Així quedarà la parcel·la del vell Mestalla: sis torres d’habitatges, una de fins a 29 altures, jardí, col·legi i centre de salut

A mesura que avancen les obres del nou estadi del València CF, s’acurten els terminis per a posar en marxa la urbanització dels terrenys que ocupa Mestalla. El centenari coliseu, admirat per l’univers futbolístic i visitat per milers d’afeccionats i turistes cada any, va de manera inexorable cap a la demolició després que ni el màxim accionista, Peter Lim, ni les autoritats polítiques, hagen mostrat gens ni mica d’interés en una possible rehabilitació. Una imatge que serà duríssima per als afeccionats i que només podria evitar (o almenys retardar) una sentència judicial per les diverses causes obertes sobre les obres del coliseu de l’avinguda de les Corts Valencianes.

La raó és perquè, amb un deute important, tot i que una gran part a llarg termini, contret amb Goldman Sachs principalment per a finançar les obres del nou estadi, el club ha de rendibilitzar al màxim el negoci que implicarà la venda de la parcel·la de l’avinguda d’Aragó, que té 75.000 metres quadrats d’edificabilitat per a habitatges i amb 14.000 metres quadrats de sòl comercial sobre rasant. Un espai, el terciari, que, segons diverses fonts consultades per elDiario.es, el club pretén vendre per separat del residencial per a maximitzar els beneficis.

Segons l’acord aconseguit entre el PP, el PSPV i Compromís en el ple de juliol del 2024 pel qual es va aprovar mantindre al club l’edificabilitat esmentada, el València CF no podrà vendre aquests terrenys fins que no haja acabat del tot el nou estadi, cosa que cosa està prevista per a estiu del 2027. Les obres avancen a bon ritme amb la instal·lació dels pilars que serviran de suport per a la coberta.

Per aquest motiu, segons la documentació recaptada per aquesta redacció, el València CF va presentar a l’Ajuntament la proposta d’ordenació de volums de les futures edificacions que s’alçaran en la parcel·la de Mestalla, un document l’aprovació definitiva del qual es va incloure també en el ple esmentat juntament amb les denominades fitxes urbanístiques.

Segons el pla de detall, a què ha tingut accés elDiario.es (vegeu la imatge), els sis edificis residencials, entre 15 i 29 plantes d’altura, donaran a l’avinguda d’Aragó i al carrer de Joan Reglà i s’alçaran sobre la zona comercial. En concret, a la cantonada de Joan Reglà amb avinguda d’Aragó s’alçaran tres torres d’entre 16 i 22 plantes sobre una galeria comercial de dues plantes; a la part que dona a l’avinguda d’Aragó hi haurà dos edificis d’entre 19 i 22 plantes i una tercera en la part més pròxima a Blasco Ibáñez amb entre 15 i 29 plantes, tot sobre una altra galeria comercial de dues plantes.

A la cantonada de Joan Reglà amb avinguda de Suècia, hi haurà un equipament públic amb una superfície de 1.307 metres quadrats, a l’avinguda de Suècia, més cap a Blasco Ibáñez, hi haurà un centre de salut amb la mateixa superfície i en l’aparcament actual entre el fons nord del Mestalla i Blasco Ibáñez (darrere de l’edifici de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer) un col·legi amb una superfície de 7.198 metres quadrats. La part central de la parcel·la serà un jardí de 24.728 metres quadrats.

La parcel·la del Mestalla es vendrà mitjançant subhasta, un procés que el club ha encarregat a CBRE i s’estima que només la compra dels terrenys en què es podran alçar uns 400 habitatges, en funció de les dimensions, tindrà com a mínim un cost de 150 milions d’euros.

Adeu a l’hotel icònic?

L’àmbit d’actuació inclou també la parcel·la de l’antic edifici municipal que dona a l’avinguda d’Aragó en què se suposava que s’havia d’alçar un hotel icònic, segons el pla, de fins a 20 altures, amb una edificabilitat de 16.445 metres quadrats. No obstant això, com va informar aquest diari, l’empresa HCG Levante, nova propietària dels terrenys, es va desvincular de l’obligació de tirar-ho avant, segons va traslladar en un escrit d’al·legacions aportat al jutjat, en resposta a una demanda interposada per Libertad VCF contra l’aprovació de les fitxes urbanístiques.

En les seues al·legacions, la mercantil HCG Levante adverteix que “aquesta obligació d’edificació i, si es vol entendre així, d’edificació d’un hotel icònic requeia sobre el promotor de l’actuació, això és, el València CF i no sobre Expo Grup (propietari anterior), per la qual cosa HCG Levante no queda vinculat pel que en el seu moment van acordar el València CF i l’Administració en el pla de l’ATE”.

L’empresa afig que, després de la caducitat de l’ATE, “amb l’extinció de la condició de promotor del València CF decauen també els compromisos assumits” per l’actual propietària de la parcel·la. És per aquesta raó que, “en l’actualitat, sobre la mercantil HCG Levante recau simplement l’obligació d’edificació en la parcel·la, no l’obligació d’edificar-hi un hotel icònic”. Amb aquest plantejament, afig la mercantil, “en aquesta parcel·la pot construir-se, amb sol·licitud de llicència prèvia en el termini indicat en la fitxa de gestió, qualsevol edificació expressament permesa o compatible pel planejament urbanístic d’aplicació (PGOU)”.

Així doncs, dins d’un ús terciari i del fet que es tracta d’una torre amb unes característiques molt determinades, seria possible qualsevol ús compatible amb el terciari, per la qual cosa el més normal seria que se li donara un ús per a oficines, amb possibilitat de comercial o similar en les plantes baixes.