Dimissions, amenaça de vaga i treballadors en peu de guerra: IB3, un polvorí per al PP
LLEGIR EN CASTELLÀ
IB3 s’ha convertit en un polvorí per al Partit Popular. El Govern que presideix Marga Prohens va fer un gir de cent vuitanta graus en la gestió de la radiotelevisió pública balear fa poc més d’un mes. Al febrer, Albert Salas –un antic empleat de la casa– va marxar, i el Parlament va nomenar Josep Codony per substituir-lo a la direcció general de l’ens públic. Per al comitè d’empresa de la cadena, es tracta d’un nomenament “amb connotació ideològica” que arriba en un moment clau. Aquesta primavera tornen les protestes per exigir unes millores laborals que es reclamen des de fa vint anys. IB3 va començar a emetre el 2 de maig de 2005, funcionant, teòricament, com una empresa pública i, en la pràctica, com una empresa privada. El de la radiotelevisió pública balear és un conflicte enquistat, amb tants racons i girs que donaria per escriure el guió d’una telenovel·la de temporades infinites.
No va ser un caprici rescatar de l’oblit Codony, un exmilitant popular que també va tenir acta de regidor a Inca (Mallorca) i que no és periodista, cosa que ha estat criticada per l’Associació de Periodistes de les Illes Balears (APIB). Els conservadors pretenien guanyar-se la simpatia de l’extrema dreta per tirar endavant uns pressupostos que estaven –i encara estan– sense aprovar. Vox, tot i defensar el tancament d’una televisió i una ràdio que emeten tota la seva programació en català, va votar a favor de Codony, un gestor nou i, alhora, vell: ja va ocupar el mateix càrrec fa una dècada a IB3, durant la convulsa legislatura de José Ramón Bauzá, llavors, president del PP.
“Abans teníem un director neutre i ara en tenim un altre molt alineat amb el PP i que ja havíem tengut com a director. Aquest nomenament arriba per mor d’una aliança amb Vox”, diu Jordi Julián. Així radiografia el president del comitè el ball de càrrecs que hi ha hagut a la radiotelevisió durant el darrer mig any. Salas –el director general “neutre”– va anunciar al desembre que deixaria la direcció a principis de 2025. Feia tot just dos anys que ocupava la màxima responsabilitat de la cadena, i se’n va anar “esgotat”. El rerefons era obvi. En política –sigui estatal, autonòmica o local–, els ens són una peça de caça major per a la majoria dels partits. Com passa amb altres radiotelevisions públiques, IB3 té pell de cactus: és complicat no punxar-se si s’hi atraca massa la mà, per fer-hi canvis.
El comitè d’empresa planta cara
Però el comitè d’empresa ha plantat cara. Fins que el Govern no equipari les condicions salarials i horàries de 320 dels 430 professionals que fan possible el percentatge de la graella que produeix directament la radiotelevisió, sense contractar productores externes, els representants sindicals tenen la intenció de mantenir el pols amb la cúpula de l’Executiu autonòmic. Per això, els divendres han tornat a ser negres a IB3. “La immensa majoria” dels treballadors de la radiotelevisió balear es va vestir de dol el 16 de maig. Així ho assegura el comitè d’empresa, que anima a continuar acabant les setmanes amb roba obscura, davant i darrere de les càmeres, a un costat i a l’altre del vidre que divideix els estudis de ràdio.
Jordi Julián no vacil·la quan se li demana què passarà amb un calendari de reivindicacions cuit a foc lent. “Les protestes no es desconvocaran. Almenys, fins que no hi hagi una data per harmonitzar les condicions de treball de la plantilla”. També s’ha decidit convocar una vaga. La data encara està per concretar, tot i que es podria fer coincidir amb Sant Joan de Ciutadella. La festa més multitudinària de Menorca sol comptar amb un gran desplegament per retransmetre, per televisió i ràdio, programes especials durant el 23 i el 24 de juny.
A més a més, concreta Jordi Julián, “continuaran les concentracions al Consolat de Mar”. Un grup de treballadors ja es va reunir divendres passat davant del palau renaixentista on tenen els seus despatxos Marga Prohens i la seva consellera de Presidència i Funció Pública, Antònia Maria Estarellas. Les pancartes eren eloqüents: “Vint anys de lluita, vint anys d’estafa, IB3 cap a la vaga”.
