La portada de mañana
Acceder
Los juzgados infrautilizan las valoraciones forenses en casos de violencia machista
Las derechas se alinean para allanar la vuelta del emérito huido
Opinión - La genialidad de explotar, por Elisa Beni

"Tant de bo poguéssim explorar amb En Comú el terreny del procés constituent"

La diputada de la CUP Anna Gabriel

Ni la CUP ni Junts pel Sí han acabat movent fitxa durant tres mesos: els anticapitalistes, després d'un debat que ha dividit la formació en què a punt ha estat de guanyar l'opció d'investir Mas, han reiterat el 'no' al president en funcions, mentre que la candidatura de l'independentisme transversal no ha proposat cap altre nom per ocupar la Generalitat. La diputada de la CUP, Anna Gabriel, ha estat l'encarregada, aquest mateix dilluns, d'instar a Junts pel Sí a proposar Oriol Junqueras o a Raül Romeva com a candidats a la investidura. No ha fet efecte i Catalunya es precipita a unes noves eleccions al març. Parlem amb Gabriel sobre les negociacions d'aquests tres mesos, el delicat estat en què queda la CUP després de la votació de diumenge i el nou escenari electoral. En aquest sentit, Gabriel es mostra partidària d'"explorar el terreny" que suposa l'espai d'En Comú, la plataforma d'Ada Colau que va guanyar les municipals de Barcelona i les eleccions generals a Catalunya.

Junqueras descarta ser president perquè té "un seguit de compromisos" en el marc de Junts pel Sí

Junqueras descarta ser president perquè té "un seguit de compromisos" en el marc de Junts pel Sí

En aquests tres mesos de negociacions el principal escull ha estat Artur Mas?

Ha estat un escull important. Però tampoc no seríem justos si diguéssim que ha estat l'escull principal. Quan nosaltres a la conferència política parlàvem del què, el com i el quan i després del qui no estàvem dient res que no fos cert. Si la proposta de Junts pel Sí hagués tingut un altre calat i sobretot un altre significat en relació al pla de xoc crec que no seria descabellat pensar que la militància l'hagués avalat d'una altra manera.

El pla de xoc no era satisfactori? Això ja es va assumir quan es va plantejar votar Mas, no?Això ja es va assumir

Crec que no era satisfactori i crec que en això coincideixen les persones que han estat favorables a donar suport a la proposta de Junts pel Sí. La justificació d'acceptar la proposta girava entorn a l'oportunitat que brindava obrir la legislatura, no tant perquè agradés més o menys l'oferta de Junts pel Sí. La proposta era en bona part el programa polític de Junts pel Sí, però no contenia gestos inequívocs en algunes esferes que considerem sensibles en aquest moment, per exemple en l'àmbit de la sanitat.

Hi havia discrepàncies de fons en el procés constituent?

El que estava permanentment sobre la taula era el full de ruta de Junts pel Sí, que augurava un únic punt de ruptura al final del procés amb la declaració unilateral final o aprovació de la llei fundacional de la nova república. Això obria alguns dubtes sobre si el 48% de vots independentistes del 27-S portaven la legitimitat suficient per aprovar-la. Va ser una qüestió que nosaltres vam posar sobre la taula, bàsicament per saber si Junts pel Sí mantenia el seu full de ruta tal i com l'havia presentat en campanya electoral. Aquí també s'obrien alguns dubtes dins de Junts pel Sí. Es va plantejar col·locar una doble urna durant les eleccions constituents perquè una urna fos pel referèndum.

Qui de Junts pel Sí va proposar una doble urna?

La doble urna va sortir en una de les últimes reunions que vam tenir i ho va plantejar Carles Viver Pi-Sunyer perquè des de Junts pel Sí sempre han mirat molt l'aval internacional de la declaració d'independència. Pi-Sunyer tenia un dubte entorn a la legitimitat pel percentatge de vots obtinguts el 27-S. Ho plantejava a nivell personal, i la taula va considerar oportú tenir el debat. ERC considerava que, d'alguna manera, calia tenir els debats que calgués però que no s'havia de dir que el full de ruta deixava de ser útil.

El desacord en el procés constituent també passava per la desobediència a l'Estat [preferència de la CUP] front a la independència pactada de Junts pel Sí?

La CUP plantejava diferents punts de ruptura i diferents moments de desobediència. D'aquí la nostra proposta de declaració que es va aprovar el 9 de novembre, que incorpora una bateria de desobediències. Tot el que sigui acumulació de forces en l'embat democràtic contra l'Estat ens pot servir per sumar gent al procés i més si és un embat que se sustenta des de la perspectiva social, que també acaba tenint el seu ressò en la perspectiva nacional. Això era un punt de tensió en la discussió de la declaració, i és evident que quan es recorre al Constitucional es perd una oportunitat.

Si el pla de xoc era insuficient, hi havia discrepàncies sobre la desobediència i sobre Mas, estaven d'acord en alguna cosa? De què han servit aquests tres mesos?

No anàvem a les converses amb una voluntat de tot o res ni tampoc amb la pretensió que només sortíssim satisfets nosaltres. Tampoc s'ha abordat tot. Hi ha moltes coses del programa polític de la CUP que no es van posar sobre la taula de negociació. El procés constituent va ser la part on podríem dir que sí que hi havia més coincidència.

Quin tipus de relació han mantingut amb Catalunya Sí que es Pot?

El mateix 28 de setembre truquem a Catalunya Sí que es Pot i no hi ha possibilitats de fer una trobada fins molts dies més tard. La sensació és que, legítimament, han mirat molt les eleccions espanyoles. Van criticar molt la declaració del 9 de novembre, tot i que nosaltres vam intentar posar sobre la taula els aspectes que volíem treballar plegats amb ells. No van compartir la nostra estratègia. Passades les eleccions ens hem pogut tornar a trobar però constatem que encara hi ha una diferència fonamental: ells volen tornar al dret a decidir i al consens que entenen que desperta el dret a decidir i el referèndum pactat.

La CUP no creu que pugui haver-hi un referèndum?

La CUP no té cap mena d'esperança que l'Estat pacti un referèndum, malgrat que ens encantaria que se'n celebrés un.

Josep Rull els ha acusat d'immadurs i de passivitat en les negociacions. Què li respon?els ha acusat d'immadurs i de passivitat en les negociacions

És molt injust que Josep Rull digui això, i més quan nosaltres, en la última fase de converses, quan veiem que ens costa molt contrastar el relat hegemònic que ells estaven aconseguint instal·lar, vam demanar que es gravessin les converses. Estàvem molt tranquils i no tenim res a amagar. Volíem tenir l'oportunitat que quan es considerés convenient la ciutadania pogués conèixer l'actitud, el to, les propostes i les respostes de la CUP en les converses. Hagués estat un exercici de transparència col·lectiva molt saludable. És Josep Rull qui es nega a gravar les converses. No hi havia ningú més que hi tingués inconvenient.

No hi ha hagut immaduresa. Hi ha hagut propostes de Junts pel Sí que són suggerències nostres, com ara en relació a la llei de la dependència o en escoles bressol. Sempre hem dit que seria la nostra militància la que avalaria la proposta d'acord. Junts pel Sí sabia que no tenia davant algú amb qui fer una encaixada de mans i tancar un acord. Això no és la CUP. Els vam dir: 'recollim el màxim que poguem i llavors això va a la militància'. D'aquí a dir que ets un espectador passiu és no és haver acabat d'entendre o de no voler entendre quina és la cultura política de la CUP.

La CUP va acceptar la possibilitat d'investir Mas a pesar que va repetir una i mil vegades que no ho faria. Han insistit molt en la pressió cap a la CUP, però la CUP no té també una part de responsabilitat per haver passat del 'Mas mai' al 'Mas potser'?

