Albert Rivera i l'auge de Ciutadans, el triomf de l'ambigüitat

Albert Rivera en una roda de premsa a la seu de Ciutadans

El líder de Ciutadans (C's), Albert Rivera, és el polític més ben valorat en el conjunt d'Espanya. La seva popularitat, forjada a foc lent en platós de tot el país, està a l'alça i hi ha qui parla fins i tot de 'l'efecte Rivera', un singular fenomen que des del passat mes de gener recorre el país amb el Moviment Ciutadà sota el braç. Algunes enquestes situen el mediàtic diputat al Congrés, amb un marge d'entre 2 i 4 escons, mentre que a Catalunya es podria convertir en la tercera força del Parlament, amb entre 16 i 18 escons. Un resultat que significaria doblar el nombre actual de diputats i posar-se per davant del PSC i només per darrere d'ERC i CiU.

No obstant això, l'èxit de Rivera no està exempt d'una constant ambigüitat que ha projectat ombres després de les llums de la seva inqüestionable cintura política. Mentre uns l'aclamen als platós –acumula diversos premis d'oratòria–, altres el titllen de populista. Mentre alguns veuen en ell una prometedora carrera política, uns altres creuen que el seu discurs rescata de la tomba el lerrouxisme que va dividir la societat catalana de principis del segle passat. Alguns veuen en la seva indefinició un mèrit estratègic, mentre que altres li recorden el seu pas –més o menys fugaç– per les Noves Generacions del PP i es pregunten si, en un suposat exercici del poder, se situaria més en l'eix dretà que en l'esquerrà.

Un dels articulistes que més ha escrit sobre el tema, el catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona, ​​Rafael Martínez, el defineix com "un extraordinari líder, dels millors que hi ha avui dia" i atribueix a la seva figura una part importantíssima de l'èxit del partit. Altres analistes, com Edgar Rovira, del col·lectiu Gerrymandering, situen l'auge de C'S en un context de descrèdit de les institucions i de crisi política que perjudica els dos partits majoritaris i obre un escenari de noves formacions. "Ciutadans es fa un forat al centre de l'espectre polític, on els grans partits tenen més pèrdues. No li interessa la lluita en l'eix esquerra, amb molts actors competint, ni tampoc en l'extrema dreta, un espai fins ara ben defensat pel PP". De moment, el discurs de regeneració democràtica i anticorrupció han estat arguments suficients perquè Ciutadans eviti posicionar-se en excés. Una ben administrada ambigüitat que ha estat, fins ara, una aposta guanyadora i ho seguirà sent mentre la formació de Rivera no tingui quota de poder.

L'última enquesta del CIS reflectia que la percepció ciutadana situava a Ciutadans com un partit més conservador que CiU. Un extrem que s'explica més per la desfilada sense complexos del seu líder pels platós de l'extrema dreta, que per la seva intenció programàtica de cobrir el "centre-esquerra no nacionalista". La pregunta és, més enllà del seu innegable tendència de compartir plató amb Jiménez Losantos, Eduardo García Serrano, Mario Conde o Alejo Vidal Quadras i companyia, quins altres indicadors desvirtuen el suposat perfil progressista de Rivera?

Viladecans: ¿Anècdota o indici?

Viladecans: ¿Anècdota o indici?Una possible resposta la podem trobar al municipi de Viladecans, el tercer en població de la comarca del Baix Llobregat, després Cornellà i Sant Boi. L'estiu passat, el candidat de Ciutadans, Manuel García Florido, es va donar de baixa del partit per afiliar-se a l'agrupació xenòfoba de Plataforma per Catalunya (PxC). Llavors, la formació del polèmic líder de PxC, el falangista confés Josep Anglada, va assegurar en un comunicat que, a més de Florido, havien entrat en el seu partit "tots els militants de Ciutadans a Viladecans en bloc".