Nostàlgia per la televisió del ‘Generalísimo’
Fou una situació kafkiana. Dijous passat, la vigília de les protestes, Codony va comparèixer per primera vegada al Parlament per donar explicacions. El directiu fa poc més d’un mes que ocupa el càrrec i, entre destitucions i renúncies voluntàries, té buits importants per cobrir a l’organigrama. La gerència, per exemple, està vacant, d’ençà la marxa de Vanessa Cursach. Quan es va saber que Codony seria el seu substitut de Salas, també van dimitir la directora de Comunicació Corporativa, Màrqueting i Mitjans Digitals, Marisa Candia, i la directora de l’àrea de Televisió, Mar Comín. A la comissió parlamentària, i sense immutar-se, el cap d’IB3 va escoltar com un dels diputats d’extrema dreta que havia votat el seu nomenament situava l’ens autonòmic per sota dels programes que s’emetien a Televisió Espanyola durant la dictadura de Francisco Franco: “Era de més qualitat, més objectiva i més cultural”.
La frase la va pronunciar Sergio Rodríguez, un dels membres de la Cambra que amb més insistència ha demanat el tancament d’IB3. Ho va tornar a fer en una comissió on no es va donar per satisfet amb l’ofrena del nou director general: Codony va justificar que el final precipitat de Norats –una autoproducció que recorda un pare i un fill, comunista i socialista, que es van amagar a la Serra de Tramuntana entre el 1936 i el 1949 per fugir de l’afusellament que els tenien preparat els feixistes– es devia al fet que era una sèrie molt cara per a l’audiència tan baixa que registrava. Tot i que l’oposició va acusar Codony de censura, el nou director general no va cancel·lar la sèrie. Es limità a avançar l’emissió dels seus dos últims capítols.
Rodríguez, però, resulta ingovernable. La seua és una veu dissident dins la fragmentada facció balear de Vox, molt aficionada a la banalització nostàlgica, a les sentències racistes i a les faltes de respecte. Només aquesta primavera, va desitjar als seus companys a l’hemicicle un “feliz día de la Victoria”: era l’1 d’abril, la data en què el Generalísimo, en el seu part de guerra més famós, va anunciar que l’“Ejército Rojo” estava “cautivo y desarmado”. Una setmana després, precisament als micròfons d’IB3 Ràdio, Rodríguez va intentar censurar una periodista que matisava, amb dades, una afirmació llançada pel diputat: “A la cua de l’Institut Balear de l’Habitatge només hi ha senyores amb vel i senyors vestits d’hindú”. Era una altra vigília, la de la sessió on es va votar el nomenament de Codony. A l’hemicicle, l’ultradretà va treure l’índex a passejar: li va fer la figa al socialista Ares Fernández.
Malgrat conèixer aquests antecedents, Codony tractà de no respondre la derrapada ideològica de Rodríguez a la comissió. Cristina Gómez, l’única diputada que li queda a Unides Podem al Parlament, li ho va recriminar: “Com a director d’IB3 hauria d’haver dit, com a mínim, que no està d’acord perquè s’ha adreçat a vostè quan ha dit que enyora la televisió del règim de Franco i ha quedat tan ample. Li demanaria que en el seu torn de rèplica condemnàs públicament el que acaba d’escoltar”. La resposta del director general va ser lacònica: “No faré ús de la paraula”.
El nou director general d’IB3, col·locat pel PP i Vox, va decidir 'no fer ús de la paraula' quan un diputat ultredretà va afirmar que la televisió franquista 'era de més qualitat, més objectiva i més cultural' que l’ens públic balear
Hi va haver indignació entre els diputats de l’oposició. La socialista Mercedes Garrido li va demanar a Codony que “la chulería de bar la deixàs al bar”. Llavors, la nostàlgia de Rodríguez pel blanc i negre va tenir una espècie de rèplica, un poc críptica. Codony va dir: “Abans n’hi havia una, gran i lliure; ara en tenim moltes, plurals i lliures. Jo respect el que hi ha ara i no voldria per res tornar al que hi havia abans”.
L’endemà, quan va anar al seu despatx, el director general es va topar amb el divendres negre. Va ser llavors, cinc setmanes després de tornar al càrrec que ja havia ocupat breument entre 2014 i 2015, quan es va posar en contacte amb el comitè d’empresa. La direcció general –que s’ha estimat no fer declaracions per a aquest article d’elDiario.es– els va convocar a una reunió. Per via urgent; es van veure dilluns i els sindicalistes no van treure res en clar.
Codony va assegurar als membres del comitè, segons explica Jordi Julián, que dos tècnics de Funció Pública del Govern començarien a revisar els documents de la internalització tan prompte com fos possible. Els sindicalistes van reclamar poder col·laborar en el procés perquè les seues reivindicacions fossin tengudes en compte “i agilitzar els tràmits”. Se’ls mantendrà “informats”, diu el portaveu del comitè que va ser la resposta del director general, però no hi seran presents.
