“Bienvenidos a Gimenells”, l'únic poble on Ciutadans ha governat

Està a punt de jubilar-se després d'una llarga carrera com a professor de tecnologia en un institut de Lleida. Es defineix com a “conservador”, encara que “de l'ala liberal”. Dedica el seu temps lliure al bricolatge i sol treure una estona a la tarda per veure el programa Pasapalabra. Jose Manuel Pardos seria un home entre tants si no fos perquè és l'única persona a Espanya –“al món”, afegeix ell amb sorna– que ha estat alcalde per Ciutadans, el partit capitanejat per Albert Rivera que en aquestes eleccions surt de Catalunya per convertir-se en la gran incògnita de les eleccions municipals.

“Bona tarda a tots menys a un”, crida un home creuant la porta del bar del poble. “Em temo que això va per mi”, assegura José Manuel Pardos, fingint-se resignat. Però l'home que no el saluda arriba fins a on està ell i li dóna un clatellot afectuós. “Com estàs, Pardos?”, li diu. “És que aquest ha estat el meu adversari, era socialista”, aclareix l'home a qui tot Gimenells coneix com “el Pardos”.

Gimenells i el Pla de la Font és un municipi lleidatà de la comarca del Segrià, a la frontera aragonesa. És, a més, l'únic poble que ha tingut en el passat un alcalde de Ciutadans, una raresa que podria acabar-se el 24 de maig si el partit de Rivera obté els bons resultats que espera. Amb poc més de 1.100 habitants repartits entre el nucli de població principal i la pedania del Pla de la Font, Gimenells té una història breu però curiosa. El seu origen es troba en la postguerra, quan les seves terres van ser poblades amb persones arribades d'Andalusia i Aragó, segons el pla traçat per l'Institut Nacional de Colonització franquista. La fesomia urbana és fruit d'aquesta herència, amb els seus carrers rectes, les seves cases de dues plantes una igual a l'altra i envoltat d'un immens camp de cultiu que va ser raó de la seva colonització.

Del PP a Ciutadans, “cap diferència”

Situat als confins del territori català, amb població descendent d'aquella colònia originària i que entre 2006 i 2011 va estar governat per Ciutadans, Gimenells sembla complir amb tots els tòpics que se li imputen al partit que en aquestes municipals pretén expandir-se més enllà de les fronteres catalanes. La importància de la composició poblacional del poble en la victòria de Ciutadans és un factor que el propi Pardos subratlla. “L'origen de la gent d'aquí importa. Si en festes vols triomfar, no portis havaneres o sardanes, porta sevillanes”, assegura qui ha estat alcalde quatre legislatures, des del 1995 fins el 2007 amb el PP i des del 2007 fins el 2011 amb Ciutadans.

El PP va governar el municipi amb tranquil·litat durant una dècada fins que, l'any 2004, Pardos va patir una rebel·lió interna encoratjada pel partit a nivell provincial. “El meu partit volia posar aquí un abocador que ni els veïns ni jo volíem. Així que em van muntar una moció de censura, en què l'oposició no va aparèixer”, explica. La moció contra ell no va prosperar, així que el que havia estat alcalde durant nou anys va deixar la seva militància al PP i va continuar sent alcalde sense partit. Per a les següents eleccions, va fitxar per Ciutadans. “Als pobles es valora a les persones. Vaig triar Ciutadans perquè em semblava un partit proper ideològicament. I vaig guanyar, aquesta vegada com a Ciutadans”, explica. En l'última legislatura Ciutadans tornar a ser el partit més votat, obtenint 4 regidors, però CiU, amb 3, i el PSC, amb 2, es van aliar per treure'l de l'alcaldia.

El canvi de sigles a l'alcaldia no va significar res de nou en la política municipal. “No hi va haver pràcticament cap diferència en l'alcaldia al passar del PP a Ciutadans, els que estàvem seguíem pensant el mateix i sempre bolcant-nos amb el poble”. No obstant això, en el seu moment va haver-hi moltes acusacions de transfuguisme encobert, que van arribar a la premsa regional. Ciutadans va recolzar el seu únic alcalde i va incorporar Pardos a alguns dels seus òrgans de coordinació territorial.