En aquests mesos ens hagués agradat poder parlar de moltes altres coses que no només de la presidència. Ens hi hem trobat a pesar dels esforços per parlar del què, el com i el quan. No ens n'hem sortit. Hem acabat encasellats en l'escenari de Mas o març enlloc de dotar el debat de la complexitat que suposa un procés independentista. Un cop es va restringint, volgudament o no, el debat a 'Mas sí-Mas no', part de les pròpies bases de la CUP no diuen 'sí' a Mas de cop, sinó que raonen que si Mas és la condició per començar la legislatura, doncs s'accepta la seva presidència.

Com se sosté una organització dividida per la meitat, com està la CUP ara?

Amb molt patiment i molta tensió. És obvi, no ho hem amagat mai. Però també amb una voluntat compartida per tothom de dir que fracturar la CUP és el millor que se li pot fer als nostres adversaris polítics. La voluntat és trobar l'encaix imprescindible entre les diferents sensibilitats perquè no es liquidi la CUP, i no ho dic des d'una perspectiva orgànica. En un moment com aquest la CUP té més sentit que mai. Quedar-se orfe d'un espai que fa indissociable l'alliberament nacional al social i al de gènere crec que seria d'un altíssim risc per algú que vol construir un nou país.

Antonio Baños, que va encapçalar la llista del 27-S, ja ha renunciat.Baños, que va encapçalar la llista del 27-S, ja ha renunciat

Ho lamentem moltíssim. Cadascú opta pel que opta i és respectable. Segur que també ha patit molt durant aquest procés, i ara políticament no comparteix la decisió que prèn la CUP i se sent més còmode mantenint-se al marge. És respectable i també han près aquesta decisió altres companys i companyes. Hi ha altra gent que tampoc comparteix el resultat però seguirà a l'organització. No són millors uns que altres, simplement vol dir que cadascú opta pel que opta en un moment determinat.

Ja tenen les eleccions de març al cap?

No n'hem ni començat a parlar perquè mai hem volgut promoure unes noves eleccions. El nostre mandat és seguir negociant fins al final i fins i tot si això ens porta a un escenari d'eleccions, que no volem, però que tampoc volíem que fos un instrument de xantatge per fer-nos combregar amb el que no volíem. No hem ni parlat de les llistes.

Els actuals diputats que no han dimitit poden repetir?

Sí. Vam acordar que si una legislatura no es culmina els diputats podien repetir

Es mantindrà l'aposta per la unilateralitat si s'acaben convocant comicis al març?

Els principis ideològics i programàtics de la CUP no es mouen ni un mil·límetre. I això que dic ara a molta gent li costarà d'entendre, perquè per molta gent deixem de ser l'accelerador o la garantia cap a la independència. El comú denominador de totes les opcions que hi havia sobre la taula era que tothom, optés per la proposta que optés, [acceptar la proposta de JxSí o no] ho feia perquè creia que era la millor garantia per la independència.

Creu que un referèndum unilateral ha de ser el pas previ a una declaració unilateral d'independència?

El dia 27 a la nit vam sortir per dir que no hi havia les condicions per a una declaració unilateral. El percentatge de vots independentistes inferior al 50% era un element que feia tenir present que s'havia de superar el 50%. Tot el que posàvem sobre la taula en les negociacions anava a eixamplar la base social.

Una manera d'ampliar aquests suports és una confluència amb Barcelona en Comú al març? No dic estrictament que s'hagi de fer una llista conjunta, sinó, per exemple, acordar un punt del programa per fer un referèndum unilateral si l'Estat no el convocar.

Tant de bo! Tant de bo que poguéssim compartir unes bases amb tot l'espai polític que representa En Comú Podem, Barcelona en Comú i no sé fins a quin punt Catalunya Sí que es Pot. No només a nivell de referèndum unilateral, perquè voldria dir que ells entenen que si no s'aconsegueix el referèndum pactat amb l'Estat s'ha de donar igualment resposta a aquesta demanda ciutadana i a la manca de democràcia estatal. Tant de bo que també poguéssim compartir i explorar el terreny del procés constituent. Era el tipus de debat que volíem compartir amb Catalunya Sí que es Pot perquè ells ho duien en el programa: procés constituent no subordinat al que passi a l'Estat espanyol. I en el plànol social també, perquè darrere que tots estem d'acord a combatre l'emergència social, després quan entres en les mesures concretes, que és el que hem fet amb Junts pel Sí, és quan veus fins a quin punt es volen els consorcis sanitaris o l'escola concertada. I aquí també seria interessant veure què compartim amb l'espai polític d'En Comú. És un exercici saludable de fer independentment de quina acabi sent la concurrència electoral. Això segur.

Veu en les eleccions del març una finestra d'oportunitat per explorar una aliança amb la plataforma d'Ada Colau o altres forces d'esquerra no necessàriament independentistes?

Això és el que en aquest moment li toca a la CUP posar en consideració primer amb les seves bases, que encara no han tingut aquest debat en sentit estricte. Si s'acaba confirmant que anem a noves eleccions és un dels primers debats que ha de tenir la CUP: com ens imaginem aquests escenari i com creiem que pot reunir les millors garanties per seguir sent accelerador del procés de ruptura i alhora quins gestos són els que creiem més intel·ligents a l'hora d'eixamplar la base sobiranista. Veurem o no si majoritàriament s'entén que això passa per veure si hi ha espais de confluència amb altres sectors polítics.

Personalment li agradaria una confluència electoral amb En Comú?

M'agradaria que hi hagués un artefacte, o dos o tres, però que representessin el que realment crec que és la idiosincràcia majoritària d'aquest país. Penso que tenim un país que majoritàriament té una pulsió de transformació social important, un cert atreviment per ser avantguarda de moviments de transformació. Hem de ser capaços de transformar aquest sentir social i la remor popular en uns artefactes electorals que realment siguin representatius i es comprometin a fer el que diuen que faran. Sovint les esquerres no han respectat la seva paraula i així ens ha anat. El que a mi m'agradaria que passés és una combinació de coses de cara a les properes eleccions que va més enllà d'una marca concreta. També que tinguem l'oportunitat de parlar de qüestions que són importants més enllà de si donen rèdit electoral. La perversitat de la conquesta del vot a vegades fa deixar debats determinats perquè no són populars.

Què s'ha de fer amb els atacs masclistes que han rebut vostè i altres dones de la CUP?

Quan posem la reivindicació feminista en un lloc important de la nostra agenda política no és per una qüestió estètica ni per defensar un postulat ideològic. És perquè hi ha un profund convenciment que tenim molta feina a fer en aquest àmbit. I es demostra en moments com aquest. Es demostra pel tipus d'atacs que es cometen i per la reacció que hi ha a aquests atacs: el tipus de reacció i qui no hi reacciona. Quan es va atacar Carme Forcadell vam recordar que els comentaris que rebia eren perquè era dona, perquè no formava part de les elits polítiques i perquè ve d'un racó del país. Si hagués estat un home, de les elits polítiques i de la Barcelona que defensa els interessos de la burgesia no s'atrevirien a parlar-li d'aquesta manera. El masclisme és una qüestió transversal i que està a casa de tothom. És doblement preocupant: perquè es produeixen atacs masclistes i perquè no es reacciona amb la contundència amb què s'hauria de reaccionar. I això pot tenir un efecte bumerang. Si es pretén il·lusionar la gent amb la construcció d'un país s'ha d'estar atent als senyals que s'emeten, i la tolerància amb el masclisme és un mal senyal.

A vostè se l'ha culpat personalment d'una decisió col·lectiva [no investir Mas]?

Crec que el que passa és que no és coneix la CUP o no se la vol conèixer. Es fa un mimetisme de com funcionen els partits tradicionals, on hi ha uns lideratges parlamentaris que corresponen als lideratges al partit. La CUP té una forma de funcionar molt diferent. Han descobert, i alguns no ho han volgut descobrir, que els diputats de la CUP fan el que les seves bases els diuen que han de fer. D'altra banda, es vol atribuir un paper a algú que justament malda per construir una política contrària a la de molts partits actuals. És una combinació de les dues coses.

Etiquetas
Publicado el
5 de enero de 2016 - 06:00 h

Descubre nuestras apps