Els familiars dels ajusticiats pel franquisme a Paterna: “No es tracta de reobrir ferides, ni és per odi ni rancor, el que volem és justícia i reparació”

En el cementeri de Paterna és habitual veure des de fa uns quants anys un grup reduït de persones en alguna de les més de 130 fosses comunes que hi ha en el recinte, 25 de les quals ja catalogades i 10 d’exhumades. Es tracta de faenes d’exhumació de les despulles de les 2.238 persones que van ser ajusticiades en acabar la Guerra Civil a menys de 500 metres (la majoria dels quals eren jornalers, però també hi havia molts metges, mestres, regidors i alcaldes), en el conegut com a ‘paredón d’Espanya’, i els cossos dels quals es van soterrar en l’anonimat més absolut en diferents fosses comunes. Ara, huitanta anys després, els seus familiars continuen lluitant per rescatar de l’oblit col·lectiu –que no familiar– aquestes persones. Segons les dades oficials –la base de dades no s’actualitza des del 2011–, es computen més de 120.000 víctimes exhumades en 2.591 fosses que estan repartides al llarg del territori nacional.

Es tracta, entre altres, de l’avi d’Aurora, un gallec de família benestant que va renunciar a la seua herència i es va traslladar a València per exercir de mestre en diferents localitats, com Bunyol, on va ajudar a fundar el PSOE i va formar part del comité de defensa local. Després de ser denunciat, se’n va anar a Alacant, tot i que finalment va decidir tornar al municipi valencià, on va ser arrestat i afusellat als 64 anys després d’un judici sumaríssim.

També està en el cementeri de Paterna el cos de l’avi de Daniel, que va ser alcalde pedani de Fuentepodrida, a la vora del riu Cabriol, i va participar en la reforma agrària. En acabar la guerra, Miguel va ser detingut per la Guàrdia Civil, i fou afusellat poc després, als 53 anys d’edat. “No contents amb això, a la meua àvia li van posar una multa de 600 pessetes”, explica Daniel.

Una cosa similar va passar amb José, avi d’Amparo, que va ser afusellat després de ser denunciat per un veí en acabar la contesa –als 42 anys d’edat– per ser regidor del Partit Comunista i president del comité de defensa en la localitat de Meliana. Aquests són només alguns casos, però són moltes –més de dues mil– les històries tan diferents i tan semblants que es donen cita en el cementeri de Paterna.

A la recerca de justícia i reparació

Les famílies d’una gran part d’aquests més de dos mil represaliats pel franquisme, que fa anys que lluiten per recuperar la memòria dels seus éssers estimats, han decidit unir-se per reivindicar justícia. Després de formar diverses associacions per poder accedir a les ajudes que concedia la Diputació de València per a l’exhumació dels cossos, “pràcticament l’única institució que ens hi ha ajudat”, van constituir el mes de març passat la Federació d’Associacions de Familiars Víctimes del Franquisme Fosses Paterna. “No pretenem reobrir ferides, jo la tinc molt oberta encara huitanta anys després, i no es tancarà fins que el meu avi tinga una sepultura digna. Tampoc ens mou l’odi, ni el rancor, ni les modes, com insinuen alguns, només volem justícia i reparació”, expliquen, ja que insisteixen: “Totes les frustracions i els traumes familiars s’hereten de generació en generació”.

Per això, volen dir a l’Administració que no poden esperar: “Necessitem que actuen ja, perquè els fills dels represaliats, xiquets de la Guerra Civil i memòria viva, tenen ara més de 80 anys i l’única cosa que volen és emportar-se el cos dels seus pares per donar-los un enterrament digne als seus pobles, al costat dels seus familiars”. “Estem lluitant per ells”, sentencia Amparo. Per a reclamar aqueixa atenció, des del final de l’any passat es reuneixen en la plaça de la Mare de Déu de València una vegada cada mes per exigir “justícia, veritat i reparació”.

Des de la Federació reconeixen que se senten decebuts amb l’Estat, “des del primer moment cap Govern es va preocupar per nosaltres en 43 anys”, i afirmen que la plataforma es crea per ajudar i assessorar els familiars i convertir-se en una veu, en interlocutor davant l’Administració. També busquen una reparació moral, “els nostres familiars estan considerats com a assassins i no ho són”; una sepultura digna, “que ma mare sàpia exactament on està sepultat son pare”; volen que s’edifique un espai per a la memòria en el cementeri de Paterna, dignificant aquest lloc amb una espècie de mausoleu dedicat a les víctimes que, a més, puga acollir les despulles dels que hagen de romandre a Paterna; o la formació del grup de treball ‘Creant consciència’ que oferirà xarrades pels instituts que ho demanen per explicar tot el que va passar. En aquestes xarrades participen historiadors, arqueòlegs que participen en les tasques d’exhumació, familiars de les víctimes i, fins i tot, algunes persones que van patir tortura durant el franquisme.

El cost d’exhumar aquestes fosses varia. Així, ens trobem amb la fossa 128, on s’han recuperat 107 víctimes que estan sent identificades, amb un cost de 200.000 euros; la fossa 120, amb tretze ajusticiats i un cost de 60.000 euros; la fossa 115, en què s’han trobat restes de 144 persones amb un cost de 254.000 euros... Quantitats a què les famílies poden fer front gràcies a les ajudes de la Diputació de València i per la paciència dels arqueòlegs que fan els treballs de recuperació. No obstant això, encara queda molta faena per fer.