Els afectats per la 'granja dels horrors' amb segell de benestar animal denuncien AENOR per presumpta estafa

L’Associació Stop Macrogranja Llucmajor, que agrupa els veïns i veïnes afectats per la 'macrogranja dels horrors' de Mallorca, ha denunciat l’entitat privada AENOR —que atorga el segell de benestar animal Welfair— per la comissió d’un presumpte delicte d’estafa, tal com consta en un escrit al qual ha tingut accés elDiario.es. L’entitat ha presentat la denúncia, en concret, davant el jutjat que recentment ha obert diligències penals contra l’empresa Avícola Ballester —marca comercial d’Avícola Son Perot S.A.—, propietària de l’explotació que des de fa diverses setmanes es troba al punt de mira informatiu arran de les imatges publicades en primícia per elDiario.es el passat 26 de maig, i que es van fer virals per les condicions d’insalubritat, manca d’higiene i brutícia extrema de l’interior.

Mitjançant el document, l’associació sol·licita al Jutjat d’Instrucció número 11 de Palma que investigui tant l’empresa com els seus veterinaris per haver actuat, suposadament, en connivència amb Avícola Son Perot S.A. —responsable de l’explotació— en relació amb presumptes delictes de maltractament animal i/o mediambientals, per no haver traslladat a les autoritats competents “els fets que hagin pogut observar en les auditories anuals” realitzades entre 2020 i 2025.

Les greus irregularitats acreditades a la granja de Llucmajor han evidenciat les condicions de manca d’higiene i brutícia extrema que es donaven a les seves instal·lacions. A més, el Jutjat investiga també un presumpte delicte de maltractament animal arran de les imatges enregistrades per les entitats de protecció mediambiental i animal ARDE i Satya Animal, tal com va informar elDiario.es. Aquesta situació ha posat el focus sobre el paper que exerceixen els segells de benestar animal, en aquest cas Welfair, que atorga l’entitat privada AENOR.

Cal recordar que les imatges, publicades el 26 de maig, van ser enregistrades per les entitats animalistes entre els dies 21 i 29 d’abril. Entre els dies 24 i 29 d’aquell mes es va documentar com les gallines camperoles no havien tingut accés a l’exterior de les instal·lacions, tot i que és obligatori segons la normativa. Malgrat això, la granja de Llucmajor va superar l’auditoria anual d’AENOR el 20 de maig, tot i que encara quedava pendent completar documentació, segons va informar l’empresa. L’entitat privada que atorga el segell va proposar a l’empresa avícola que la data de l’auditoria anual fos pactada, tal com va revelar elDiario.es.

Després de la publicació de les imatges, dos tècnics de la Direcció General d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural —que depèn de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural del Govern—, així com agents del Seprona de la Guàrdia Civil, van dur a terme una inspecció que va acreditar set irregularitats greus i una de lleu, tal com va publicar aquest mitjà. AENOR no va respondre a la consulta sobre si les imatges publicades eren compatibles amb l’atorgament del segell de benestar animal.

elDiario.es s’ha posat en contacte amb AENOR, Welfair i l’IRTA (entitat desenvolupadora del segell, adscrita a la Generalitat de Catalunya), a qui s’ha informat de l’escrit de denúncia, però no ha estat possible obtenir-ne una resposta. Tampoc ha volgut fer cap comentari Avícola Son Perot S.A., empresa que explota la granja investigada. Pel que fa a les institucions públiques, no ha respost a la consulta la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, dependent de la Generalitat de Catalunya, a qui es preguntava si era coneixedora de les irregularitats acreditades a la macrogranja de Mallorca.

La granja manté el segell de benestar animal

Per ara, Avícola Son Perot S.A. —una de les empreses que opera sota el paraigua de la marca comercial Avícola Ballester— manté el segell Welfair. Després de la publicació del primer reportatge d’aquest mitjà, Welfair va afirmar a aquest diari que havia “iniciat una investigació” i que facilitaria més informació tan aviat com la tingués disponible. No obstant això, amb data del 29 de juny de 2025, el segell no ha tornat a comunicar-se amb aquest mitjà.

En el seu escrit, presentat per l’advocat Lorenzo Peñas Roldán, es recorden els requisits que han de complir les explotacions ramaderes en matèria de benestar animal per obtenir la certificació. Les auditories es basen en l’avaluació de quatre principis: bona alimentació, bon allotjament, bona salut i comportament adequat, així com “l’estricte compliment de la legislació europea en benestar animal vigent en cada moment, o una altra equivalent o superior, en aquells casos en què localment existeixi legislació més estricta”.

