Segellament d’abocadors, retorn d’envasos i arreplega d’orgànics: claus del nou Pla de Residus
“Volem aprovar el Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana (PIRCV) abans del final d’any, ja que és un tema prioritari per al nou Consell, per tal com marca les mesures necessàries en matèria de gestió de residus per a assolir els nous objectius de les diferents directives europees”.
Així ha explicat la consellera de Medi Ambient, Elena Cebrián (Compromís), el que, sens dubte, serà un dels temes centrals en els dos anys que de mandat que resten al govern autonòmic sorgit del Pacte del Botànic que presideix Ximo Puig (PSPV).
Segons ha informat eldiariocv.es, aquest mateix mes firmarà la resolució per la qual s’encetarà la tramitació del decret. Aquests són els punts principals del pla.
Foment dels ecoparcs: Cebrián ha explicat que es pretén donar un impuls tant als ecoparcs fixos com als mòbils amb l’objectiu de facilitar al màxim als ciutadans la possibilitat de desfer-se de manera neta de qualsevol mena de residus. En aquest sentit, ha comentat que hi haurà una línia d’ajudes europees per a finançar-los i que tots estaran connectats informàticament per a aconseguir un tractament de les dades eficients i en temps real sobre els residus depositats.
Arreplega selectiva de residus orgànics: és un dels aspectes clau del PIRCV, ja que té conseqüències directes en l’agricultura ecològica que també es vol potenciar. Segons Cebrián, la separació en origen dels residus orgànics possibilita la creació d’un compost de qualitat per a possibilitar-ne la reutilització al camp. Per aquest motiu, s’incrementarà la implantació del contenidor marró exclusiu per a residus orgànics. Per a fer-ho, la conselleria està en procés d’adquirir 23.000 poals. L’arreplega selectiva d’aquests residus ja es du a terme en municipis com Alacant o València. 120 ajuntaments més de la Comunitat Valenciana tramiten a hores d’ara la implantació d’aquest sistema.
Revisió de les plantes de tractament de residus: de la mà dels consorcis, s’estudiarà en quines zones calen noves plantes de tractaments i en quines zones necessiten millores. Per exemple, segons Cebrián, a la zona del Baix Segura no hi ha planta de tractament i s’aplicarà una solució transitòria amb dues plantes de transferència per a organitzar-los, fins que es cree una planta de tractament com a tal.
Atenció especial a residus tecnològics i de la construcció: la consellera ha explicat que el PIRCV farà molta insistència en el tractament dels residus de la construcció, molt habitual en abocadors il·legals especialment arran de la crisi de la rajola. Una part són reutilitzables, però l’important és l’eliminació dels materials contaminants. Pel que fa als residus derivats d’aparells elèctrics, es faran campanyes de recollida i s’establiran punts perquè la gent hi puga depositar-los.
Sistema de depòsit, devolució i retorn d’envasos (SDDR): un dels punts del PIRCV que més polèmica ha alçat des que se’n va anunciar la implantació. El sistema consisteix en el pagament de 10 cèntims extra per envàs subjecte a l’SDDR (llandes, plàstic i vidre). Aqueixos 10 cèntims seran reembossats al consumidor quan torne els envasos, en bones condicions, a qualsevol comerç o plataforma comercial. La implantació es preveia a l’inici del 2018, però l’oposició frontal dels empresaris, especialment la patronal de supermercats, ha frenat el projecte. Cebrián ha comentat que estudiaran implantar-ho en algun acte puntual, per exemple, una cursa popular, o fer una prova pilot en algun municipi per a comprovar-ne l’acceptació pels usuaris i els empresaris i que, en tot cas, sempre es buscarà el consens per a engegar-ho: “El sector empresarial ha d’estar-hi d’acord”.
Pla de segellament d’abocadors: inclou 30 abocadors antics de tota la Comunitat Valenciana i suposa una inversió de 20 milions d’euros. El primer que s’ha segellat és el de La Murada i els següents en què s’està treballant són el de Peníscola i el de la Basseta Blanca (Riba-roja). Segons Cebrián, actualment el 60% dels residus de la Comunitat Valenciana no són reutilitzables (el que es denomina rebuig) i es deriven a abocadors d’aïllament de les plantes de tractament, per bé que el límit a escala europea està en el 40%: “Cal reduir aqueixa quantitat de rebuig, especialment el contaminant”, ha comentat Cebrián.
Incineradores, descartades: la consellera ha descartat que es construïsquen plantes d’incineració de residus. Sobre això, ha remarcat que “el PP ho va plantejar com a solució i alternativa als abocadors, i una resolució judicial va dir que no era viable”. En aquest sentit, ha comentat que algunes indústries, com les cimenteres, utilitzen les incineradores, en alguns casos com a font d’energia, i que la seua activitat haurà d’estar “vigilada i controlada”.
