València aposta per una alimentació escolar sostenible
València, capital mundial de l’Alimentació el 2017 i una de les ciutats signants del Pacte de Milà sobre polítiques d’alimentació urbana sostenible, camina cap a l’alimentació escolar sostenible. Almenys, pel que fa a les escoles municipals. Així, en tres menjadors escolars de València –els dels col·legis públics municipals Santiago Grisolía, Fernando de los Ríos i Benimaclet– s’ha engegat un projecte pilot que pretén iniciar aqueixa transició cap a l’alimentació sostenible, apostant per la proximitat en l’origen dels aliments.
D’aquesta manera, el Centre d’Estudis Rurals i d’Agricultura Internacional (Cerai) –una ONG “de caràcter laic, progressista i independent especialitzada en el desenvolupament rural i pesquer sostenible sota l’enfocament de la sobirania alimentària”– ha posat en marxa una iniciativa pionera amb vista a fer possible aquesta transició: ‘La sostenibilitat al plat’. Per a fer-ho, expliquen, hi cal la complicitat de tots els actors implicats: el professorat, les empreses de càtering, els monitors, els pares i, especialment, l’alumnat. L’objectiu és sensibilitzar-los de la necessitat d’apostar per una alimentació sostenible, basada fonamentalment en criteris de proximitat.
“Al menjador escolar solem trobar aliments de fora de temporada, que han recorregut molts quilòmetres abans d’arribar al plat, que vénen envasats i precuinats, etc. En la mesura que els substituïm per aliments locals, frescos i de temporada, apostarem per la salut de l’alumnat i del planeta”, explica Sarai Fariñas, tècnica de Cerai responsable del projecte, que també crida l’atenció sobre la necessitat desmitificar el consum massiu de carn.
Així, apunta, es tracta de decidir què menjar i com menjar, “tenim l’horta, amb productes de primera qualitat, pròxims i a uns preus assumibles, i a menys de dos quilòmetres dels nostres col·legis”.
Precisament, el cost és un dels factors importants per al desenvolupament d’aquest programa. Per a fer-ho, es durà a terme un estudi de viabilitat, tenint en compte el cost d’aquests productes respecte dels que s’utilitzen actualment: “Hem de veure quina possibilitat hi ha d’ajustar els preus al cost actual del servei”. “De moment, hem trobat les empreses que porten la restauració en aquests tres centres molt receptives i col·laboradores, els ha encantat el projecte i estan conscienciades”, apunta Sarai Fariñas, que considera: “Hem tingut molta sort”.
Fase de diagnòstic
‘La Sostenibilitat al Plat’, que va ser presentat diumenge passat a València al mercat ‘De l’horta a la plaça’ de la mà d’Abel Esteban, coordinador de Menjadors Sostenibles de la Cooperativa Garúa de Madrid, i de representants de les tres escoles implicades, està actualment en fase de diagnòstic i formació a través de xarrades i tallers en què també es pretén recollir les propostes de professors, alumnes, pares, personal de cuina, monitors, etc., que puguen servir per a millorar el sistema.
Posteriorment, s’engegarà en cada un dels tres centres un consell alimentari escolar, en què es tractarà la creació d’una estratègia alimentària sostenible a l’escola: quin tipus de menjador volem. La creació d’aquests consells, prevista per a l’octubre, és el final d’aquesta fase del projecte: “Nosaltres els oferim les eines per a poder implementar els menjadors sostenibles, se n’assenten les bases. A partir d’aqueix moment, el pas següent no depén de nosaltres, sinó de l’ajuntament i de les empreses de càtering”.
Fariñas està esperançada en el fet que aquesta transició puga continuar, de manera que es proporcione als alumnes una alimentació amb productes ecològics i de proximitat, tal com passa ja en alguns llocs del País Basc, Catalunya o Aragó. De moment, el primer pas està fent-se.