En aquest sentit, Avícola Son Perot S.A. posseeix el segell de benestar animal Welfair des del 25 de novembre de 2020, segons indica la denúncia. Aquest certificat abasta la cria de gallines ponedores de l’empresa en els codis tipus 1, de gallines camperoles, i 2, de gallines a terra. L’última auditoria anual es va superar el 20 de maig de 2025, una setmana abans de la inspecció realitzada pel Govern balear.

Abans d’aquestes últimes inspeccions, la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural ja havia acreditat irregularitats. De fet, un informe al qual va tenir accés aquest diari va concloure que, en referència a la gestió del femer de la granja, l’empresa havia comès tres infraccions greus i dues lleus. Aquest expedient va ser signat els dies 12 de desembre de 2023 i 26 de setembre de 2024, tal com va informar aquest diari. Per aquests motius, la Direcció General d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural va anunciar mesures cautelars.

Entre altres mesures, es va aplicar la suspensió de la cria de les gallines camperoles de la granja de Llucmajor, coneguda com la ‘granja dels horrors’. Per pal·liar la situació, l’explotació va haver de presentar un pla de benestar animal específic amb el protocol de maneig d’aquestes aus. Fins que no s’aprovés aquest pla, quedava suspesa “l’autorització per operar com a granja campera”. Aquesta mesura es va aixecar perquè l’empresa va presentar i ajustar, segons el Govern, el pla requerit.

Tanmateix, durant tot aquest procediment, no consta cap suspensió cautelar del certificat Welfair ni altres actuacions per part d’AENOR, segons la denúncia presentada pel lletrat Lorenzo Peñas.

AENOR va demanar pactar la data de l’auditoria anual

Així, la denúncia recorda que AENOR va realitzar l’última auditoria anual el 20 de maig de 2025, que va ser superada per l’empresa, mentre que una setmana després, el 27 de maig, el Govern va acreditar set deficiències greus i una lleu, la qual cosa va motivar el tancament de la nau 7 —una de les tres que correspon a les gallines camperoles—. A les altres cinc naus restants es van detectar deficiències lleus. Cal recordar que AENOR va proposar a l’empresa avícola que la data de l’auditoria anual fos pactada.

En l’escrit de denúncia, l’associació de veïns recorda que el benestar animal “és un aspecte de gran importància per al consumidor espanyol”. “Un 91% dels espanyols opinen que és important protegir el benestar animal dels animals de granja” i un 96% pensen que és important proporcionar-los prou espai per poder moure’s, estirar-se i aixecar-se, segons indiquen. En aquest sentit, el fet que els ous de gallines camperoles i gallines a terra disposin del certificat de benestar animal Welfair “podrien estar influint que el comprador d’aquests ous pagui més per un producte que la cronologia dels fets evidencia que no disposa d’un millor benestar animal que l’estàndard de la indústria”, argumenta l’escrit.

Per aquests motius, l’acusació considera que AENOR “podria estar incórreguen en un presumpte delicte d’estafa” en afegir el seu segell als envasos dels ous camperols i de terra de l’explotació avícola investigada. Així, el consumidor balear estaria pagant un preu més alt pensant que els ous són producte de gallines que tenen un benestar superior a l’estàndard, ja que el certificat afirma que “les explotacions ramaderes han de disposar de bona alimentació, bon allotjament, bona salut i comportament adequat”, així com complir estrictament la legislació en benestar animal vigent.

No obstant això, Avícola Son Perot S.A. ha infringit la legislació en matèria de sanitat animal, afirma la denúncia. Concretament, segons consta en els expedients del Govern, s’han incomplert diversos articles del Reial Decret 637/2021, de 27 de juliol, pel qual s’estableixen les normes bàsiques d’ordenació de les granges avícoles, així com del Reial Decret 3/2002, que estableix les normes mínimes de protecció de les gallines ponedores.

“El consumidor adquireix i consumeix aquests productes confiat en la Certificació en Benestar Animal Welfair®, entenent que els animals han estat tractats i criats en condicions superiors de benestar animal”, assegura l’escrit. Així i tot, afegeix, “això no s’ha vist traduït en la realitat de l’explotació avícola investigada i AENOR i IRTA han pogut obtenir un lucre significatiu”. IRTA és una entitat que respon a les sigles de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (adscrita al departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya), una de les desenvolupadores del segell de benestar animal Welfair.

