eldiario.es

Menú

Israel no pot ser un referent

Per a una part del PDeCat, la construcció nacional passa per emmirallar-se en l'Estat d'Israel

S'estan construint ponts, firmant acords, compartint recerques i fòrums amb actors institucionals, acadèmics i empresarials israelians que, de manera més o menys directa, tenen responsabilitat i es beneficien de la militarització i perpetuació de l'ocupació de Palestina

- PUBLICIDAD -
PDeCAT apuesta por una "lista de país" con "todas las sensibilidades" el 21D

L'expresident Artur Mas i president del PDeCAT, al costat de la coordinadora del partit, Marta Pascal, en una reunió amb el comitè executiu. EFE

Per molt que emocioni poder començar un nou projecte col·lectiu comú en una Catalunya independent, hi ha un aspecte del pla que hauria d’amoïnar especialment. La preocupació ve de la constatació des de fa anys de les complicitats i lligams que una part de l’elit política catalana i la seva intelligentsia més afí estan tramant amb Israel.

És evident com per una part del PDeCat la construcció nacional passa no només per emmirallar-se en l’Estat d’Israel, sinó per dur a terme una política activa que cerca el reconeixement israelià per a la independència de Catalunya. Però, realment ens volem emmirallar en un país que constantment vulnera el Dret Internacional i els Drets Humans de la població palestina?

Aquestes aliances vénen de lluny i no és cap secret que el sionisme va tenir una gran influència en la formació del pensament nacionalista de Jordi Pujol. Ja l’any 2007, l’expresident de la Generalitat de Catalunya explicava en un discurs a la Knesset, parlament israelià, el seu gran interès personal en la construcció de l’estat d’Israel i en el sionisme, ideologia colonial i identitària que exclou les persones no-jueves.

Des de tots els àmbits imaginables, s’estan construint ponts, firmant acords, compartint recerques i fòrums amb actors institucionals, acadèmics i empresarials israelians que de manera més o menys directa tenen responsabilitat i es beneficien de la militarització i perpetuació de l’ocupació de Palestina.

Com explica  l’informe de l’ODHE que vaig coordinar, l’Agència Catalana per la Promoció Empresarial, ACCIÓ, manté acords amb institucions israelianes, promociona missions empresarials a les fires del país (entre elles la de Ciberseguretat), i incentiva la presentació de projectes conjunts de I+D a Fons Europeus. A Colòmbia i al Marroc, ACCIÓ diu oferir formacions en drets humans pels agents empresarials catalans que hi volen invertir o obrir negoci. A Israel, on es manté obert un dels conflictes més prolongats i que ha generat més persones refugiades, actualment més de 6 milions i sens el dret al retorn, i més desplaçades internes al món, ACCIÓ no ho ha considerat fins ara necessari.

La majoria d’Universitats catalanes tenen convenis amb universitats israelianes, en moltes de les quals es desenvolupa la innovació tecnològica per aplicacions militars o de doble ús que tant beneficia la indústria militar i l’exèrcit israelià. Sense anar més lluny, però, la UPC té una Càtedra de Mineria Sostenible finançada per l’empresa ICL, una de les més grans d’Israel, que aporta regularment donacions a l’exèrcit israelià i que a més ha estat durant anys l'única proveïdora de fòsfor blanc de l’exèrcit nord-americà. El fòsfor blanc de lCL (empresa amb gran implantació al Bages, on és coneguda com a Iberpotash) venut als Estats Units s’ha dedicat exclusivament a la producció d’armes incendiàries.

El Port de Tarragona té contractes amb Magal Security Systems per a gestionar la seguretat perimetral del port.  Magal és una de les majors empreses israelianes de seguretat, que gestiona bona part de la seguretat perimetral del Mur que divideix i espolia part del territori palestí de Cisjordània, la seguretat en check points i que contribueix (i es lucra) amb el setge i càstig col·lectiu que Israel imposa sobre la franja de Gaza i la seva població.