En les eleccions de 2007, les primeres locals a les que es van presentar, el partit de Rivera va obtenir 13 regidors, 8 d'ells a la província de Barcelona, més els 5 de Gimenells. Els regidors en ciutats més importants van ser el de Gavà, el de Castelldefels, el de Sant Boi i el de Viladecans. En les següents municipals, el 2011, es van expandir per primera vegada fora de les fronteres catalanes, amb èxit escàs, aconseguint només 4 regidors repartits entre un petit poble de Guadalajara, Molina de Segura (Múrcia) i Villanueva del Pardillo (Madrid). Res a veure amb els resultats que esperen a les municipals d'aquest 24 de maig, quan el partit taronja espera fer-se amb la governabilitat de consistoris de tanta importància com Madrid.

Gimenells, una excepció i un avançament

La trajectòria de José Manuel Pardos no és diferent de la de molts candidats de Ciutadans en aquestes eleccions de 2015, començant per l'alcaldable de Barcelona, Carina Mejías, en el currículum figura haver estat 4 anys com a regidora del PP per Barcelona i 8 com a diputada del PP al Parlament. Bona part dels candidats del partit que emergeix en el territori espanyol com el garant de la regeneració vénen del PP i del PSOE i, a Catalunya, tenen 9 anys de trajectòria en què han demostrat ser habitualment la crossa del PP en les votacions parlamentàries.

“Però la política municipal”, recorda Pardos, “és una altra cosa”. A Gimenells es percep que el de Ciutadans és una persona respectada per molts veïns, rivalitats polítiques a part. “Jo votaré a CiU, però reconec que Pardos ha estat un bon alcalde”, explica un veí apostat a la finestra d'una caseta blanca de dos pisos, en un inconfusible dialecte del català occidental. El municipi lleidatà sorprèn per les seves bones instal·lacions. Parcs de gespa cuidada, piscines o instal·lacions esportives es barregen amb un entorn rural, de tractors i canalitzacions de regadiu.

També hi ha una important població immigrant, atreta pel treball del camp. I, amb la immigració, joventut. Un edifici baix ha estat convertit en llar d'infants. “Pública, és clar”, assegura Pardos. Un grup de xavals d'origen africà es cobreixen dels rajos de sol, que piquen, sota els porxos de la plaça principal, coronada per un rellotge. Pardos saluda una dona que passa amb dos nens. “És pakistanès”, indica Pardos. Però la dona no vesteix el vel musulmà. “Va venir fa molts anys i s'han adaptat molt bé, que és el que han de fer”, explica l'exalcalde, revelant la seva concepció de la diversitat.

Mirat des de l'únic poble que ha tingut un alcalde de Ciutadans és difícil predir el comportament que tindrà el partit en la resta de municipis de l'Estat a partir del 24 de maig. Però l'exemple excepcional de Gimenells sí que deixa entreveure algunes claus. En primer lloc, que Ciutadans s'ha comportat fins ara com un partit pragmàtic i no li ha importat ser el recanvi del PP allà on la formació hegemònica de la dreta espanyola es trobava en hores baixes. En segon, que els taronges han tingut èxit quan ha parasitat estructures ja existents d'una altra formació.

Finalment, que si un tret ha caracteritzat a les candidatures municipals dels de Rivera fins ara és el de ser una formació clàssica a la dreta moderada, però desacomplexada en les formes. Quan se li pregunta a l'exalcalde Pardos com se sent quan sent que Ciutadans és un partit de la nova política, ell contesta: “Bé, és que ho som. Encara que jo em retiro després d'una llarga trajectòria. Crec que això de la nova política amb mi no cola”. Després d'haver governat una legislatura i haver estat una altra a l'oposició, a Gimenells aquestes eleccions no hi haurà possibilitat de votar a Ciutadans, perquè ningú ha agafat el testimoni de Pardons.