Bona notícia. Edicions de 1984 ha començat a publicar obres de John Fante que fins ara no es podien llegir en català. Un altre (bon) senyal de l’aposta que fan les editorials petites per oferir qualitat literària. John Fante, en castellà, és un autor d’Anagrama. En català Empúries n’havia publicat Pregunta-ho a la pols i Espera a la primavera, Bandini. Però això va ser el 1988. Fa 25 anys. Edicions de 1984, doncs, reprèn la publicació de Fante en català amb Plens de vida i ja té projectats el llibre de relats A l’oest de Roma i la novel.la La colla del raïm (títol provisional de The brotherhood of the grape).
Després de deixar els estudis a la Universitat de Colorado i traslladar-se a Califòrnia, John Fante va treballar com a guionista a Hollywood i va dedicar tota la vida a la literatura. El reconeixement tant de la crítica com del públic, però -i com per desgràcia passa bastant sovint-, no li va arribar fins després de la seva mort. Charles Bukowski, la icona dels escriptors maleïts del segle XX, el va reivindicar com un mestre, un ídol. I és que Fante s’arrapa fort a la vida, a una vida d’origen humil i impregnada d’un costumisme arrelat en la simple alhora que enrevessada ànima humana. Cada frase que escriu és una punxada a la vena de l’existència tal com és. Rasa i curta, i no per això menys intensa. La preocupació pels tèrmits, que s’estan menjant el terra del seu món, la relació amb els seus pares, la conversió al catolicisme de la seva dona i altres coses molt americanes són el vernís argumental d’una mirada fina i intel.ligentment humorística a un procés de generació de vida.
Respirant la gestació del fill
Senzill i directe, John Fante –el mateix nom que té el protagonista– rasura amb la paraula concisa l’experiència de ser pare. Des del punt de vista de qui per naturalesa ha de ser observador, explica com viu la transformació de la Joyce, la seva dona, des que està embarassada, que com sol passar a totes les dones que estan en gestació, en algun moment s’impregna d’un aire divinitzat, espritualitzat, i es vol convertir al catolicisme. Ingènuament descol.locat alhora que comprensiu, el protagonista viu moments tant de màxima plenitud com de desorientació absoluta sobre el paper que ha d’adoptar. Accepta el paper secundari que li pertoca en aquesta obra, viu per sobreviure a la multitud de sensacions noves que li provoca el moment d’espera. I a l’altra banda, es perfila la relació amb el pare, un home tacat del seu origen humil i convencions, arrapat a la simplicitat de qui creu que la vida és fer família.
Un moment que culmina l’emoció màxima del llibre és quan sent que és el llaç de sang de dues generacions que van i vénen: el seu pare i el seu fill, en el moment en què aquest arriba al món. “El pare mirava per la finestra de la sala d’espera. Li vaig posar la mà a l’espatlla i es va girar. No vaig haver de dir res. Va començar a plorar. Va recolzar el cap a la meva espatlla i va plorar amb molt de dolor. Vaig notar-li els ossos, els músculs vells i tous, i vaig sentir l’olor del meu pare, la suor del meu pare, l’origen de la meva vida. Vaig notar les llàgrimes calentes i la seva solitud, la tendresa de tots els homes i la dolorosa bellesa corprenedora de la vida.” I així de senzill ho fa l’autor per destil.lar el pols vital. Llegir John Fante en català -i en una bona traducció de Martí Sales- està més a l’abast que mai. I fer-ho deixa el lector molt ple de vida.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