Falta de pluralitat a les tertúlies
Ares Fernández, el diputat socialista a qui Sergio Rodríguez va fer-li la figa a seu parlamentària, ha lamentat en diverses ocasions la manca de pluralitat als espais d’opinió de la cadena pública, que va contractar el director d’OKDiario a les Balears, Miguel Ángel Ariza, per presentar un programa a la ràdio els divendres a la tarda. Aquesta incorporació va aixecar molta polseguera.
La raó era a l’hemeroteca. A tres dies de les eleccions autonòmiques del 2015, Ariza, que en aquell moment presentava un altre programa a l’emissora pública, va dir en antena: “Voteu el PP si voleu tenir continuïtat. No faig apologia; pens que el PP és el millor i pens que heu d’anar a votar-lo”. Josep Codony també era llavors el director general de l’ens.
Abans del retorn de l’antic membre del PP a la direcció general de l’ens, IB3 Ràdio havia fet altres fitxatges de comunicadors molt afins a l’ideari conservador. Un exemple és el de Javier Alarcón. Aquest metge i tertulià té una secció d’opinió diària al programa de ràdio del matí que, generalment, utilitza per criticar l’oposició al PP.
El pes de l’anàlisi i el debat polític és molt menor que durant l’etapa d’Andreu Manresa a la direcció general. Especialment en els programes televisius, on s’ha apostat per continguts més lleugers. “Volen convertir IB3 en Telemadrid”, va comentar el socialista Fernández l’any passat. El diputat va criticar “la homogeneïtzació” de les tertúlies i les seccions d’opinió en què es critica tothom “excepte al PP de Marga Prohens”. Des de l’entorn de la presidenta es va fer saber als gestors de la radiotelevisió, abans de la dimissió d’Albert Salas, que la línia editorial dels programes i informatius no feia lluir prou l’acció de govern.
IB3 ha contractat el director d’OK Diario a les Balears per conduir un programa de ràdio els divendres horabaixa i un metge que fa de tertulià per emetre una secció diària als matins que utilitza habitualment per criticar tothom, excepte el PP
Acords incomplerts per millorar les condicions
“Al desembre, encara amb Albert Salas a la direcció”, explica Jordi Julián, “vam firmar uns acords per aplicar l’harmonització a nivell horari. Havia d’entrar en vigor l’1 de gener de 2025, esteim a finals de maig i encara tenim les condicions congelades. A l’abril, la Direcció General de Funció Pública ens va prometre que arreglarien el problema, però no pareix que s’hagi mogut res. Queden dos anys de legislatura i seran durs, esper que el Govern compleixi la seva paraula. Seran els fets els que definiran el tarannà de la nova direcció d’IB3”.
Queden dos anys de legislatura i seran durs; espero que el Govern compleixi la seva paraula. Seran els fets els que definiran el tarannà de la nova direcció d’IB3
Des del Govern tampoc han volgut oferir a elDiario.es el seu punt de vista. El gabinet de premsa de Presidència es remet a unes declaracions de la consellera Estarellas de la setmana passada. En un passadís, va respondre, somrient, a diversos micròfons, entre ells el d’IB3. Va passar de puntetes per la renúncia d’Albert Salas per usar-la com excusa... sense esmentar-la: “Cal anar resolent els problemes un a un perquè aquest procés no s’allargui. (...) Els impasses no han ajudat, ara no tenim gerent”.
Va enviar missatges a Armengol, recolzats per una auditoria de la Sindicatura de Comptes: “Si el procés s’hagués fet de manera més curosa, no tendríem els problemes que tenim”. I va exhibir una curiosa noció del temps (la popular fa dos anys que és responsable dels funcionaris públics): “Fins ara ningú no s’ha volgut responsabilitzar de res, ni tan sols hi ha hagut un acord del Consell de Govern”. El passat cap de setmana, el gabinet d’Estarellas va cancel·lar la trobada que, des de fa més d’un mes, tenia programada la consellera amb el comitè d’empresa. Havien de veure’s aquest dijous.
Una privatització encoberta
El sistema –disfuncional– que continua vigent a IB3 té una explicació tan rocambolesca com fàcil de resumir. La radiotelevisió pública va néixer privatitzada per decisió de Jaume Matas (PP). Era l’època del model Alzira: com en aquell hospital construït per la Generalitat Valenciana, s’encarregava a una empresa amb ànim de lucre que contractés la major part de la plantilla d’un servei públic. La col·laboració públic-privada prometia destinar els impostos a altres àmbits, però l’estalvi de costos anava a costa del treballador: salaris baixos, normalment ajustats al conveni sectorial.