Segons Edgar Rovira, les dues formacions "comparteixen frontera electoral", encara que matisa que "de moment, són una minoria els votants que es mobilitzen per elements racistes o per discursos anti-UE, i una majoria els que ho fan per un discurs d'atac als partits majoritaris i de regeneració democràtica". Per a la seva companya del mateix grup, Gerrymendering, Berta Barbet, els traspassos de vots entre les dues formacions s'expliquen partint de la idea coincident que "res no funciona i que tot és culpa dels polítics de sempre".

Sanitat i immigració i prohibició del burca

Sanitat i immigració i prohibició del burcaNo obstant això, el de Viladecans no és l'únic interrogant que planteja el suposat perfil progressista de Ciutadans. L'abril de l'any passat, en un ple al Parlament, la formació de Rivera va ser l'única, juntament amb el PP, que es va posicionar a favor de la limitació de la sanitat per als immigrants irregulars. Aquell mateix mes, Ciutadans va posar sobre la taula el debat sobre la prohibició del burca, un dels temes que més ha usat l'extrema dreta europea per estigmatitzar i perseguir determinats col·lectius d'immigrants.

Ni la primera moció, ni la segona, van ser defensades pels principals líders, Rivera i el seu escuder, el diputat Jordi Cañas. En aquests temes més espinosos, van ser actors secundaris de la formació, com José Manuel Villegas, en el cas dels immigrants irregulars, i Carina Mejías, en el del burca, els encarregats de posar cara i veu a ambdues mocions. Partits com PSC i ERC van qüestionar el canvi de Ciutadans en els seus principis socials i partits situats més a l'esquerra del Parlament, com ICV-EUiA i la CUP, van titllar a Ciutadans de "populista i xenòfob".

Memòria històrica i llei de l'avortament

Memòria històrica i llei de l'avortamentTampoc trobem cap rastre de la seva inquietud per la memòria històrica, tret identitari de les esquerres. De fet, al Parlament formacions com ICV-EUiA li han retret el bloqueig, via pressupostos, d'organismes com el Memorial Democràtic, l'Institut Català Internacional per la Pau i el Museu Memorial de l'Exilil'Institut Català Internacional per la PauMuseu Memorial de l'Exili. Això sí, en la prosa del manifest que dóna forma a Moviment Ciutadà llegim frases reveladores de l'Espanya monocolor: "La nova etapa exigeix ​​tancar i enterrar el capítol de les dues Espanyes, així com les lluites territorials".

Tampoc hi ha una opció nítida en una de les últimes lleis més controvertides, com la de l'avortament, on Ciutadans ha votat en contra per acabar abstenint-se en dues mocions molt similars debatudes aquesta setmana al Parlament. "Albert Rivera sap perfectament que una part important dels seus votants són de dreta o centredreta, i prefereix no perdre suports en qüestions de tipus social que, teòricament, qualsevol partit de centre defensaria", explica Bernat Gimeno, analista i màster en Màrqueting i Comunicació Política.

El cordó vermell es passa al taronja?

El cordó vermell es passa al taronja?La implantació territorial de Ciutadans a Catalunya és particularment fort en les comarques de l'àrea metropolitana de Barcelona, ​​coneguda com el cinturó roig -on va obtenir el 80% dels seus vots en les passades autonòmiques- i, en menor percentatge, a les comarques costaneres de Tarragona. PSC i PP han estat les principals víctimes de Ciutadans, encara que segons el catedràtic Rafa Martínez, aquests no han estat els únics transvasaments de vots. "Els analistes ens vam quedar amb la boca oberta quan vam comprovar que Ciutadans li està traient vots fins i tot a CiU. El desgast del PSC va portar a molts votants a optar pel seu rival, CiU, que, després del gir sobiranista, va perdre tot aquest suport en benefici de Ciutadans".

