La manipulació política organitzada

El gran perill del frau mediàtic va quedar en evidència després de les eleccions que van portar el 2016 Donald Trump a la presidència dels Estats Units. Una empresa creada amb capital de la dreta reaccionària, Cambrigde Analytica, va fer un ús massiu i personalitzat de dades de desenes de milers d'electors per a fer costat a la victòria del candidat republicà en una sèrie d'estats clau. Les investigacions obertes sobre els seus mètodes van revelar que va usar de manera similar dades d'usuaris de Facebook en el referèndum del Brexit i en altres processos electorals com el que va portar a la victòria Mauricio Macri a l'Argentina.

Part de la seua estratègia es va basar en enviar a electors d'uns determinats perfils informacions falses o exagerades per a incentivar la seua tendència en un determinat sentit o desincentivar-la en un altre, per a fomentar les seues manies i abundar en els seus prejudicis. Va ser la gran estrena de la guerra bruta en el ciberespai. Una guerra que usava les noves possibilitats tecnològiques amb un vell propòsit: mentir per a manipular el vot potencial a l'adversari. Malgrat l'enorme controvèrsia ètica i legal que aquestes pràctiques han desencadenat, hi han sorgit emuladors a diferent escala.

És el cas de la campanya opaca de cartells i comptes en Facebook que pretén fomentar l'abstenció entre l'electorat d'esquerres en les eleccions generals del pròxim 10 de novembre a Espanya. Encara que tot apunta al fet que el “jo no vote” a Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, líders del PSOE i Unides Podemos, ha sigut concebut i executat per l'agència d'Aleix Sanmartín, el guru del candidat del PP, Pablo Casado, en aquesta campanya, un dels seus empleats, el valencià Josep Lanuza, vol que creguem que ha decidit pel seu compte, i a costa dels seus recursos, destinar milers d'euros a tal propòsit.

Com sol passar en quedar en evidència la maniobra, emergeixen també els precedents. Sanmartín ja va usar aqueixa tàctica, per exemple, en les eleccions andaluses que van portar Moreno Bonilla, del PP, a la presidència autonòmica. En les últimes eleccions a les Corts Valencianes, que van coincidir amb les generals, va ser contractat pel PSPV-PSOE de Ximo Puig, encara que va durar poc i va ser acomiadat en evidenciar-se quines eren les seues propostes d'intoxicació cap als adversaris i quins els seus preus.

Hannah Arendt va reflexionar en el seu moment sobre la relació de la mentida i la política. Després d'haver analitzat els mecanismes ideològics, polítics i propagandístics dels totalitarismes, també es va interessar, a partir de fenòmens com la sostinguda mentida governamental a propòsit de la guerra de Vietnam que van revelar als Estats Units els denominats Papers del Pentàgon, pel que va descriure com una mentida política organitzada.

Arendt va detectar noves manifestacions en les democràcies modernes del vell conflicte entre veritat i política, un conflicte en què el perill no és una mentida concreta sinó la construcció de relats falsos o relats alternatius. “En els Documents del Pentàgon ens trobem amb homes que van fer tot el possible per conquistar la ment de les persones, això és, per manipular-les”, va escriure abans d'afegir que el fet que “el públic haja tingut accés a material que el Govern va tractar inútilment de mantindre ocult constitueix la major prova de la integritat i del poder de la premsa”. En el fons, estem en la mateixa batalla contra la manipulació, només que amb nous mitjans.