Així va funcionar IB3 durant els seus primers divuit anys. En l’últim sospir de la seva segona legislatura, Francina Armengol va convocar els mitjans a una compareixença on va prometre integrar les plantilles de les cinc productores que donaven servei llavors a l’ens per desenvolupar, a nivell periodístic i tècnic, els seus informatius. La truita pareixia girar. Fins aleshores, les peticions de la plantilla per dignificar les seues condicions rebia la mateixa resposta del director general Manresa i els càrrecs de confiança que havia anomenat: “Estam fermats de mans”. Fins que va vessar el got de la paciència i bona part de la plantilla va recórrer als tribunals. La decisió de la presidenta socialista era estratègica, idò. Fou una manera d’aconseguir que els subcontractats retirassin la demanda que havien interposat contra el Govern per “cessió il·legal de treballadors”. Faltava mig any per a les eleccions. Tot va resultar ser un formalisme, però. La lletra petita de la promesa d’Armengol tenia trampa: els salaris pujarien i les condicions horàries s’equiparien només després de revisar-se l’expedient que regula la radiotelevisió. Els canvis necessaris havien de comptar amb la firma de funcionaris i càrrecs polítics, que en serien els responsables davant la llei.
I al maig de 2023 hi va haver un tomb electoral. El Govern de centre-esquerra, amb els deures a mig fer, va cedir el comandament al Govern de Marga Prohens, que no els ha fet després de guanyar a les urnes sense majoria absoluta i dependre del suport de Vox al Parlament. En mig mandat, només s’ha aprovat una partida econòmica –d’1,6 milions d’euros– per pagar “la integració a mínims”. És a dir, reconèixer els triennis d’uns professionals que encara cobren salaris molt inferiors al que, en teoria, ja són: personal laboral de la comunitat autònoma. La internalització, però, sembla un embull gairebé impossible de desfer. Aquest va ser el panorama que va dibuixar recentment la Sindicatura de Comptes en aquesta auditoria a la qual feu referència la consellera Estarelles. L’informe denuncia “falta de base documental” en els expedients dels treballadors que s’han revisat. L’organisme que fiscalitza l’activitat econòmica del sector públic balear va evidenciar que les empreses que s’enduien els grans contractes d’IB3 no van registrar correctament les condicions laborals i funcions dels treballadors que es passaven, concurs a concurs, com si fossin monedes de canvi.
Una auditoria de la Sindicatura de Comptes denuncia una 'manca de base documental' en els expedients dels treballadors. Les empreses que s’enduien els grans contractes d’IB3 no van registrar correctament les condicions laborals ni les funcions dels treballadors, que es traspassaven, concurs rere concurs, com si fossin monedes de canvi
Mateix ofici, set empresaris diferents
Jordi Julián és una d’aquestes monedes de canvi. El seu ofici –regidor– l’ha desenvolupat en set productores diferents sense moure’s del mateix plató. L’actual president del comitè d’empresa va arribar a les instal·lacions que la radiotelevisió pública utilitza a Calvià just quan acabaven les emissions de prova. Aquell 2 de maig de 2005, ell va ser una de les persones que van treballar per llançar a l’aire el primer informatiu d’IB3. Llavors –els anys de la corrupció de Matas i els seus hòmens forts– ja hi havia dues velocitats: els caps de departament tenien condicions de funcionari, que van anar millorant amb el temps, i la tropa (tècnics de so, productors, periodistes, operadors de càmera, maquilladores, estilistes, perruqueres…), en canvi, encadenava contractes cada volta més precaris. Per aquest motiu, el negre porta una dècada i mitja apareixent de forma esporàdica a l’ens. Va servir per demanar una internalització que, com defensa Julián, “no està completa”.
–Com es pot explicar a un oient o espectador d’IB3 en què consisteix aquesta harmonització que demana el comitè d’empresa?
–Amb aquesta dada qualsevol persona pot entendre la situació en què ens trobam: a més de la plantilla original d’IB3, hi ha cinc condicions laborals diferents a l’empresa: una per a cada subcontracta a la qual es van subrogar els treballadors fa més de dos anys, al febrer de 2023, quan va començar el procés d’integració. Si es contracta algú nou per cobrir una baixa o una excedència, ja entra amb les condicions noves, millors que les de la resta. Posem un exemple: s’envien dos operadors de càmera a un partit del Mallorca. És possible que un tengui un contracte d’interinitat i l’altre sigui fix, amb condicions diferents. Se’ls paga de forma diferent les dietes, es compten de manera diferent les hores extres, les hores que treballen en festiu… fent exactament la mateixa feina! És fàcil imaginar-se què suposa això. És insostenible, duim molt de temps així, i en delegacions com la d’Eivissa i Formentera és pitjor: estan en quadre i, si no es declaren aquestes places com a molt difícil cobertura, serà impossible trobar professionals pel cost de la vida que hi ha a aquestes illes.
0