En l'última campanya per a les autonòmiques, va ser habitual veure les furgonetes de Ciutadans desplaçar-se per Santa Coloma de Gramenet, Sabadell, Terrassa, Sant Feliu de Llobregat, Montcada, Sant Joan Despí o Granollers. Entre diferents arengues, una de les més repetides i representatives de l'estratègia de Rivera va ser: "No demanaré perdó perquè la meva mare sigui de Màlaga". És aquí on radica un dels grans actius de Ciutadans: reduir la diversitat cultural que des de sempre havia estat un actiu del catalanisme polític a una hipòtesi de persecució.

La suposada persecució contra els castellanoparlants i contra els qui se senten espanyols a Catalunya no és una idea nova en l'argumentari polític -el PP d'Aznar i els seus aplaudidors mediàtics tenen encara la patent-, però sí que era la primera vegada -o una de les primeres, amb el permís d'Alejo Vidal Quadras- que l'abanderava un polític català. No obstant això, la realitat que es dibuixa en política no sempre coincideix amb la realitat social. Per a alguns analistes, com Gimeno, "Rivera desvirtua completament la realitat que es viu a Catalunya" i descarta que hi hagi cap conflicte social per una qüestió lingüística. De fet, la diversitat és tal que, com recorda Gimeno, ha sorgit Súmate, una plataforma de ciutadans castellanoparlants que resideixen a Catalunya a favor de la independència.

Assalt al Congrés amb el permís d'UPyD

Assalt al Congrés amb el permís d'UPyD Des de fa tres mesos el partit de Rivera lidera una croada per tota la geografia espanyola presentant la plataforma cívica Moviment Ciutadà que, segons els seus impulsors, suma ja més de 50.000 signatures de suport i podria ser la palanca que empenyi el partit al Congrés. Així ho ve insinuant Rivera, aclamat allà per on passa –més de 1.400 persones van assistir a la presentació a Sevilla– i multiplicant simpaties –a València Ciutadans va passar de 93-356 militants i més de 1300 simpatitzants.

"El discurs anti-nacionalista perifèric juntament amb el de regeneració democràtica són suficients per fer-se un lloc en l'espai polític espanyol, com ha demostrat UPyD. El que està per veure és la mida d'aquest espai, però sembla difícil que hi càpiguen dos partits", explica la politòloga Barbet. Per a ella, "el principal problema de Ciutadans en la política espanyola és UPyD, de la mateixa manera que per a UPyD la presència de Ciutadans fa impossible la seva progressió a Catalunya". A jutjar per les reiterades plantades de la formació de Rosa Díez –l'última d'elles en la sol·licitud de concurrència conjunta a les europees– res sembla indicar que UPyD es deixi disputar el seu espai electoral a la cambra baixa. Per cert, una diferència que pot arribar a ser clau si les dues forces s'embranquen en la batalla pel centre: militar a UPyD costa 20 euros mensuals, en Ciutadans sols 10.

Les europees de maig: prova de força

Les europees de maig: prova de forçaEl que sí servirà per fer-se una idea de la força real de la formació seran les pròximes eleccions europees, on l'advocat Javier Nart, l'escriptor Juan Carlos Girauta –tots dos s'han guanyat el lloc des de les seves poltrones mediàtiques– i la també lletrada Carolina Punset –filla del divulgador científic i exministre d'UCD, Eduard Punset– es postulen com els tres primers de la llista, respectivament.

Cal recordar que, en les anteriors eleccions al Parlament Europeu (2009), la formació de Rivera va provar sort presentant-se amb la plataforma Libertas en una llista liderada per l'exdirector l'ONCE Miguel Durán. Aquest invent acabaria amb una crisi interna –es va cobrar la baixa del llavors diputat Antonio Robles– per haver concorregut en coalició amb partits ultradretans europeus. Caldrà veure quins suports té Rivera i com els gestiona per confirmar si, com diuen en un dels seus programes preferits, s'acaba portant el gat a l'aigua .

Etiquetas
Publicado el
17 de febrero de 2014 - 07:44 h

Descubre nuestras apps

stats