Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Vox es declara víctima d'“escupits” després de derogar la llei balear de memòria: “Podríem haver patit un apunyalament”

Concentració duta a terme per descendents de represaliats del franquisme abans de derogar-se la llei balear de memòria democràtica

Esther Ballesteros

Mallorca —
11 de marzo de 2026 18:09 h

0

A penes 24 hores després que PP i Vox tombassin la llei balear de memòria democràtica, la formació d’extrema dreta ha carregat contra les víctimes del franquisme que es varen concentrar a les portes del Parlament balear en protesta per l’eliminació de la norma. Els de Santiago Abascal s’han presentat com a blancs d’un suposat “clima d’hostilitat” que, asseguren, varen generar aquells que varen mostrar al carrer el seu rebuig a la derogació del text i posteriorment es varen congregar al saló contigu a l’hemicicle per seguir el ple.

La portaveu del grup, Manuela Cañadas, ha comparegut en roda de premsa per denunciar el que ha considerat “un espectacle lamentable i d’una violència preocupant” per part dels familiars de represaliats del franquisme, amplificant la indignació d’aquests i acusant-los d’haver protagonitzat un comportament tal que els seus companys de bancada varen córrer fins i tot el risc de ser agredits amb arma blanca: “Podríem haver patit, i ho dic així de clar, un apunyalament contra qualsevol dels nostres càrrecs i hauríem hagut de lamentar una cosa molt més greu”.

“És inacceptable que els càrrecs públics d’un partit polític no puguin accedir sense ser escopits, insultats i sense mantenir la distància de seguretat, envoltats per 150 persones”, ha asseverat.

La diputada ha fet aquestes manifestacions malgrat que l'ambient va transcórrer sense incidències -i sota presència policial- més enllà dels moments de tensió que es varen viure abans d’iniciar-se el debat, quan el diputat de Vox al Congrés Jorge Campos es va dirigir als manifestants per dedicar-los un gest de desaprovació amb el polze cap avall, o després de la votació que va possibilitar la derogació del text memorialista. En un missatge difós a 'X', Campos assegurava que els d’Abascal havien estat víctimes de “intents d’agressió” per part de “l’associació Memòria de Mallorca i la Fundació Darder Mascaró”, les quals va qualificar de “xiringuitos que han viscut de la subvenció pública i que treballen per enfrontar i dividir la societat”, així com per part de membres del PSIB-PSOE i de Més per Mallorca.

En la mateixa publicació, el diputat es va vantar, amb tot, que els suposats increpadors no varen poder “aturar el mandat democràtic de Balears”: “Avui, els defensors de la concòrdia entre espanyols estam d’enhorabona per la derogació de la sectària llei de memòria democràtica”.

En declaracions a eldiario.es, la presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, ha condemnat les acusacions efectuades per Vox, lamentant que la formació pretengui desacreditar les víctimes del franquisme i els col·lectius memorialistes amb “mentides que intenten embrutar la nostra imatge”. “Ahir va ser un dia terrible, però ja podíem preveure que passarien coses així”, ha assenyalat, recordant que no és la primera vegada que des de Vox utilitzen un llenguatge hostil cap a ells.

No debades, el 2021 el portaveu adjunt de la formació al Parlament, Sergio Rodríguez, va apel·lar a tancar la Secretaria General de Memòria Democràtica, “fumigar-la i acabar amb totes les paparres, paneroles i xinxes que hi habiten”, unes declaracions que varen ser durament criticades per col·lectius de víctimes i partits de l’oposició per considerar que deshumanitzaven aquells que treballen en polítiques de memòria i per tractar-se de termes utilitzats pels nazis per referir-se als jueus i per la propaganda del genocidi de Ruanda, quan determinats mitjans incitaven a “exterminar les paneroles” en al·lusió a la minoria tutsi.

A aquest episodi s’hi va sumar un altre dels moments més controvertits de la legislatura, quan el president del Parlament, Gabriel Le Senne (Vox), va rompre en ple hemicicle la fotografia de tres víctimes del franquisme durant un altre debat entorn de la supressió de la llei, uns fets que varen provocar una onada d’indignació dins i fora de l’arxipèlag, amb peticions de dimissió que Le Senne mai no ha atès. El Govern de Marga Prohens (PP) tampoc no l’ha forçat a abandonar el càrrec.

El responsable ultra es troba pendent de ser jutjat per un delicte d’odi com a conseqüència d’aquella acció, per la qual els querellants i les acusacions populars personades en la causa —els descendents de les republicanes assassinades, Memòria de Mallorca, el col·lectiu Estimada Aurora (que engloba uns 50 ciutadans), el Partit Comunista (PCE) i el Partit Comunista dels Pobles d’Espanya (PCPE)— reclamen per a ell des d’un any i quatre mesos fins a quatre anys de presó, així com fins a 11 anys d’inhabilitació. La Fiscalia i el mateix inculpat, per la seva banda, demanen l’arxivament de la causa en al·legar que va actuar en l’exercici de les seves funcions per preservar la neutralitat institucional i el pluralisme polític.

En la roda de premsa d’aquest dimecres, ha acusat a més el PSIB-PSOE d’organitzar “performances totalment calculades” cada vegada que s’aborden debats “complicats” al Parlament. “Si tiram d’hemeroteca fotogràfica, sempre són les mateixes persones les que venen”, ha etzibat. La portaveu de Vox ha matisat, no obstant això, que exclou d’aquestes acusacions els grups de Més per Mallorca i Més per Menorca.

L’esquerra demana a Le Senne moderar els plens: “Alguns actuen com hooligans”

Precisament, la Junta de Portaveus, que s’ha prolongat durant prop d’una hora, ha abordat avui les formes i la cortesia parlamentària després de la tensió viscuda al ple del dia anterior. Així ho ha explicat el portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, qui ha impulsat el debat i ha traslladat que existeix un sentir majoritari entre els grups que el president del Parlament ha d’intervenir quan es produeixin afirmacions ofensives durant els debats, interrompre l’orador quan se sobrepassen determinats límits i, si és necessari, cridar a l’ordre els diputats.

“No es tracta d’atacar ningú, sinó de millorar la feina que es fa aquí. Confrontam idees i debatem civilitzadament i, si no som capaços de fer-ho, no mereixem estar en aquests escons”, ha afirmat, lamentant que en ocasions alguns parlamentaris actuen com a “hooligans”.

En la mateixa línia, el portaveu de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha sostingut que Le Senne ha demostrat ser “incapaç de dirigir els debats” i ha denunciat una “falta d’actuació del president respecte a les seves obligacions parlamentàries”. L’ecosobiranista també ha criticat que, durant la reunió, el dirigent de Vox no hagi respost a les qüestions plantejades pels grups.

Per la seva banda, Cañadas ha assenyalat que comparteix que han d’existir límits en el debat parlamentari i que tots els diputats tenen la responsabilitat de donar exemple, mentre que des del PSIB-PSOE, el seu portaveu adjunt, Marc Pons, ha acusat l’extrema dreta d’actuar amb “cinisme” i d’alimentar la confrontació política, alhora que ha lamentat que Le Senne no hagi exercit l’autoritat que li correspon des de l’inici de la legislatura.

Finalment, la portaveu adjunta del PP, Marga Durán, ha admès que el ple de dimarts va ser “tens i difícil”, si bé ha assenyalat que correspon al president del Parlament exercir la moderació. Durán ha afegit que quan els diputats interrompen els consellers durant les seves intervencions també haurien de ser cridats a l’ordre.

Etiquetas
stats