Llei de Senyes d'Identitat? No, gràcies
La Llei de Senyes d'Identitat que impulsa el PP valencià serà precisament allò que recriminava el conseller Luis Santamaría a l'esquerra: una forma de “repartir carnets” de valenciania. I ho es així en el moment en el que la pedra angular de l'encara avantprojecte de llei és un observatori que farà de tribunal de la inquisició i tindrà veu així per retirar o negar subvencions a entitats que segons el seu criteri “atempten” contra les senyes d'identitat.
Una vegada més el PP llança al fem el seu teòric caràcter liberal i pretén que tothom se sotmeta a la seua forma de veure el sentiment valencià, i malgrat que assegura que busca el “consens” no dubta en fer com a pilars fonamentals de la llei la defensa de la “individualitat” del valencià -en paraules clares, la negació de la unitat de la llengua-, i la defensa dels 'bous al carrer', partint així des del seu punt de vista com a únic vàlid.
I esta situació es pot veure quan el conseller Santamaría Únicament anomenava com a exemples de les institucions representades a este observatori la RACV (Reial Acadèmia de Cultura Valenciana), organisme beligerant que rebutja els criteris científics i filològics de la unitat de la llengua, i les penyes taurines. Alhora ningunejava els màxims organismes estatutaris sobre la llengua i la cultura dels valencians: l'AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua) i el CVC (Consell Valencià de Cultura), sense necessitat de parlar tampoc de la presència de les universitats.
Amb este projecte amb el que el PP estarà tot sol a les Corts el PP vol articular jurídicament i 'blindar' la seua cosmovisió del País Valencià. Si la màxima autoritat lingüística reconeguda per l'Estatut, l'AVL, reconeix la unitat de la llengua, doncs se li treu la competència. La Generalitat ja es botava la llei de creació de l'AVL que en el seu article 3 especifica que qualsevol entitat que compte amb finançament públic (mitjans de comunicació, empreses, administracions...) han d'observar la normativa que dicte l'Acadèmia, i financiava entitats com la RACV malgrat que no compliren la llei. Doncs ara li donen la volta al calcetí i no sols mantindrà les subvencions, sinó que a més serà jutge de qui les ha de rebre segons el seu criteri secessionista.
Quines poden ser les conseqüències? Doncs el fet d'usar el terme País Valencià pot ser raó per deixar de rebre finançament públic; el mateix si una entitat parla sobre el valencià com un dialecte del català; o si s'usen imatges amb la senyera sense el blam; o també si associacions protectores d'animals fan campanyes contra els 'bous al carrer', doncs també sels pot escanyar econòmicament. Este observatori, encara que el conseller ho negue, tindrà un caràcter inquisitorial, perquè actuarà contra aquells que van contra “la única fe verdadera (de la valenciania)”.
Si com diu el mateix president esta llei “no va contra ningú” doncs no la facen, deixen a la gent que visca individualment la seua forma de ser valencià, fins i tot parlant sols en castellà com fa el President Alberto Fabra i com defensava legítimament el mateix conseller Santamaría. Ja prou de menysprear la ciència i la filologia, ja prou d'avivar l'enfrontament irracional entre els valencians, ja prou de la demagògia de la protecció desproporcionada de festejos polèmics, ja prou de repartir carnets de valenciania i servir-se de la llei retorcent-la, deixen llibertat als valencians. Aturen una llei que fins i tot el president del Consell Valencà de Cultura qualifica de “ocurrència”.
Senyor President, senyor conseller, Llei de Senyes d'Identitat? No, gràcies.
