El PP honra les víctimes dels bombardejos republicans de Mallorca després de derogar amb Vox la Llei de Memòria

El Govern balear va retre homenatge ahir a la nit al prop de centenasr de civils que van morir sota els bombardejos republicans registrats a Mallorca entre 1936 i 1938. L'acte institucional, celebrat a la capital balear, va tenir lloc, però, tot just quatre mesos després que PP i Vox derogessin la Llei balear de memòria democràtica, el contingut de la qual donava cobertura a aquest tipus de tributs i al reconeixement institucional de les víctimes de la guerra civil i la dictadura franquista.

A la cerimònia hi van assistir els descendents de diverses d'aquelles víctimes, com també la presidenta de l'Executiu autonòmic, Marga Prohens (PP), i altres alts càrrecs conservadors i d'extrema dreta. Cap formació d'esquerres no va ser-hi present, com tampoc Memòria de Mallorca, que havia supeditat la seva presència al fet que el Govern renunciés públicament a la derogació de la llei autonòmica de memòria democràtica, exigència que l'Executiu en cap moment no ha atès. Per la seva banda, el PSIB-PSOE va criticar que el PP pretengui “donar lliçons de memòria” tot just uns mesos després d'haver derogat la norma que empara els drets de les víctimes i “d'haver menyspreat les famílies i les entitats memorialistes”.

Durant l'homenatge, Prohens, que mai no ha expressat una condemna pública específica a les víctimes de la repressió franquista desfermada a les Balears després del cop militar de juliol de 1936 -unes 2.000 persones assassinades- i a les violacions de drets humans comeses durant la dictadura, ha defensat durant l'acte que la societat balear ha pres consciència de la necessitat de “tancar ferides restituint la dignitat” de les persones assassinades durant la guerra civil, reconduint després el seu discurs cap als bombardejos de l'Exèrcit republicà.

“No parlem de víctimes col·laterals. Parlem d'un atac sistemàtic contra població civil, contra una illa que es trobava indefensa amb l'únic objectiu de minar la moral i de forçar la rendició de Mallorca que havia quedat en el bàndol revoltat, però aïllada”, va incidir.

En un altre moment, la presidenta s'ha referit al mur inaugurat aquest dilluns amb els noms de les víctimes, asseverant que la frase inscrita en ell permetrà conservar “per sempre” el record de “les víctimes dels bombardejos republicans a la ciutat de Palma”. No obstant això, la inscripció col·locada al·ludeix de forma genèrica a les “víctimes de la Guerra Civil”, una formulació més àmplia que la utilitzada per la líder autonòmica.

Prohens va posar xifres als atacs aeris dels republicans: entre el juliol i l'agost de 1936, Mallorca va patir 46 bombardejos, dels quals 25 van afectar directament Palma. Durant el conflicte es van produir onze atacs aeris més, especialment intensos el 1937. En total, va dir, els atemptats van causar 97 morts i 224 ferits a tota l'illa. Entre els finats hi havia 32 dones i 17 nens.

La líder autonòmica va al·ludir així mateix al paper de la “llei de fosses -la seva aprovació va complir recentment deu anys-, una norma que, ha recordat, ha permès recuperar ”334 cossos i identificar 67 víctimes“, sense mencionar en cap moment que la mort d'aquestes va ser causada per la repressió franquista, una violència que, com assenyalen els historiadors, ja havia estat planificada mesos abans de la guerra civil i va ser executada per falangistes, militars, autoritats civils, xarxes clientelars de dretes, capellans fins i tot després de finalitzar el conflicte bèl·lic.

Malgrat que la llei de fosses manca de l'abast de la llei de memòria democràtica, que també regulava les polítiques públiques de veritat, reconeixement, divulgació, retirada de simbologia franquista, règim sancionador i garanties de no repetició, Prohens va apel·lar reiteradament a ella i la va reivindicar com el principal instrument de reparació de les víctimes, ignorant la derogació del principal marc legal de memòria de les Illes.

Fa dues setmanes, el Constitucional va admetre a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Govern central contra la derogació de la norma balear i va acordar suspendre cautelarment la seva aplicació. La decisió de l'alt tribunal implica que la llei continua vigent mentre resol sobre el fons del recurs, en considerar l'Executiu que la seva eliminació podria vulnerar els drets de les víctimes de greus violacions de drets humans.

L'alt càrrec del PP ha asseverat que “la recuperació de les víctimes i de la seva memòria no ha d'anar de bàndols”, insistint que no es tracta de “buscar culpables” ni de recordar els bombardejos “des de l'odi o el revanxisme”, sinó de “recordar amb respecte a cadascuna d'aquestes víctimes i recordar les seves històries i les seves vides truncades i interrompudes per aquests fets” i de treure de l'oblit un episodi que va qualificar de “un dels esdeveniments bèl·lics més durs i alhora més desconeguts de la història tant de Balears com d'Espanya”.

Avançar “sense rancors, bàndols ni divisions”

En cap moment de la seva intervenció Prohens va efectuar una condemna expressa al cop militar de 1936, a la dictadura franquista ni a la repressió exercida durant gairebé quatre dècades. Sí que va apel·lar a la necessitat d'avançar “sense rancors, sense bàndols i sense divisions, sent conscients i tenint presents els errors del passat”, en línia del discurs de populars i extrema dreta, que en altres CCAA també han tombat els seus textos memorialistes, substituïts en alguns casos per 'lleis de la concòrdia' que, sota text d'excusa de “reconciliar” els espanyols en lloc de “reobrir ferides”, equiparen el franquisme amb la democràcia.

El Mur de la Dignitat instal·lat aquest dilluns al Passeig Sagrera és una obra concebuda, exposa el Govern en una nota de premsa, “per transmetre la dualitat entre la destrucció representada per la guerra i l'esperança simbolitzada per la memòria”. “L'ombra evoca el dolor, les absències i la tragèdia que van deixar els atemptats, mentre que la llum representa la memòria permanent de les víctimes, la seva dignitat i el compromís de la societat de no oblidar-les”, prossegueix el comunicat.

La cerimònia va començar amb la lectura, un a un, dels noms i les edats de les 73 víctimes civils identificades dels bombardeigs republicans sobre Palma. Després de l'enumeració, els assistents van guardar un minut de silenci abans que es recordés que el nou Mur de la Dignitat neix amb l'objectiu de reconèixer, reparar i dignificar la memòria de les víctimes i de les seves famílies perquè els seus noms i les seves històries perdurin en el temps.

Tot seguit va intervenir l'historiador Manuel Aguilera, impulsor de la investigació que ha permès identificar les víctimes, qui va afirmar que amb la inauguració del memorial es salda “un deute històric”. Va recordar que les víctimes dels bombardeigs sobre Palma no havien rebut “cap homenatge ni durant els 40 anys de dictadura ni en els 50 de democràcia” i va defensar que “en una democràcia no hi pot haver silencis” perquè “la veritat ha d'estar per sobre de tot”.

Aguilera, autor del llibre Mallorca en llamas. Las víctimas del primer terror aéreo de la Guerra Civil, va repassar a més el context històric dels atacs aeris sobre Mallorca i va assenyalar que Palma va ser una de les primeres ciutats a patir bombardejos sistemàtics contra la rereguarda durant la Guerra Civil. Tot i que els objectius eren inicialment militars, va explicar, les bombes van acabar caient sobre barris obrers i zones comercials, causant nombroses víctimes civils. A continuació va posar rostre a diverses de les persones traspassades relatant les seves històries i va agrair la presència dels seus familiars, abans de concloure que actes com el celebrat constitueixen “una forma de reparació”, ja que les conseqüències de la guerra “de vegades perduren durant generacions”.