eldiario.es

Menú

Cinc mesos per a trencar amb Rita Barberá

La reversió del Pla del Cabanyal, la implantació de mecanismes de més participació, el gir tributari i la creació d’un abonament social per a parats són les accions més destacades del tripartit

L’impuls de l’ocupació, la creació d’eines de transparència efectives i la posada en marxa de l’auditoria ciutadana són les assignatures encara pendents

- PUBLICIDAD -
Joan Ribó, de Compromís, nuevo alcalde de Valencia

Joan Ribó, de Compromís, nuevo alcalde de Valencia EFE

Després de 24 anys de poder de l’exalcaldessa, Rita Barberá, trencar amb l’herència deixada i marcar distàncies amb el seu llegat no és gens fàcil. Es compleixen ja cinc mesos des que l’alcalde de València Joan Ribó (Compromís) es va alçar amb la vara de comandament després del pacte de ‘La Nau’, rubricat per PSPV-PSOE, València en Comú i Compromís. Els primers mesos de mandat s’han caracteritzat per intentar fer oblidar l’etapa anterior. I imposar una capa de vernís amb gestos a falta que es materialitzen els projectes d’envergadura que es volen impulsar durant aquests quatre anys.

Les primeres accions –algunes de pes– per a emprendre el gir social pregonat, l’obertura de l’Ajuntament de València, la implementació de mecanismes de participació ciutadana, la reversió del Pla de Cabanyal o el tomb tributari són els passos més destacats que s’han fet. Encara que no els únics. No obstant això, encara en queden molts per complir. I uns quants reptes pendents en apartats que es consideren prioritaris, com la transparència, l’ocupació o la posada en marxa d’una auditoria ciutadana.

Vernís social i tomb econòmic

“Gir social”, “gir social”. És el romanç que promou el tripartit municipal en la majoria de les seues intervencions. I l’aspecte que més han ressaltat dels seus primers pressupostos. La mesura de més impacte que ha aprovat l’executiu de Ribó ha estat la creació d’un abonament social per a aturats i famílies amb pocs recursos per a poder anar en transport públic pràcticament debades.

Una iniciativa nova que se suma a les reunions mantingudes amb les entitats financeres per a aconseguir que València es convertisca en una ciutat lliure de desnonaments i a l’obertura dels menjadors escolars durant l’estiu. També s’ha demanat a la policia local que no participe en llançaments hipotecaris i s’ha suprimit la brigada de desnonaments que hi havia en el cos local.

En el pròxim pressupost, si que s’albiren més mesures per a pal·liar la situació d’emergència social que pateix la ciutat. La construcció d’habitatges de tipus social i una despesa més elevada en educació prevalen sobre altres qüestions. A més, i a pesar de les dificultats i que encara costarà posar-se en marxa, l’equip de govern municipal vol contractar el subministrament de llum anant al mercat majorista. Així, plantegen que el sobrant d’electricitat de les dependències municipals es destine de manera directa a proveir de llum les famílies que no puguen gaudir d’aquest servei. En educació, el pla d’impulsar les guarderies públiques municipals de 0 a 3 anys que tant es va prometre en campanya, de moment, serà substituït pel programa pilot posat en marxa per la Generalitat Valenciana.

Uns gestos socials que necessiten una estratègia econòmica que els puga fer viables. A falta d’aplicar mesures de calat en ocupació i d’impuls de l’activitat econòmica com es recull en l’acord de govern, l’executiu local ha emprés una autèntica revolució fiscal. Els que més pagaran en aquest tomb tributari seran els grans comerços que ocupen llocs amb un valor cadastral alt. També els cotxes d’alta gamma, els caixers, els edificis singulars, els hotels i les instal·lacions esportives.

Els beneficiats seran tots els que fomenten les energies verdes. Qui utilitze energia solar tindrà un 50% de rebaixa en l’IBI i qui tinga un cotxe ecològic gaudirà d’una bonificació del 75% en aquest impost. Activitats com la rehabilitació d’habitatges, la creació d’obres cinematogràfiques, la venda en els mercats o negocis al barri degradat del Cabanyal gaudiran d’incentius fiscals. En la lluita per aconseguir més ingressos, Ribó ha demanat a l’Agència Tributària que cedisca les competències de l’impost d’activitats econòmiques (IAE). La raó? Amb una plantilla pròpia, aflorarien més fraus.

En el seu canvi de rumb econòmic, el govern ha deixat clar la seua aposta per un model comercial de proximitat, allunyat del representat per les grans superfícies. Promocionat per Barberá, el 2013, es va aprovar la implantació de cinc zones de gran afluència turística, on no hi ha restriccions d’obertura dels comerços. Ara, es vol limitar a una sola zona: la situada al centre de la ciutat, prop de l’entorn de la Llotja. La llei, que entraria en vigor el 2016, està encallada per l’encreuament de declaracions que es va produir entre el PSPV-PSOE i Compromís. Les grans superfícies van anunciar una allau de recursos si es produïa la reversió.

