PP i Vox rebutgen limitar la compra d'habitatge als no residents i apujar impostos a les cases de luxe a Balears

PP i Vox han tornat a tancar files en el Parlament balear contra qualsevol gir estructural en matèria d'habitatge. Amb els seus vots en contra, la Cambra ha tombat una proposta dirigida a limitar, de manera temporal i en municipis tensionats, la compra d'habitatges per part de no residents i grans tenidors, així com impedir la seva adquisició per part de persones jurídiques, així com una altra iniciativa que reclamava endurir la fiscalitat a les operacions de luxe i als multipropietaris. Dues vies distintes amb un mateix objectiu declarat: frenar l'especulació i prioritzar l'ús residencial en un mercat cada vegada més inaccessible per a la població local.

Durant el ple celebrat aquest dimarts, el portaveu ecosoberanista, Lluís Apesteguia, ha defensat la necessitat de regular l'adquisició d'habitatges per part de no residents amb una bateria de dades que, ha emfatitzat, desmunten el relat que el problema sigui la falta d'habitatge. “No tenim un problema d'escassetat, sinó d'ús i d'especulació”, ha asseverat.

A les illes, la greu situació de l'habitatge, travessada des de fa anys per l'especulació -alimentada per les successives bombolles immobiliàries-, la voracitat dels fons d'inversió i la polarització econòmica aboca a nombroses persones a l'amuntegament en infrahabitatges i en caravanes, un fenomen agreujat, entre altres causes, per la creixent irrupció de compradors forans en el mercat immobiliari illenc. Les operacions les concentren inversors i grans propietaris, a més d'alemanys, britànics i francesos amb gran solvència financera que compren immobles a preus inassolibles per a la majoria dels resident.

L'arxipèlag se situa, de fet, al capdavant del mercat immobiliari espanyol en les compravendes per part d'estrangers: el 38% dels immobles venuts entre 2007 i 2025 van ser adquirits per estrangers, segons les dades publicades el mes de desembre passat pel Consell General del Notariat.

“Això no va de banderes”

Apesteguia ha advertit a la dreta que no basten els símbols per a tapar l'emergència residencial: “No hi haurà banderes prou grans per a tapar la vergonya de qui avui voti en contra d'aquesta proposició de llei”. Així mateix, ha insistit que el debat no va d'origen, sinó de la utilització que es fa de l'habitatge: “Això no va de banderes. Això va de quin ús donem a l'habitatge i de si qui compra és per a viure o per a especular”, ha remarcat, dirigint-se a les bancades de PP i Vox: “Potser la seva pàtria és l'especulació i els seus compatriotes, els especuladors”.

Per part seva, la diputada socialista Carol Marquès ha apuntat que el debat passava per decidir si es garanteix l'ús social de l'habitatge. “No debatem el text definitiu, sinó si obrim el debat”, ha indicat. La parlamentària ha criticat que ni tan sols hagi estat acceptada la presa en consideració ni s'hagi demanat al Govern que escolti totes les propostes.

Mentrestant, el portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, ha destacat que la dependència del turisme ha provocat efectes en tot el conjunt del mercat immobiliari “i ja no sols en els xalets de les urbanitzacions”. En aquesta línia, el diputat d'Unides Podem, José María García, ha lamentat que l'habitatge s'hagi convertit en refugi dels especuladors, recriminat al Govern de Marga Prohens (PP) que no posi límit a aquesta problemàtica.

En el torn de les intervencions en contra, la portaveu de Vox, Manuela Cañadas, ha argumentat que la proposició de llei no resol el problema, sinó que introdueix un model d'intervenció que és “jurídicament fràgil, econòmicament contraproduent i políticament incoherent amb la defensa de l'interès nacional”. La diputada del PP Margalida Pocoví ha criticat “l'oportunisme” de la proposició i ha preguntat per què no es va impulsar cap mesura similar en la legislatura anterior. “Davant la situació límit van optar per la passivitat, la inacció i per mirar cap a un altre costat”, ha afirmat. “No podem donar suport a una proposta que és inconstitucional, contrària al dret europeu, tècnicament inviable, i que intervé en la llibertat i el dret dels residents de Balears”, ha asseverat.

En concret, la norma plantejava que, durant deu anys i en municipis que ho aprovessin per majoria absoluta, només poguessin adquirir habitatge persones físiques residents en Balears durant almenys tres anys i residents que no siguin ja titulars d'un altre habitatge, amb l'obligació de mantenir la residència efectiva durant una dècada. Així mateix, el text apel·lava a vetar la compra per part de persones jurídiques. No en va, l'arxipèlag lidera un altre rànquing estatal: les illes registren el preu més alt en el cas dels habitatges adquirits per persones jurídiques, amb una mitjana de 3.137 euros/m². El document també reclamava l'establiment d'una moratòria inicial de 12 mesos en tot el territori mentre els ajuntaments avaluen la seva aplicació.

