La secció que es proposa pretén ser un espai dedicat a tot el relacionat amb les festes de València, en el qual les Falles i tots els sectors culturals vinculats a les mateixes tinguen un especial protagonisme.
Pluja de clavells per a posar el fermall d'or a la Gran Fira de València
València —
La Gran Fira de València va tancar aquest diumenge el seu programa d'activitats amb la Batalla de Flors, un acte que la Junta de Govern va aprovar divendres passat sol·licitar a la Generalitat Valenciana perquè ho declare BIC immaterial i en el qual es van llançar dos milions de clavells.
A més dels dissenys dels carrossers, es van incorporar altres artistes fallers i dissenyadors que aporten la seua perspectiva en col·laboració amb aquests, de manera que a noms consolidats i de llarga trajectòria familiar com Azpeitia, Guaita, Carrero o Sánchez, es van afegir noms com els de Marina Puche, Ceballos i Sanabria o Paco López, aportant dissenys que renoven l'estil de les carrosses amb nous referents plàstics i creatius.
En aquest sentit, el regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset, ha destacat “la labor dels artistes fallers i carrossers per a aconseguir cada any una millor i més vistosa Batalla de Flors, així com el fet que cada vegada més dissenyadors s'interessen per a incorporar-se al disseny de les carrosses”.
En l'acte van desfilar 32 carrosses i 9 cotxes lleugers, tripulats per membres de diverses associacions festives i ciutadanes: preseleccionades a la Cort d'Honor de 2017, representants dels diferents sectors de la Junta Central Fallera, la reina de les festes de Castelló, la Bellea del Foc d'Alacant, altars de Sant Vicent, l'associació Jarit, l'Ateneu Mercantil, o les festes populars de Patraix i Sant Marcelí, entre uns altres.
Quant als guardons de les carrosses, es va atorgar el premi Baró de Cortes (en honor al baró de Cortes de Pallars, que va introduïr del festeig), a la carrossa 'El jardiner polar' (Ximo Esteve i Marina Puche).
El primer premi de la Secció Especial A va ser a parar a 'Sàtira', d'Antonio Sánchez i Rafa Sánchez; el segon a 'Visca la vida' (Alfredo Demets/Ceballos i Sanabria) i el tercer a 'Els regines de cors' (Jordi Palanca/Rafa Vilches).
El regidor ha valorat que, “a pesar que la Gran Fira de València ha experimentat fases de reestructuració, en les últimes dècades, la Batalla de Flors ha conservat la seua preeminència dins de la Fira, perquè, a més de clausurar-la, ha mantingut viu bona part del seu antic esperit popular”.
Un acte amb història
Introduïda en 1891 per iniciativa de Pasqual Frígola, baró de Cortes de Pallars, va començar a celebrar-se en el passeig de l'Albereda, a imitació d'uns combats lúdics semblants que se celebraven amb gran esplendor a Niça, en la Costa Blava, durant les seues festes de Carnestoltes, i que després també s'exportarien a altres ciutats europees i espanyoles.
Ràpidament, la Batalla de Flors es va convertir en el festeig més distingit i alhora popular de la Gran Fira, i es va configurar com una gran fita social i un espectacle per al conjunt de la ciutat.
De fet, la Batalla de Flors es va mantenir com un dels principals actes festius i socials de l'era daurada de l'antiga Fira, que transcorre entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX.
Sobre este blog
La secció que es proposa pretén ser un espai dedicat a tot el relacionat amb les festes de València, en el qual les Falles i tots els sectors culturals vinculats a les mateixes tinguen un especial protagonisme.
