eldiario.es

Menú

"Eppur... #RTVVnoestanca!"

- PUBLICIDAD -

Que un 73,9% de valencians s'oposen al tancament de RTVV ha sorprés a alguns -entre els que m'incloc-.  Esta dada tan contundent, treta d'una enquesta d'Invymark per a La Sexta Noticias, va ser el preludi a una gran  i transversal mobilització que va recórrer el centre de València dissabte.

Després de la decisió d'Alberto Fabra d'apagar RTVV i tancar qualsevol porta a la negociació, varem ser molts els que ens preguntàrem quina seria la resposta de la societat valenciana. 1800 acomiadats en un context amb més de 700.000 aturats podien tindre dificultats en generar una gran ona de solidaritat en defensa dels llocs de treball. Una televisió amb unes xifres d'audiència mínimes podia no haver despertat cap protesta massiva. Un instrument de manipulació i burda propaganda, com ho ha sigut Canal 9 en el passat, podia no haver generat cap tipus d'empatia entre una població castigada durament per la crisi econòmica i cansada de la corrupció. Tots eixos ingredients podien apuntar a la indiferència o la resignació davant la desaparició de la televisió i ràdios públiques.

Però no. Ni indiferència, ni resignació, ni -molt menys- suport a la decisió taxativa del govern popular de tancar-les. Però, per què va fallar el potent marc cognitiu que va intentar imposar Fabra amb la dicotomia sanitat o televisió? Segurament perquè mentres el Partit Popular només contemplava Canal 9 com una eina al seu servei, la societat ha considerat la televisió pública com una part de la seua identitat i un servei essencial en potència. Tant els qui veien Canal 9, com els qui somniaven poder gaudir d'una programació diferent en un futur proper han rebut la decisió de Fabra com un atac identitari. Gaudint-lo, patint-lo, o insultant-lo, Canal 9 era part de la seua vida. La desastrosa situació de l'Estat del Benestar a la nostra terra, possiblement, també ha restat credibilitat al discurs populista del Consell (a excepció de Pedro J. Ramírez, el primer en conèixer -i aplaudir- la decisió de Fabra).

Què s'amaga darrere del 73,9% dels valencians que rebutgen el tancament de RTVV? Passem a fer un repàs sobre algunes dades d'enquestes del CIS per buscar llum a la relació entre la societat valenciana i la seua televisió.

Sí, Canal 9 manipulava.

Gráfica 1

Gráfica 1

Sembla una evidència, però les dades ens ho confirmen. Els valencians consideràvem, de forma majoritària, que la nostra televisió autonòmica no era imparcial. A nivell comparat observem com la percepció de parcialitat de Canal 9 superava  tant la mitjana estatal com la parcialitat percebuda de les televisions autonòmiques d'Euskadi, Andalusia i Catalunya. 

Gráfica 2

Gráfica 2

Si creuem la percepció de parcialitat amb el record de vot de les eleccions autonòmiques de 2007, trobem com aquesta sensació de manca d'objectivitat era compartida tant pels votants del PSOE com del PP. És significatiu que només un 16,70% dels votants del Partit Popular consideraren que Canal 9 era 'Molt' o 'Prou' imparcial. 

En 2009, pel que veiem en les dades, la credibilitat de Canal 9 ja estava per terra.

Sí, havia perdut influència

Gráfica 3

Gráfica 3

Una televisió sense credibilitat amb una evolució de l'audiència preocupant. En la gràfica es pot observar l'evolució entre 2010 i 2012 dels valencians que utilitzaven Canal 9 per tal d'informar-se de la situació política va passar  del 16,80% al 12,60%, sent especialment simptomàtica la pèrdua de seguiment per part dels electors del Partit Popular.

També podem plantejar-nos estes dades des d'un altre punt de vista: tot i considerar que estava manipulada, els informatius continuaven sent triats com a mitjà d'informació política per més d'un 10% de la població. Si, com hem vist, la credibilitat no era precisament la seua bandera, potser era la proximitat la que atreia a milers de valencians a uns informatius parcials davant el Madrid-centrisme de la cobertura estatal.

I així i tot, volem RTVV.

Arribats a este punt segurament el lector es preguntarà com pot ser que una televisió parcial i poc utilitzada estiga sent defensada per una amplia majoria de la societat valenciana.

 Potser la resposta estiga en que els valencians considerem necessària una televisió en valencià. Tan senzill com això.

Si tirem arrere en el temps trobem una interessant enquesta del CIS sobre l'ús de les llengües co-oficials. Davant diferents preguntes sobre la llengua preferida en diversos àmbits, trobem les següents dades:

Gráfica 4

Gráfica 4

Així és, mentres a les relacions personals la societat no contemplava una llengua preferida, i tant en la lectura com en els actes públics la preferència s'inclinava clarament pel castellà, en el cas de la televisió l'opció del valencià encapçalava les preferències. Es pot entendre perquè tractant-se d'una llengua que va començar a ser ensenyada a escola als anys 80, la presència oral en la televisió era demandada per un nombre important dels valencians que entenien el valencià.

Si busquem dades més actuals podem fixar-nos en les que ens proporciona l'Enquesta sobre la situació social del valencià realitzada per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua en 2004. Segons este estudi un 60,36% de la població considerava que el valencià hauria d'usar-se més en els mitjans de comunicació (i xifres semblants reclamaven un major ús del valencià en el 'bilingüe' Canal 9) .

El que és una evidència és que mentres la societat reclama més valencià en la televisió, el 'mercat' no ofereix un panorama audiovisual en valencià. En altres paraules, sense RTVV la graella televisiva seria exclusivament, en castellà, amb alguna contada excepció local o comarcal.

En conclusió, Volem (i necessitem) RTVV!

Comptar amb una televisió i ràdio pròpies, per tant, pot respondre a una demanda social de tindre informació de proximitat i en valencià.

Podríem parlar del paper que juga RTVV en la política lingüística de la Generalitat. Una política que, com a mínim, hauria d'aconseguir que el 100% dels valencians i valencianes entenguera el valencià per a permetre a aquell que ho desitge puga expressar-se en esta llengua sense ser discriminat per fer-ho. 

Podríem parlar de les potencialitats que té RTVV com a eina per a informar a la ciutadania i esdevindre un àmbit plural per augmentar el rendiment de comptes dels polítics valencians (que, no ho oblidem, tenen en les seues mans competències tan importants com Educació, Sanitat o polítiques actives d'ocupació). Per no mencionar els beneficis de la vertebració i la cohesió social com a legitimadors de l'entramat institucional i democràtic autonòmic.

Tot això ho perdem si perdem RTVV. No perquè l'actual complisca totes eixes funcions. Sinó perquè les podria complir amb un cost perfectament assumible per a la ciutadania. Clar que, per als seus gestors de les últimes dècades, la funció de Canal 9 estava clara, i no precisament orientada cap al servei públic.

Potser per això els ha sorprés este 73,9%.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha