Pla de xoc Edificant: 150 poblacions adherides, 280 actuacions en col·legis i instituts i més de 377 milions d’inversió

Ciutat de Cremona (Alaquàs), 103 (València) o Regina Violant (Almassora). Són noms de col·legis lligats als barracons que actualment estan en construcció –els dos primers– o en licitació –el tercer. L’eliminació de les aules prefabricades va ser una de les banderes del conseller d’Educació, Vicent Marzà, i del Govern del Botànic. L’objectiu que es van marcar era clar, que en finalitzar la legislatura no quedara cap col·legi situat íntegrament en barracons –hi ha xiquets que han passat tota l’escolarització en Infantil i Primària, nou anys, en mòduls prefabricats.

Per a fer-ho, la Generalitat Valenciana va presentar un pla de xoc (Edificant) que preveu la construcció de 200 col·legis i instituts, i també la reforma de 500 més. Aquesta iniciativa, que s’ha de desenvolupar entre el 2018 i el 2022, preveu una inversió superior als 700 milions d’euros i contempla la col·laboració amb els ajuntaments –la Conselleria d’Educació assumeix el cost total de les infraestructures i els consistoris que s’adhereixen al pla se n’encarreguen de la tramitació per a la construcció.

Amb data 5 de desembre, hi havia 154 poblacions valencianes adherides al Pla Edificant, on es duran a terme 279 actuacions amb una inversió prevista de 377,4 milions d’euros. D’aquestes intervencions, 98 corresponen a la construcció de nous centres educatius. Actualment queden 4.000 alumnes en col·legis que continuen instal·lats íntegrament en barracons, però amb centres en construcció o en procés d’inici d’obres. “Ara els mòduls tenen el sentit que haurien d’haver tingut sempre, es posen de manera provisional mentre es construeix o s’amplia un centre nou”, apunten des de la Conselleria.

Des del començament de la legislatura s’han dut a terme més de 700 actuacions en col·legis i instituts entre obres de millora i construcció d’infraestructures noves. Intervencions entre les quals destaca la retirada de fibrociment d’uns 150 centres (en la legislatura passada, aquesta operació només es va dur a terme en una vintena d’edificis).

Sense triomfalismes

Vicent Marzà assegura que no són triomfalistes i que no estaran satisfets “fins que tot l’alumnat estiga en aules dignes”. “Per això hem creat el programa Edificant”, afig. La Conselleria d’Educació ha apostat per un canvi de paradigma: “La majoria de les empreses treballen molt bé, però d’altres paralitzen les obres com a mesura de pressió per a exigir més pressupost del que estava licitat”. “Si l’increment no està justificat”, sosté el titular d’Educació, “nosaltres no hi cedim. Les polítiques anteriors [en referència als governs del PP] no ens serveixen”.

“Els diners públics es gestionen de manera eficient i, si es reclama un sobrecost que no està justificat, no s’aprova”, assenyala Marzà, que explica que tothom “ho ha de saber i aguantarem tota la pressió que calga”. “Amb els diners públics no s’hi juga”, insisteix.

Excessiva “burocràcia” i “lentitud”

Des de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes (FAMPA) veuen amb preocupació la situació de les infraestructures educatives malgrat que desconeixen les dades actuals, “la Conselleria no ha publicat cap informe ni ofereix dades sobre barracons”. Així, valoren el pla Edificant, però lamenten la “burocràcia” i la “lentitud” d’aquest tipus de tràmits: “Voldríem que anara més de pressa, encara que ens sembla que és una bona idea la col·laboració amb els ajuntaments”.

Segons el parer de FAMPA, hi ha centres que estaven en “molt mal” estat: “Hi ha moltes més necessitats reals de les que es pensaven al principi”. “La nostra exigència continua sent zero barracons, com al principi de legislatura”, apunten, al mateix temps que afigen que l’assignatura pendent és l’elaboració d’un estudi amb les necessitats específiques de cada centre educatiu del territori valencià.

1.700 barracons el 2015

El setembre del 2015 hi havia una trentena de centres compostos íntegrament per aules prefabricades (amb uns 8.000 alumnes) i uns 200 que tenien algun mòdul. En total hi havia més de 1.700 barracons instal·lats arreu del territori valencià, amb un cost en manteniment de 5,5 milions d’euros anuals. Amb l’entrada del Botànic, la Conselleria va detectar que el 63% dels centres necessitaven algun tipus d’actuació després de dècades “sense inversió real en infraestructures públiques escolars per part del PP, a què se sumava la gestió tan nefasta de Ciegsa”.

A més, des del departament que dirigeix Marzà ressalten una altra problemàtica amb què es van enfrontar amb el canvi de Govern: les deficiències en construccions dutes a terme per l’empresa Ciegsa en la legislatura passada. Com a exemple trobem el cas de l’IES Torrellano d’Elx, una infraestructura que té poc més d’una dècada. Es va adjudicar per 6,7 milions d’euros, un milió més del cost de licitació estimat inicialment, a l’empresa “d’un germà d’un exministre del PP”, i recentment s’ha licitat un projecte per a reparar el mur de la façana per 277.000 euros. Abans ja s’havien reparat altres desperfectes.