Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
Sobre este blog

El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.

Llegir Opinions en català aquí.

“Catalans” ho som tots

Sandra Carrau

Sociòloga —

Leer versión en castellano

Aquest dissabte a la pausa d’un taller sobre “Lideratge, Planificació i Caos” em vaig trobar discutint sobre la situació política a Espanya i a Catalunya amb una companya consultora de Madrid que treballa a Londres i amb qui inicialment compartim molts valors socials.

Ella, amb molta consciència social i política, activista de moviments socials, exposava la gran dificultat que vivia per influir i aconseguir canviar les institucions espanyoles. Jo li posava l’exemple català com a mostra d’aquesta rigidesa espanyola, però semblava que aquest no era un bon exemple per a ella. “El cas català s’està exagerant per ambdues parts, és útil políticament, no hi ha maltractament cap a Catalunya sinó cap a tots els ciutadans espanyols...”, argumentava ella amb tota la seva bona voluntat.

Això em va alertar: com podem no unir forces ella i jo quan compartim tant de base? ¿Quina trampa ens hem creat quan relativitzem una causa oblidant que un nombre molt alt de persones es van manifestar a favor del seu dret a decidir; quan tornem a discursos recurrents posant els polítics davant mentre que han estat ells els que han anat a remolc de la societat civil; o quan ens imposem una restricció que diu que hi ha unes causes que són incompatibles amb d’altres? Qui diu que haguem d’elegir entre el dret a decidir i la justícia social? ¿No ens deu estar entrant la crisi al cap i ho pensem tot en termes d’escassetat?

Nosaltres mateixos ens posem una trampa que ens impossibilita canviar les institucions quan aspirem a grans causes, canvis perfectes en els nostres caps, amb tanta planificació abstracta i pretesament completa que no aconseguim plasmar-la mai.

La meva proposta és tornar al minimalisme, al less is more. Agafar una causa concreta, com ara la catalana, com a paradigma del dret a la pròpia agència, tant de catalans com d’espanyols demòcrates.

Perquè si aconseguim influir en aquesta proposta de canvi de relacions entre estats, acceptant que serà un canvi imperfecte i incomplet perquè serà real, haurem provat que la societat civil realment pot influir en els polítics per co-construir una democràcia més madura que l’actual.

Anar en contra del dret a decidir dels catalans és anar en contra del propi dret a decidir com vull viure, sigui espanyola, catalana, homosexual, mare soltera, religiosa, etc. I si els espanyols de bona voluntat, que volen una democràcia real, segueixen autoritzant amb el seu silenci un govern español rígid que posa la llei, antiquada i utilitzada arbitràriament, per sobre la llibertat de les persones, estan contribuint, diguem sense adonar-se’n, a fer que els propers “catalans” o ciutadans sense drets siguin ells.

Tenim més que mai una causa clara que està posant entre les cordes tota la classe política, per què no unir forces i utilitzar el dret a decidir del cas català per “canviar les institucions” i fer-les més democràtiques, per obligar els polítics a servir els ciutadans i no viceversa com fins ara?

Sobre este blog

El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.

Llegir Opinions en català aquí.

Etiquetas
stats