La voluntat d’una part de la política catalana d’aprofundir en aquestes relacions és, des del punt de vista de la justícia social i dels drets humans més elementals, d’una incoherència total amb el discurs de la lluita per l’autodeterminació dels pobles i amb el somni que moltes tenen de construir un projecte comú millor del que tenim ara. Les raons per rebutjar aquest pla són moltes:

  • Israel manté un règim d’ocupació i d’apartheid envers la població palestina, especialment la que viu a la Franja de Gaza, a Cisjordània i a Jerusalem Est, però també manté més d’un centenar de  normes discriminatòries envers els palestins que viuen en l’actual Israel.
  • Israel manté actualment 6.279 presoneres polítiques palestines a les presons israelianes, 465 en situació de  detenció administrativa indefinida sense càrrecs ni judici.
  • Israel és el país més altament militaritzat del món segons el Bonn International Center for Conversion. Això vol dir que és una societat que no tan sols té un nombre elevadíssim de  personal militar actiu (21 per cada 1000 habitants enfront dels 2,5 a l’estat espanyol, per exemple) i a la reserva, sinó que dedica un 5,8% del seu PIB a la defensa.
  • Israel exporta tres quartes parts de la seva producció en armament i es vanagloria de ser un exitós exportador d’armes degut a que les seves armes han estat ja provades en combat (vegeu l’informe d’Alejandro Pozo)
  • Des del 2005, la militarització del conflicte ha causat la mort de més de 4000 persones, el 96% palestines ( dades del 2014, vegeu les estadístiques de l’organització israeliana Btselem).
  • Israel manté i segueix construint assentaments il·legals i construint un Mur de separació i confiscació que ha estat considerat  il·legal pel Tribunal Internacional de Justícia de la Haia.
  • Israel i les empreses d’arreu que participen en la seva economia sovint es beneficien de l’espoli de recursos que es perpetua contra territoris palestins i que, segons el dret internacional humanitari, pertanyen a les poblacions palestines i no a la potència ocupant.

Apropar-se a Israel, però, no només perjudica la població palestina, també la població catalana. L’Informe Negocis Ocults va exposar l’any 2011, com Mossos d’Esquadra  s’entrenaven a Israel, exercint després la repressió que han après sobre ciutadanes a Catalunya. Segons  El Confidencial, a més, un document de la Generalitat sobre el futur servei d’intel·ligència català marca com a una de les línies d’actuació:"- Entrar en contacte amb els serveis d’Intel·ligència d’Israel per conèixer l’organització de la seva agència de Ciberseguretat."

El juny darrer, Carles Puigdemont inaugurava el Consolat Honorari d’Israel a Catalunya, a Barcelona, després de 19 anys sense relacions diplomàtiques a la ciutat. Puigdemont va dir en la inauguració que esperava “que en el futur aquest rang [...] de consolat honorari s'increment[és]”. Segons sembla, Israel és una de les apostes amb les qual membres del govern català compten per consolidar una futura independència i atenuar una possible sortida de la Unió Europea. Per això és també significativa la participació com a observadora internacionals convidades pel Diplocat al Referendum de l’1 d’octubre de Ksenia Svetlova, membre del parlament israelià per la Unió Sionista i habitant de la ciutat de Mod’iin, parcialment situada dins de territori palestí ocupat, que la Unió Europea considera assentament il·legal des del 2012.

Mentre que l'ONU està fent el primer pas en ferm per construir una  base de dades amb empreses que es lucren de l’ocupació israeliana (ja ha enviat cartes a 150 empreses entre les quals trobem Caterpillar, TripAdvisor, Airbnb avisant-les que, si no paren la seva activitat, seran incloses en la base de dades), el Govern català segueix expandint les seves relacions amb Israel.

Totes aquestes raons i les evidències que aquestes relacions es volen estrènyer amb la independència, ens han de fer estar ben alerta. Si hem de construir alguna cosa nova, que sigui lliure d’apartheid, de militarisme i de vulneracions de drets humans. Amb companyes de viatge com ICL, Magal o la pròpia Israel, seria tot el contrari.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha