Entrenaments paramilitars amb armes en camps de tir: així es preparen cèl·lules neonazis de The Base com la de Castelló

En els marges silenciosos de la província de Castelló, entre barrancs i pinedes, lluny de grans concentracions de població i de mirades indiscretes, es troben els llocs triats per a la radicalització de la violència d’extrema dreta. Camps d’entrenament paramilitar amb tàctiques que emulen manuals de guerra insurgent: maneig d’armes blanques prohibides, combat cos a cos, instrucció amb armes de foc de diferents calibres i ús d’equipament tàctic d’inspiració militar. Així actua el grup terrorista neonazi The Base, i així operava a l’interior de Castelló quan el va desmantellar la Policia Nacional.

Es tractava d’una cèl·lula composta per tres joves, un d’ells –David Dionís Gandia– el líder. La Policia Nacional els vigilava des de mesos arrere. Quan l’operatiu es va activar, els agents van intervindre dues armes de foc, més de vint armes blanques, nou armes d’entrenament, munició, material mèdic de combat, equipament tàctic militar i abundant propaganda nazi i acceleracionista. L’Audiència Nacional descriu l’arsenal com un “apilament anormal” i recalca que els membres del grup portaven aquestes armes en la via pública de manera habitual, un risc afegit a la seua radicalitat.

Aquesta ha sigut la primera cèl·lula de The Base detectada a Espanya, assentada estratègicament a Aiòder, un poble de tot just 182 habitants de l’interior on podien passar més desapercebuts. El líder vivia “com un ermità”, afirmen alguns veïns, encara que també es desplaçaven a Onda, una localitat més gran d’on era originari. No necessitaven molt més: The Base promou estructures mínimes, invisibles, capaces d’actuar sense alçar sospites.

Acceleracionisme: la ideologia que busca el col·lapse

The Base és una organització neonazi internacional de caràcter acceleracionista. Aquest corrent defensa que la societat liberal i capitalista està destinada a col·lapsar pels seus propis defectes i que els seus simpatitzants han de contribuir activament a accelerar aquesta solsida mitjançant sabotatges, violència i desestabilització social.

El seu objectiu últim és crear un etnoestat blanc, una societat racialment homogènia on no tindrien cabuda minories ètniques, religioses, sexuals o ideològiques. Per als seus integrants, tota diversitat és una amenaça existencial. Només la confrontació violenta –una “guerra racial”– permetria, segons els seus postulats, instaurar un nou ordre revolucionari nazi.

L’aspecte més perillós de l’acceleracionisme, adverteixen els experts, és que no necessita estructures polítiques complexes ni militants especialment formats ideològicament. Es propaga per comunitats digitals menudes i tancades, on qualsevol usuari pot convertir-se en agent radicalitzador i on la violència es presenta com una resposta simple i emocional a un pretés caos social.

Cèl·lules diminutes i llops solitaris: l’estratègia agafada d’Al-Qaeda

Fundada el 2018 pel nord-americà Rinaldo Nazzaro –resident a Sant Petersburg–, The Base opera seguint un model copiat deliberadament del gihadisme. En àrab, Al-Qaeda significa precisament “la base”, i els neonazis no oculten la seua admiració per l’eficàcia del terrorisme descentralitzat.

L’organització fomenta la creació de cèl·lules de dues persones o tres, o fins i tot d’individus que actuen sols, els anomenats “llops solitaris”. No requereixen infraestructura, finançament massiu ni contactes jeràrquics. Amb una arma casolana, una navalla, un cotxe o una arma de foc n’hi ha prou per a causar un impacte propagandístic enorme.

La cèl·lula castellonenca seguia exactament aquest patró: clandestinitat, mobilitat reduïda, ús de pobles diminuts com a refugi i un convenciment absolut que la seua missió era contribuir al col·lapse de l’Estat mitjançant atacs selectius.

Com es propaguen: Telegram, fòrums i radicalització digital

La investigació policial va revelar que els detinguts utilitzaven xarxes socials i canals tancats de Telegram per a captar nous adeptes, difondre contingut acceleracionista, enaltir altres organitzacions terroristes i compartir manuals d’ensinistrament. També usaven altres plataformes com VK, el conegut com a “Facebook rus”, des d’on divulgaven els seus missatges i mostraven com es preparaven.

En aquests espais digitals circulen teories conspiratives sobre la immigració, discursos sobre el “gran reemplaçament” i tutorials clandestins de supervivència, fabricació d’armes o tècniques de combat. Internet actua com a plataforma de reclutament, però també com a refugi: microcomunitats en què els joves senten pertinença, identitat i un propòsit radical.

Sergio Gracia, especialista en ultradreta transnacional, ha descrit el cas de The Base com “el salt d’en línia al real”. Aquesta cèl·lula ho exemplificava amb exactitud: va nàixer en xats anònims i va acabar entrenant-se per a cometre atemptats.

El líder detingut a Castelló: conegut, ensinistrador i enllaç internacional

El líder de la cèl·lula espanyola era David Dionís Gandia, natural d’Onda. Segons el jutge de l’Audiència Nacional, Antonio Piña, exercia un “paper predominant” en l’organització i havia assumit plenament els objectius terroristes de The Base.

Feia entrenaments tàctics als voltants de la seua localitat, instruint tercers en el maneig d’armes blanques, tècniques de combat i armes PCP (d’aire comprimit). Tenia antecedents per violència i delictes d’odi, i els investigadors destaquen el seu caràcter “extremadament violent” i el seu “exacerbat doctrinari supremacista”.

A més, en algun moment va deixar de mantindre’s en un segon pla i va passar als actes públics, com la protesta contra la retirada de la creu franquista del Parc de Ribalta a Castelló, on va arribar a amenaçar els que defensaven l’eliminació del símbol feixista.

Dionís estava en contacte directe amb Rinaldo Nazzaro, el fundador de l’organització, que fa poc havia instat a consolidar cèl·lules internacionals i executar atacs selectius per a desestabilitzar democràcies occidentals. Aquest vincle directe va precipitar la seua detenció davant la por que la cèl·lula preparara un atemptat imminent.

La investigació apunta a més que va rebre finançament de l’organització i que sufragava part de les seues activitats mitjançant tràfic de drogues a petita escala.

Una xarxa internacional activa i en expansió

The Base té presència als Estats Units, Austràlia, Sud-àfrica, el Regne Unit, Ucraïna i la Unió Europea. Encara que no es considera organització terrorista als Estats Units o Rússia, sí que ho és a la UE, el Canadà, el Regne Unit, Austràlia i Nova Zelanda. Les agències d’intel·ligència estimen que té al voltant d’un centenar d’integrants repartits en cèl·lules autònomes.

A Europa, les seues activitats s’han intensificat des del 2019, amb planificació d’atacs transnacionals i un ús intensiu d’Internet per a organitzar-se, entrenar-se i difondre propaganda. Les detencions a Espanya revelen que el país s’ha convertit en un punt estratègic per a l’expansió d’aquesta xarxa clandestina.

L’operació policial va culminar amb la detenció dels tres integrants i l’ingrés a la presó de David Dionís. L’Audiència Nacional considera que hi havia risc de fugida, reiteració delictiva i destrucció de proves, atés el caràcter jeràrquic de l’organització i la posició del detingut dins seu.

La cèl·lula ha caigut. Però, per als experts, la seua desarticulació confirma que l’extremisme de The Base ja ha fet el salt a Espanya i que la seua amenaça –menuda, difusa, digital i extremadament violenta– requereix una vigilància constant.