Un testimoni va dir a la jutgessa de la dana que el conseller d’Emergències va saber del vídeo del Cecopi mesos abans d’entregar-lo

El conseller d’Emergències, Juan Carlos Valderrama, va saber que hi havia un vídeo amb fragments molt rellevants de la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) mesos abans d’entregar-lo a la jutgessa de Catarroja que instrueix la causa de la dana. Això es desprén de l’acta de declaració del 13 de febrer passat de Raúl Quílez, exgerent de l’empresa pública Sgise i ex-director general d’Innovació en Emergències. 

Quílez va dimitir el 20 de febrer passat, una setmana després de la seua testifical davant la jutgessa instructora, en què va reconéixer que la Generalitat va retindre sis mesos el vídeo del Cecopi, convertit en una de les proves principals de la causa de la dana. La dona del testimoni, Irene Rodríguez, secretària autonòmica d’Emergències, va respondre a un ofici de la jutgessa el 4 de març de 2025 (en un escrit publicat per aquest diari) que no constava “cap suport documental” de la reunió del Cecopi. Rodríguez ha sigut destituïda divendres del seu càrrec de secretària autonòmica d’Emergències de l’executiu autonòmic de Juan Francisco Pérez Llorca. 

El testimoni va adduir que en Emergències no coneixien els vídeos del Cecopi gravats per una productora externa contractada per Sgise, mercantil de què era gerent, fins que van rebre una pregunta parlamentària de la diputada socialista Alicia Andújar, el 26 de febrer de 2025. A la parlamentària autonòmica li van denegar el vídeo en una resposta signada pel conseller Valderrama i el departament d’Emergències va guardar la prova en un calaix fins que elDiario.es va revelar la seua existència. 

Raúl Quílez va explicar davant la magistrada que, una vegada rebuda la pregunta d’Andújar, va contactar amb la productora Envidea i va obtindre, ja a l’abril, els vídeos. “Ho comunique al conseller”, va dir l’ex-alt càrrec, segons diu l’acta a què ha tingut accés elDiario.es. 

“Són vídeos que en cap moment són enregistraments del Cecopi, encara que sí que siguen físicament enregistraments del Cecopi”, va manifestar el testimoni davant la jutgessa, en una declaració una mica enrevessada. Una de les acusacions li va preguntar si Presidència de la Generalitat li va sol·licitar els vídeos. “A mi no”, va contestar Quílez. 

A la magistrada Nuria Ruiz Tobarra, que havia requerit a la Conselleria d’Emergències qualsevol mena de suport documental de la reunió del Cecopi, les explicacions del testimoni no li van quadrar massa, tenint en compte el fragment següent de l’interrogatori:

—Però el que vosté va preguntar a Envidea al febrer té a veure amb la pregunta parlamentària, no amb això de l’ofici del jutjat.

—Clar.

—I això per què?

—Perquè ens van preguntar si teníem documentació i jo els vaig dir que hi ha uns vídeos de Carlet, d’aigua, però no hi ha res del Cecopi. A més, no són vídeos de gravar del Cecopi. Són muts. 

—Bé, però aporten informació, és un suport documental. 

—Sí, però això es va saber després, senyoria. Això es va saber després. És a dir, jo no era conscient (...). I jo en aquell moment, li jure senyoria que jo no tenia cap coneixement d’aquests recursos periodístics del Cecopi. No ho sabia. 

—D’acord, però era una càmera d’Envidea, veritat?

—Que ho vam saber després.

— D’acord, i ho van saber després. És a dir, que sabien els que estaven allí en el Cecopi. Vosté va estar en el Cecopi. Vosté no hi va veure un càmera de Envidea amb un jupetí roig?

—Doncs, jo no sé si eren càmeres, realment no ho sé. 

—N’hi havia només un d’À Punt i una persona amb un jupetí roig que era d’Envidea.

—Doncs, és que un jupetí roig ací, menys jo, molta gent portava jupetí roig, jo no ho sé. 

—Però no tothom portava una càmera gravant. 

—Sí, però jo no sé si era una del que portava la conselleria, si era d’Envidea, qui gravava. Perquè hi ha moltes vegades que són de diferents organismes.

— D’acord, però igual que vosté va preguntar a Envidea per aquesta pregunta parlamentària, no es va preguntar, quan arriba l’ofici del jutjat, a Envidea si hi havia algun suport documental sobre part o tota la reunió del Cecopi?

—Doncs, és que no.

—A més, disculpe’m, però jo sé que Irene Rodríguez Rodrigo, quina vinculació hi té vosté? Jo crec que és la seua dona. 

—Sí, és la meua dona. 

—Bé, perquè era la secretària autonòmica d’Emergències.

—I ella en aquell moment no sabia que existien els vídeos. Ni després els va veure tampoc. 

—Però si es fa un ofici des del jutjat, igual que es fa una pregunta parlamentària i per a això es consulta Envidea i es diu que existeix o no existeix, de la mateixa manera, si vosté no ho sap, o la persona que reba això, no ho sé, en la Conselleria d’Emergències, no es consulta a veure Envidea sent una productora...? 

—És que es va consultar després d’aquella data. 

—És una productora contractada per la Sgise, no és així? I vosté era el gerent de la Sgise.

—Doncs al febrer... I es va consultar després d’aquelles dates. 

—Al febrer continuava vosté sent gerent de la Sgise?

—Sí. I al març també. 

—I per què es va consultar després d’aquelles dates? Disculpe’m, és que no ho entenc. 

—No ho sé, no recorde exactament quin és el detall, li soc sincer. No ho recorde, és a dir, no va haver-hi gens d’interés per ocultar res, perquè no hi ha gens d’interés a ocultar absolutament res. 

—Ja, però tot això dels vídeos es va moure des que es van publicar, es van fer públics per RTVE unes imatges molt curtetes que havien sigut gravades per À Punt. Jo abans no vaig poder saber res amb aquesta resposta. 

—Jo l’entenc a vosté. Jo, quan vaig ser conscient que aquestes imatges estaven, que va ser posterior tant a això de la pregunta parlamentària com a la data que vosté m’indica, jo les vaig agafar i les vaig demanar a Envidea i les vaig traslladar al conseller. 

—Al conseller? I ací es van quedar? Perquè al jutjat mai van arribar. 

—Jo no ho sé ja, no ho sé.