A la deriva i sense combustible: investiguen la mort de cinc migrants durant la seva travessia entre Algèria i Eivissa

Les esperances de cinc migrants d'origen somali es van veure truncades dissabte passat quan, en el viatge per arribar a les costes d'Eivissa i amb elles, també a territori europeu, la travessia es va torçar. Es va complicar tant que la Policia Nacional investiga la mort d'aquestes cinc persones. La caiguda d'una dona durant la travessia va ser el detonant dels fets fatídics, com relatarien als agents del cos policial la resta de tripulants una vegada van trepitjar terra pitiüsa.

A l'embarcació hi viatjaven 24 persones, totes elles de Somàlia. Abans de posar rumb a Eivissa, van fer tota la travessia terrestre que suposa creuar part del desert des del seu país, a la Banya d'Àfrica, una de les regions més pobres del continent. Cadascú a la seva manera, cadascú amb la seva història. L'objectiu: assolir Europa. Amb més sort i si tot surt segons allò previst, arribarien a un país on parlessin el mateix idioma que parlen ells per reduir al màxim les dificultats que involucra per se emigrar. No obstant, res no sortiria segons el previst.

La vigília del viatge, en una casa de la població algeriana d'Ain Taya, els joves dormen junts, atapeïts, en una habitació, amb ganes pel que vindrà els dies següents, com es pot apreciar en un vídeo publicat per Diario de Ibiza. Xoquen els punys en senyal de suport i emoció. Hi ha entre ells, almenys, un menor de 14 anys. La localitat des de la qual parteixen es troba en una zona costanera i l'endemà tots es llancen a buscar aquesta nova vida de la qual altres compatriotes probablement els van parlar meravelles. El viatge, que al principi es presenta sense dificultats, no triga a fer-se malbé.

En els dies clars, el trajecte entre la costa algeriana i la pitiüsa es realitza al voltant d'un dia i mig, però amb imprevistos o condicions meteorològiques desfavorables, la travessia es pot prolongar amb facilitat. Primer se'ls va malmetre el motor, com passa en molts dels casos. Les embarcacions, patronejades de vegades per màfies, no tenen cap mesura de seguretat. De fet, algunes ni tan sols compten amb armilles salvavides.

Ja havien perdut el rumb i navegaven amb molt poc combustible quan alguns dels migrants, preses de la set i deshidratats després de diversos dies a la deriva, van començar a inclinear-se sobre l'embarcació per beure aigua del mar. Una ingesta que de vegades pot provocar al·lucinacions, encara que es desconeix si algun dels ocupants de la barca les va poder patir.

En un moment donat, tal com relaten els supervivents, una de les ocupants es va llançar a l'aigua a causa de la desesperació i, immediatament, quatre homes es van llançar darrere seu per intentar salvar-la. Cap d'ells, com informa la Policia Nacional a Eivissa a elDiario.es, va poder tornar a l'embarcació.

El rescat i el relat esquinçador

La barca va ser albirada dissabte al migdia, a les 15.30 hores, a unes 23 milles a l'oest d'Eivissa per un ferri de Baleària, ja gairebé sense benzina al dipòsit. La naviliera va donar avís a Salvament Marítim, que juntament amb la Guàrdia Civil de la demarcació de Sant Josep, va rescatar 19 tripulants, com informa per part seva la Delegació del Govern a Balears. Aleshores els migrants els van explicar als agents, en un esquinçador relat, que quan van sortir d'Algèria eren 24.

En arribar, sis van ser atesos amb un quadre d'hipotèrmia i deshidratació, mentre que la resta es trobaven en aparent bon estat de salut. Delegació del Govern assegura que tot allò que es coneix de les morts és el testimoni que els ocupants van relatar als serveis d'emergència que els van rescatar. “Segons sembla, portaven diversos dies a la deriva”, afegeixen.

El Grup Operatiu d'Estrangers de la Policia Nacional a Eivissa es va fer càrrec de la recepció dels migrants i, entre altres detalls, els supervivents de la travessia marítima irregular els van assegurar que entre els desapareguts hi havia el patró de la pastera.