A pesar que ”no és una obsessió remunicipalitzar”, si que es va apostar per tornar a les mans públiques el servei de l’ORA –estacionament de pagament– i la grua. Una voluntat que s’ha refredat per les indemnitzacions abundants que s’haurien d’abonar.

Una València més verda i metropolitana

Amb el Pla general d’ordenació urbana (PGOU) que amenaçava la poca horta existent soterrat per la pressió del moviment veïnal, l’executiu local dissenya una altra ciutat allunyada dels temps de l’orgia de la rajola. Un dels símbols d’aquesta València presa de la fúria urbanitzadora és la Zona d’actuacions logístiques (ZAL) i la Punta. Ribó vol tenyir de verd el ciment, però s’ha trobat un problema realment enutjós. En els pressupostos, no obstant això, s’ha destinat una partida per a fomentar l’agricultura. Una de les grans mesures que s’ha adoptat en aquest sentit és la creació d’horts urbans a imatge del model aplicat al barri de Benimaclet.

L’horta, a més, forma part de la València d’un milió i mig d’habitants que promou Ribó amb la complicitat dels alcaldes de l’àrea metropolitana. La primera peça d’aquest puzle metropolità amb què es pretén mancomunar els serveis essencials és el transport. L’Ajuntament, en col·laboració amb la conselleria i els alcaldes de l’àrea metropolitana, impulsaran la setmana que ve els primers passos per a crear una agència de mobilitat que englobe València i el seu radi d’influència.

En mobilitat, una de les accions més importants ha estat la limitació de la velocitat de la circulació en el centre de la ciutat a 30 quilòmetres. La mesura va en la filosofia preconitzada que davant d’anar amb cotxe està anar a peu, la bicicleta i el transport públic –per aquest ordre–. L’engegada dels tràmits per a crear un anell ciclista que envolte la ciutat i per a donar als vianants espais com la plaça de la Reina també van en aquesta direcció. La segona cosa ha despertat la crítica de l’oposició perquè, segons ells, pot provocar un possible “col·lapse del trànsit”.

Posar fi a l’“ací mane jo”

En el que més ha avançat el tripartit municipal ha estat a trencar amb “ací mane jo” que caracteritzava la manera de governar de Barberá. De fet, s’ha modificat aspectes de les juntes municipals de districte per a fer-les més obertes, encara que es treballa en la revisió del reglament de manera consensuada amb entitats civils i socials per a aconseguir encara més participació. S’ha obert l’Ajuntament de València al públic i una part de les inversions als barris seran votades pels veïns. I l’alcalde, es reuneix cada dijous amb els col·lectius o les persones que ho sol·liciten.

En una proposta alternativa a la moció de Ciutadans que buscava que en cada ple un col·lectiu poguera exposar les seues preocupacions, el govern local en va presentar una altra en què es volia que els veïns pogueren prendre la paraula en les sessions plenàries. La mesura va ser aprovada per unanimitat en el ple passat. L’alcalde, a més, s’ha rebaixat el sou i ha publicat tots els seus regals en l’espai web del consistori.

No obstant això, la creació d’un portal de transparència interactiu encara està en fase de discussió, en un procés que avança amb lentitud. Uns temps que han suposat al tripartit les primeres crítiques provinents del PP. El mateix passa amb la realització de la pretesa auditoria ciutadana que ja s’ha posat en marxa en altres alcaldies denominades “del canvi”. Encara que la que pretén iniciar el tripartit serà doble. A banda de la revisió comptable que es fa cada any, es farà l’auditoria esmentada basada en una avaluació dels resultats, retent comptes davant de la ciutadania sobre aquests. La creació d’una agència contra la corrupció i d’un observatori de contractes encara estan pendents.

Aplicar criteris laics a actes com la processó cívica del Nou d’Octubre i posar fi a certs privilegis de l’església –cessió de solars, per exemple– han estat els gestos més mediàtics que ha fet el govern municipal. També ho ha estat la reversió del pla de prolongació de l’avinguda Blasco Ibáñez que partia en dos el barri del Cabanyal. Per a frenar la degradació del barri marítim, es rehabilitaran prop de 300 cases en col·laboració amb els veïns. La reobertura del Teatre Musical, situat en aquest districte, és una altra acció destinada a revitalitzar el barri.

Gestos de canvi que han significat una ruptura amb el llegat que va deixar a tall d’herència enverinada en diversos punts –també n’hi havia alguns, cal dir que pocs, de positius– i que acompanyats d’altres accions han suposat una arrancada amb aparences de complir l’acord de govern firmat pels tres partits que l’integren. Malgrat, encara queden moltes coses firmades per fer. Tenen quatre anys per a intentar dur-les a terme. De moment, han fet la carcassa per a tirar-ho endavant.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha