De l''indignant' “no hi ha diners” als suposats 3.338 milions: les claus de l'última oferta d'Educació als docents valencians

El passat 14 de maig, quatre dies abans que començara la vaga indefinida en l'educació pública valenciana no universitària, es va produir la primera reunió de la mesa de negociació entre la Conselleria d'Educació, encapçalada per la consellera Carmen Ortí i el secretari autonòmic Daniel McEvoy, i els representants dels docents —els sindicats STEPV, CCOO, UGT, CSIF i ANPE—. D'aquella reunió va eixir una primera proposta que el professorat va considerar “insultant”, en la qual l'Administració autonòmica no contemplava la qüestió retributiva i es remetia a la seua primera oferta d'increment salarial de 75 euros, que s'aplicaria a partir de l'1 de gener.

El 19 de maig, el departament de Campanar va presentar un document en la mesa de negociació que els sindicats també van rebutjar. Aquella proposta d'acord va ser sotmesa a consulta per les organitzacions majoritàries —STEPV, CCOO i UGT—, una votació en què van participar més de 41.000 docents i que va rebutjar de manera aclaparadora l'oferta de la conselleria. Ara, el professorat valencià ha de decidir sobre l'últim escrit de l'Administració autonòmica abans de comunicar a Educació si rubrica o no el pacte. Analitzem les diferències entre aquell esborrany i l'actual proposta d'acord.

En la proposta d'“acord global” d'Ortí i McEvoy, que en un primer moment es van negar a plantejar perquè “no hi ha diners”, es reflecteix una profunda evolució, fruit de cinc setmanes de pressió del col·lectiu docent amb nombroses i massives mobilitzacions. Així, la conselleria ha passat d'un redactat ple d'intencions i “estudis de viabilitat” a un compromís normatiu i pressupostari de 3.338,26 milions d'euros a desenvolupar durant el període 2026-2031.

Ràtios i planificació plurianual

El canvi més radical s'observa en la qüestió de les ràtios, ja que la proposta inicial no tenia horitzó temporal i les deixava en mans del que dictara el Ministeri d'Educació. Ara, però, es fixen xifres concretes i terminis que s'avancen a la planificació estatal.

D'aquesta manera, a Infantil i Primària, l'esborrany inicial proposava una ràtio de 22 alumnes només per al curs 2027/2028 i congelava la resta. La proposta final estableix una retallada estructural i progressiva del 12% i fixa el límit estricte en 22 alumnes per aula en tot el tram fins al curs 2029/2030 de manera generalitzada.

A Secundària i Batxillerat, el text inicial es rentava les mans remetent-se al criteri que dictara reglamentàriament el ministeri, mentre que ara s'estableix una reducció del 17% a l'ESO (fins als 25 alumnes) i del 20% a Batxillerat (28 alumnes per aula), una mesura completament calendaritzada any rere any fins al curs 2030/2031.

Per la seua banda, a la Formació Professional (FP) i les Escoles Oficials d'Idiomes (EOI), inicialment només es contemplava una mesa tècnica per abordar els desdoblaments. L'últim acord introdueix una retallada del 17% en FP (15 alumnes en Grau Bàsic i 25 en Grau Mitjà i Superior) i del 10% a les EOI (màxim 20 alumnes per aula en tots els idiomes i nivells).

Plantilles docents

En matèria de plantilles s'observa un plantejament tècnic i pressupostari. L'esborrany inicial proposava un polèmic 'Pla de substitució anticipada' a Primària (assignar un mestre extra al centre perquè assumira internament les baixes, obligant el col·legi a reorganitzar-se de manera autònoma davant una segona baixa). En el document final, este model desapareix per complet i és substituït pel 'Pla +Mestre', dotat amb 469,12 milions d'euros.

A més, l'acord final quantifica un increment estructural de 7.742 docents en quatre anys, que es concreta en 5.000 noves contractacions directes, l'estabilització de 10.000 places (amb el 50% reservat expressament a la inclusió) i 2.742 mestres específics vinculats per llei al sosteniment de la reducció de les ràtios.

De la mateixa manera, davant les crítiques sindicals, la conselleria substitueix el pla d'autoorganització interna per un compromís informàtic auditable: reduir el temps mitjà de substitució externa de 10 dies a un màxim de 8 dies de mitjana a partir de setembre de 2026..

Retribucions

Tot i que la quantia nominal de la pujada salarial lineal es manté en 200 euros mensuals en el complement específic —tal com recollia la primera proposta sotmesa a votació del professorat—, les condicions tecnicoadministratives han canviat substancialment per oferir més garanties. La proposta retributiva va ser signada per CSIF i ANPE, mentre que STEPV, CCOO i UGT insisteixen a reobrir-la per renegociar-la.

L'esborrany inicial fragmentava els pagaments fixos (75 euros el 2026, 75 euros el 2027 i 50 euros el 2028) de manera lineal. L'Acord Global introdueix un desemborsament acumulat de 802,3 milions d'euros i vincula formalment els increments salarials a l'evolució de l'IPC, blindant el poder adquisitiu davant la inflació. També s'hi afegeix una partida extraordinària i independent de 658 milions d'euros destinada exclusivament a la gratuïtat del tram de 0 a 3 anys i a la millora de les ràtios associades.

Infraestructures educatives

Pel que fa a les infraestructures, el Govern autonòmic ha passat d'un redactat d'intencions enfocat en el Pla Edificant tradicional a un desglossament pressupostari plurianual quantificat en 1.409,7 milions d'euros, gestionat sota un nou Pla Director.

Concretament, es crea el 'Pla EduClima', una partida blindada de 140 milions d'euros (amb un ritme d'execució de 32 milions el 2026 i 36 milions anuals entre 2027 i 2029) per garantir la climatització del 100% de les aules. Així mateix, es dota amb 40 milions d'euros (10 milions anuals) una línia de subvencions directes als ajuntaments per a reformes energètiques en col·legis i centres d'educació especial, eliminant les traves derivades de la delegació de competències de l'Edificant original.

La proposta definitiva també incorpora de manera explícita dos milions d'euros extraordinaris dins del pla tèrmic per a les zones afectades per la dana, a més d'obligar la conselleria a aportar un annex tècnic detallat amb les memòries de reconstrucció. Finalment, el nou text introdueix una obligació prioritària en matèria d'inversió: tots els plans d'inversió directa han d'exigir per escrit l'eliminació total dels barracons.

Inclusió educativa i salut mental

La primera proposta es limitava a vincular les places de Pedagogia Terapèutica (PT) i Audició i Llenguatge (AL) a la matrícula corrent, mentre que el text consolidat estableix mínims estructurals inamovibles.

Per exemple, el primer esborrany parlava de manera vaga d'obrir 150 aules al llarg de tota la legislatura, mentre que la darrera versió concreta la creació immediata d'almenys 36 aules UECO per al curs 2026/2027, cosa que comporta la contractació automàtica de 108 professionals d'inclusió. A més, es limita per llei la ràtio d'estes aules a un màxim de huit alumnes.

Es garanteix el manteniment d'un mínim de 187 places de Pedagogia Terapèutica per al pròxim curs i es fixa la conversió de places en estructurals si la necessitat es prolonga durant tres cursos consecutius. En quatre cursos, tots els centres d'Infantil i Primària rebran entre 0,5 i 1,5 docents addicionals de Pedagogia Terapèutica i especialistes en Audició i Llenguatge, segons el seu volum d'unitats.

Pel que fa a la salut mental, es passa del desenvolupament normatiu del pla 'Conviure' a una mesura executiva compartida amb la Conselleria de Sanitat: el reforç de psicòlegs generals sanitaris en les unitats de detecció precoç i un estudi específic sobre la salut mental del professorat a les zones afectades per la dana.

Simplificació burocràtica

En aquest bloc, les 20 mesures s'han dotat de terminis jurídics concrets (tramitació per decret del Consell en un termini màxim de sis mesos) i s'hi introdueix tecnologia avançada. Per exemple, s'afegeix l'ús d'eines d'intel·ligència artificial (IA) per a la generació automàtica de documents dels centres i de sistemes de traducció automàtica bidireccional valencià-castellà per alleugerir les tasques de secretaria.

Finalment, es concreta de manera nítida la regulació del treball presencial fora del centre durant el mes de juliol. Els docents només tindran l'obligació d'acudir físicament a les reunions de coordinació o als claustres indispensables, blindant la resta del temps per a tasques no lectives telemàtiques. Així mateix, es reconeix explícitament el dret a la desconnexió digital i la reducció d'hores lectives per als majors de 55 anys.