Va ser una vegada a terra i fora de perill quan els migrants van relatar que cinc dels seus companys havien perdut la vida durant el trajecte, atrapats pel mar després que l'embarcació es desorientés i intentessin salvar la seva companya de travessia.

La Policia Nacional ja ha tramitat els expedients dels migrants i ha remès un informe a l'autoritat judicial mentre continua amb la investigació per aclarir les circumstàncies que van causar possiblement la mort de les cinc persones d'origen somali.

Segons apunten fonts policials a elDiario.es, tota la informació es traslladarà després a un Jutjat d'Eivissa perquè continuï amb les investigacions i també a la Guàrdia Civil, que té realment la competència del cas, en haver-se produït els fets a alta mar.

Una ruta perillosa i mortal

Des de la costa algeriana parteixen un total de quinze rutes migratòries a través de la Mediterrània. Cinc connecten el nord d'Àfrica amb Mallorca, dues amb Eivissa i Formentera amb embarcacions que solen sortir des de Tipaza, i una altra amb Menorca. La resta parteixen des d'Orà i arriben a diferents punts del sud de la Península.

Els activistes pels Drets Humans (DDHH) han considerat més d'una vegada que els trajectes entre Algèria i les Pitiüses són els més perillosos de la Mediterrània, per fer-se en embarcacions molt precàries on cada vegada arrisquen la vida persones de perfils més vulnerables.

Les embarcacions que tracen aquesta regió del Mediterrani són fràgils, vénen sobrecarregades de passatgers i compten amb escassos recursos per afrontar el trajecte. Uns factors que no impedeixen, però, que migrants de diferents regions del Sahel, Palestina -com una família que va arribar el juliol del 2024 a Eivissa buscant asil i fugint de la guerra de Gaza- o de la mateixa Algèria s'arrisquin a creuar a l'altra banda.

Un cop embarcats en el viatge cap a una realitat millor, les famílies dels migrants, els que desapareixen, no només enfronten l'angoixa de no saber què ha passat amb els seus éssers estimats. També es converteixen en objectiu de xarxes d'extorsió quan intenten obtenir informació, sigui com sigui, sobre el seu parador.

Les organitzacions que han conformat tota una xarxa al voltant d'aquesta necessitat s'aprofiten de la desesperació i ofereixen a la família investigar sobre els fets a canvi d'una suma determinada de diners. De vegades els asseguren falsament, fins i tot, que els poden localitzar al país de destinació.

Dades falses i autòpsies manipulades

En la majoria dels casos, el que reben els familiars són dades falses o directament inexistents. De fet, algunes d'aquestes xarxes arriben a enviar imatges d'autòpsies manipulades i les presenten com a proves de la mort del desaparegut. A països com Algèria, on la corrupció està estesa i és comú pagar per qualsevol tràmit, aquest tipus d'estafes han esdevingut una pràctica recurrent que agreuja encara més la situació dels afectats.

En el cas dels cinc migrants desapareguts de la pastera que va arribar dissabte migdia a Eivissa, es desconeix si els familiars d'algun ha intentat conèixer el seu parador. Però la germana d'un d'ells, l'adolescent de 14 anys que va ser un dels que es va tirar al mar per rescatar la dona i, per tant, està desaparegut, ja coneix els últims esdeveniments. Diario de Ibiza recull el seu testimoni, on explica que el seu pare els va abandonar i que el seu germà, conscient de les poques oportunitats a Somàlia, es va passar mesos a peu creuant el desert. La nit abans d'embarcar, els va escriure avisant-los que l'endemà intentaria arribar a Espanya.

Durant aquest any 2025, han arribat a Balears un total de 37 pasteres amb 769 ocupants a bord, segons un recompte realitzat per l'agència Efe. Pel que fa a l'any passat, van arribar a l'arxipèlag per via marítima irregular gairebé 6.000 migrants, segons l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR).