponencial de la immigració. “Les persones quan viatgen la cultura no la deixen arrere”, afirma Reig. I com ho duen a terme si hi ha una llei que ho prohibeix? Li preguntem. “Ho estan fent de manera clandestina. També aprofiten en alguns casos el viatge d'estiu per a realitzar-ho en els seus països d'origen i tornen”. Per a aquests últims casos, el marc jurídic també contempla la persecució extraterritorial d'aquest delicte.
Entre els motius que porten als homes a promoure aquesta pràctica “són molts i variats però el principal és el de pressió social”, explica la doctora. “Per a ells la comunitat i el respecte de la família és el més important i si et negues a aquesta pràctica tan arrelada quedes exclosa”. Unes altres de les raons és la sexual, encara que María Reig creu que s'emmascara en altres motius com el religiós o el de salut. Les fatals conseqüències de la MGF van, des de problemes en el part a infeccions urinàries o fins i tot “mort per xoc o per infecció”, assegura la ponent de les jornades. “I per descomptat problemes en les relacions sexuals i psicològics, amb por, ansietat i terror”, afig.
La Comunitat Valenciana és “pionera a nivell nacional” en l'atenció quirúrgica i psicològica a les dones ja sotmeses a mutilació, va assegurar ahir la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública. Tot va començar al juny de 2016 quan es va engegar una Unitat de Referència per a la Cirurgia Reconstructiva en l'Hospital Universitari Doctor Peset de València a la qual poden ser remeses dones i xiquetes des de tots els centres sanitaris.
En aquesta unitat han passat 28 dones i deu s'han sotmès a cirurgia reconstructiva, entre elles una dona embarassada i una xiqueta de 13 anys. Més tard, al novembre de 2016 va arrancar el protocol d'actuació sanitària davant la MGF que ha donat com a resultat en el conjunt de centres d'atenció primària 55 diagnòstics, 25 d'ells de 2017.
Sobre aquest protocol, María Reig entén que “és una eina però no s'ensenya”. Aquesta professional sanitària espera que es facen més cursos i tallers que els oferits fins ara perquè arribe a tots els centres sanitaris de la Comunitat. Aquesta és, per desgràcia, una de les conclusions a les quals ha arribat en la seua recerca acadèmica: “als professionals encara ens falta molt”.
Llavors, en quin punt estem en la lluita contra la MGF? Li preguntem. “Queda molt per fer i la principal estratègia és l'educació tant per als sanitaris com per a professionals de l'àmbit d'educació”. Incideix en la importància de formar al professorat i als agents dels Serveis Socials “perquè detecten aquesta pràctica”. “Encara que al final l'educació que reben les persones immigrants és fonamental perquè continue o es frene la mutilació genital femenina”.
La ‘Jornada de conscienciació sobre la mutilació genital femenina’ comença aquest dimarts a les 10,30 hores en el Saló de Graus de la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat d'Alacant amb la participació, a més de la doctora Reig, de l'historiador José Siles (a la foto), la matrona Modesta Salazar i la infermera Isabel Casabona.