La PL, a més, partia de xifres oficials de l'INE: entre altres dades, recull que 210.587 immobles -el 33,3% del total- són segones residències, és a dir, no figuren en el cens com a habitatge principal: en els municipis de Fornalutx (66,8%), Deià (65%), Banyalbufar (62,7%) o Andratx (60,6%) més del 60% del parc es destina a usos no principals. Per a Més, aquestes xifres evidencien que el mercat està orientat cap a l'oci, la inversió o la residència temporal mentre creix la dificultat d'accés per a la població resident.

Apesteguia ha defensat que la combinació d'aquests factors -elevat pes d'habitatge buit i secundari, pressió inversora externa i preus desbocats- justifica mesures “extraordinàries i temporals” en municipis que acreditin condicions de tensió, com que la suma d'habitatge buit i no principal superi determinats llindars o que el preu de compra excedeixi en un 35% la mitjana estatal.

Proposta contra l'especulació immobiliària

D'altra banda, PP i Vox també han rebutjat una altra PL orientada a frenar via fiscal l'especulació immobiliària, defensada pel diputat de Podemos i el de Més per Mallorca Ferran Rosa. La mesura plantejava endurir de manera progressiva l'Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats per a les grans operacions immobiliàries i per als qui ja acumulen diversos habitatges. La proposta partia d'un diagnòstic clar: en els últims anys s'ha intensificat la concentració de la propietat en mans de grans tenidors i societats, mentre una part creixent de les compravendes es realitza al comptat i per part de compradors que no necessiten l'habitatge per a residir en ella, una dinàmica que es tradueix en expulsió residencial i en un mercat cada vegada més orientat al luxe i a la inversió.

Les illes es troben, de fet, entre les Comunitats Autònomes que compten amb un major nombre d'habitatges en mans de grans tenidors, és a dir, d'aquells que posseeixen més d'una desena d'immobles: en total, 26.061 habitatges, una xifra que suposa el 4,53% del parc total de l'arxipèlag, compost per 574.813 immobles, d'acord amb la recerca duta a terme per elDiario.es amb dades inèdites del Cadastre als quals ha tingut accés a través d'una sol·licitud pública al Ministeri d'Hisenda emparada en la llei de transparència. Les dades llancen, a més, que 6.672 habitatges a les illes pertanyen a tenidors que posseeixen més de cent immobles (un 1,16% del total).

Balears és, així mateix, la província d'Espanya amb major concentració d'habitatges de luxe, amb preus superiors al milió d'euros, i d'ultraluxe, aquelles amb preu superior als tres milions d'euros, segons dades d'Idealista publicats a l'agost de 2025.

Per a desincentivar aquest tipus d'operacions, la iniciativa proposava crear un nou tram en el ITP per a habitatges entre 800.000 i 1.000.000 d'euros amb un tipis de l'11% i elevar al 13% les transmissions superiors al milió i al 15% les que superin els dos milions d'euros. A més, apel·lava a incrementar fins al 3,5% el tipus en els Actes Jurídics Documentats per a escriptures d'immobles de més d'un milió d'euros. El nucli més contundent de la reforma afectava directament els multipropietaris, amb l'establiment d'una mena del 20% en l'Impost de Transmissions Patrimonials quan el comprador fos titular de tres o més habitatges -exclosos trasters i garatges- o en el cas de la compra d'edificis complets.

Durant la seva intervenció, García ha subratllat que l'objectiu de la mesura no és recaptatori, sinó redistributiu: utilitzar la fiscalitat com a eina de política econòmica per a “desincentivar l'acumulació massiva d'habitatges” i moderar els preus en un mercat tensionat.

Mentrestant, el diputat del PSIB-PSOE Carles Bona ha reconegut que, encara que no estan d'acord en el fons, comparteixen la necessitat d'actuar. “Quan l'habitatge es converteix en un bé especulatiu, perdem la ciutat. S'estan transformant barris en pobles fantasma”, ha afirmat. El socialista ha assegurat que les prioritats de Prohens no estan alineades amb les necessitats de la ciutadania.

Per part de Més per Mallorca, Ferran Rosa ha acusat el Govern d'agreujar el problema de l'habitatge en lloc d'aportar solucions. El ecosoberanista ha assegurat que els preus, entre altres raons, pugen perquè hi ha una expectativa de negoci i per això es compren pisos per a especular i llogar cada vegada més car.