Finalment, la denúncia sosté que AENOR i/o els auditors veterinaris podrien haver actuat en connivència amb Avícola Son Perot S.A., en no informar les autoritats de possibles delictes de maltractament animal, mediambientals o problemes de bioseguretat detectats durant les auditories realitzades entre 2020 i 2025 a la granja ‘Ses Cisternetes’, de Llucmajor. La part denunciant no entén com l’explotació va poder superar l’auditoria del 20 de maig de 2025.

Per tant, l’acusació sol·licita que AENOR aporti al jutjat el nom dels treballadors que van realitzar les auditories assenyalades, així com la documentació relacionada amb aquestes, des de la primera obtenció de la certificació de benestar animal Welfair, fins a l’última auditoria realitzada el 20 de maig de 2025.

L’informe veterinari de les naus amb segell de benestar animal

Les associacions ARDE i Satya Animal van denunciar Avícola Son Perot S.A. davant la Fiscalia de Medi Ambient de Balears el 21 de maig de 2025 per presumptes delictes d’estafa, contra la salut pública i abandonament animal per manca de supervisió veterinària. Aquesta denúncia, acompanyada d’una gravació de més de tres hores, aportava també un informe veterinari, al qual va tenir accés aquest diari.

Així, el professional assenyalava que a l’interior de la granja hi havia “riscos de bioseguretat tant per als animals com per al personal i potencialment per als consumidors”. Entre aquests riscos, detallava la presència d’altres animals a les instal·lacions com “abundants rosegadors” (alguns fins i tot amb signes de malaltia), entre les aus i el seu aliment; cadàvers en diferents estats de descomposició (tant al terra de la nau com entre les aus vives), cosa que és “una font important de contaminació” i manca d’higiene de la granja, ja que “la major part de la superfície està coberta de pols, aus mortes i teranyines”.

Segons el veterinari, hi havia defectes en l’aïllament de la nau “a causa dels possibles desperfectes causats pels rosegadors” i s’assenyalava que l’emmagatzematge dels ous es trobava en un lloc obert on poden entrar les rates, contaminant els productes. “Tot això afavoreix la disseminació de malalties posant en risc la vida de les aus, els treballadors i els consumidors d’aquests productes”, afirmava el professional, que afegia al seu informe que s’evidenciava “una neteja inadequada” i, per tant, una inadequada “desinfecció”.

Pel que fa a la presència d’animals malalts, el veterinari destacava que són un focus de contagi. Així, afirmava que en diverses ocasions es veien imatges d’aus o rosegadors amb signes de malaltia. Algunes de les malalties infeccioses que podrien tenir les aus són les bacterianes i víriques. Es destacaven les malalties zoonòtiques, és a dir, aquelles que es poden transmetre d’animals a humans. Entre elles, la pesta aviària (influença); la malaltia de Newcastle (coneguda com la pseudopesta aviària); la salmonel·losi (intoxicació alimentària) i la campilobacteriosi (provoca gastroenteritis).

A més, s’assenyalava la leptospirosi (pot afectar diversos òrgans com el fetge o el ronyó i causar fins i tot la mort si no és tractada a temps), ja que “una de les fonts de contagi més comunes són els rosegadors”.

Així, el veterinari concloïa que hi havia una manca de control “tant per part dels treballadors com per part del propietari de l’explotació”, així com una manca de supervisió veterinària envers els animals i la higiene de l’explotació. “Hi ha un risc envers la integritat física, ja no només de les aus que es troben dins les naus, sinó també per al personal i el seu entorn, així com pel consumidor dels productes”, detallava el professional.

Finalment, el veterinari considerava que s’estaven incomplint dos principis bàsics del segell Welfair de benestar animal. En primer lloc, no es complia l’estat de bona salut dels animals, ja que ha d’haver-hi absència de lesions, malalties i dolors. En segon lloc, tampoc es complia el principi de “comportament social adequat”, cosa que implica absència de conductes negatives —com baralles o desplaçaments dels animals—.

“No es pot determinar el compliment o no de la resta de principis bàsics de benestar animal (respecte a l’alimentació i zona de descans), ni les etapes de transport i sacrifici dels animals”, concloïa l’informe, basant-se en el material audiovisual inspeccionat.