Arnau Aymerich (Ebri Knight): “Venim amb la il·lusió de fer el concert que hauríem hagut de fer fa un any”

El grup català de música Ebri Knight torna divendres dia 1 a València amb ganes de tancar un cicle. Aquesta vegada estaran acompanyats del grup Kaotiko en la Sala Rock City de València. El grup de folk punk va denunciar al maig de l’any passat un cas de censura i atac a la llibertat d’expressió per part de la sala Amstel Art, gestionada per Heineken, en el recinte Veles e Vents de la Marina de València. El grup assegura que la gerència es va posar en contacte amb ells per exigir el compromís de “no manifestar cap contingut polític ni religiós durant el concert”. Poques hores després la gerència de la sala va comunicar la cancel·lació del concert. A més, un partit anticatalanista vinculat a l’extrema dreta va pressionar l’organització i va demanar la cancel·lació del concert, i va celebrar ‘l’èxit’ de la censura. Ebri Knight torna ara a una ciutat que, asseguren, sempre els ha fet sentir com a casa.

L’últim concert que teníeu programat a València, al maig, es va cancel·lar i denunciàreu que es tractava d’un atac a la llibertat d’expressió. Què va passar?

Nosaltres teníem programat des de feia mesos el concert a la sala Amstel Art. La sala, dos dies abans del concert, ens va confirmar que s’havia cancel·lat l’actuació, s’havia decidit que no es faria el concert. Llavors vam començar a esbrinar una mica per què havia estat això. Ells al·legaven que era un tema de paperassa, una documentació que ens havien demanat i no havien rebut. Però de seguida vam veure que no ens quadrava, perquè hi havia actuacions de setmanes anteriors que havien funcionat amb el mateix procediment i no els havien demanat aquesta documentació. Vam confirmar que això era una excusa perquè el gerent de la sala, que era un treballador de Heineken, que és qui va guanyar el concurs de la gerència, havia fet referència al contingut polític del grup d’Ebri Knight i havia dit que ‘no le gustaba nada lo que había leído del grupo’. A partir d’això, ens vam trobar amb una cosa encara més surrealista, que és que un grup catalanòfob, d’extrema dreta, havia fet un comunicat uns dies abans en què denunciava que venia un grup a tocar que era políticament allunyat del que ells creien que era el correcte. A més a més, hi posaven que havien fet arribar aquesta queixa a la gerència de la sala i, un cop va haver-se confirmat la cancel·lació del concert, els mateixos grups polítics van fer bandera d’haver aconseguit que l’organització cancel·lés el concert. Això va confirmar que era un cas de censura política que, pel fet de ser un grup independentista i un projecte d’esquerres, doncs, en algun punt de l’ideari, la gerència havia decidit censurar políticament el concert.

En el comunicat que vau fer diguéreu que volíeu emprendre accions legals. Ho heu denunciat?

Vam estudiar a través del procediment que havien fet de programar el concert si s’havia comés cap irregularitat que ens pogués cobrir una defensa. Malauradament el procés és tan precari, com acostumen a ser totes les contractacions i programacions d’actuacions musicals, que no hi vam veure res clar i vam pensar que perdríem. Per una altra banda, mediàticament vam tenir molt de suport i molts mitjans se’n va fer ressò. Es va donar a conèixer el cas a tot el país, i a bona part de l’Estat espanyol, i vam veure que de seguida s’havia generat una solidaritat molt gran. De fet, vam posar en marxa una idea que teníem al cap de fer una cervesa del grup i llavors vam fer el projecte ‘Cervesa contra la censura’.

Com deies, un partit d’extrema dreta es va vanagloriar d’haver contribuït a la censura i inclús va dir “objetivo cumplido” en les xarxes socials amb referència a la cancel·lació del concert. Penseu que van ser més determinants les pressions de fora o va ser una qüestió més personal de la sala?

No ho sabem. El que sí que sabem és que el gerent va escriure en un correu que no li agradava gens el que havia llegit de nosaltres i del contingut de les lletres. Segurament si aquest grup polític no hagués fet la denúncia a la gerència, no se n’hauria assabentat. Però el més greu no és que un grup polític, potser més o menys minoritari, faci una denúncia perquè cregui que ha de fer-la, el problema és que una persona que ocupa un càrrec de responsabilitat en un espai que, per molt que tingui una gestió privada, és de titularitat pública, decideixi aplicar la censura d’una manera tan cutre. La cosa més fàcil per a aquesta persona hauria estat que el concert es fes, i la repercussió hauria estat relativament petita, que no pas, doncs, tota la repercussió que va tenir. També Heineken ha rebut moltes trucades en què els han demanat explicacions del que va passar i van dir que eren temes logístics, tot i que en realitat sabem que en aquesta sala han tingut lloc actuacions amb molt menys miraments burocràtics.

Què penseu que és el que molesta de les vostres lletres?

Doncs la veritat és que no ho sé, perquè, en general, la gent que se’ns adreça evidentment és la gent a qui li agrada la nostra música. A les Illes no ens ha passat, però tant al País Valencià com al Principat ens acostuma a passar que la secció local de Ciudadanos, de Nuevas Generaciones o, fins i tot, del PP, o altres grups encara més de la dreta, fan denúncies i es queixen que es gastin diners públics amb un grup que ells consideren que és molt radical, d’extrema esquerra, que defensa els colpistes i coses d’aquestes... Normalment aquestes denúncies acaben en anècdotes. En general, el que molesta és el tema independentista i que som molt obertament d’esquerres i barregen allò típic de Veneçuela, ETA... I tot el que poden.

A València s’han viscut, després del vostre cas, dues situacions molt semblants amb Dani Mateo i Mongolia. En el context en què se situa la cultura, en què els atacs a la llibertat d’expressió per part de l’extrema dreta són cada vegada més habituals, penseu que els artistes, músics, còmics, llegiu dues voltes el que escriviu? Hi ha una mica més de por de la repressió?

Aquesta pregunta ens la van fer moltes vegades després que va passar això i, per tant, hi vam fer moltes voltes. Crec que no només no hem pensat moltes vegades el que escrivim, senzillament hem escrit el que ens ha vingut de gust; de fet, després d’aquest episodi segurament serem encara una mica més clars, més directes i no pensem si el que escrivim pot ser objecte de censura o no. L’única vegada que ens ha passat ha estat més contraproduent per als executors de la censura que per a nosaltres. Hem fet molt de concert per tot el País Valencià, pel Principat... No parem de fer concerts! Els concerts tenen una visibilitat limitada, però aquest cas de censura va tenir una repercussió més gran de solidaritat cap a nosaltres i de crítica cap a Heineken, com a empresa i com a marca, perquè molta gent va cridar al boicot. Nosaltres denunciem sempre la censura i hem viscut afortunadament una part molt petita i molt anecdòtica de la censura, però aquí hi ha músics i autors que estan esperant entrar a la presó. Això sí que és greu, és l’altra punta de l’espectre de la censura. Hem patit un cas molt menys greu, però també dins del mateix espectre de censura política, ideològica, i la cerca de castigar la dissidència de pensament.

Aquesta vegada toqueu juntament amb Kaotiko, també un grup amb un discurs social potent. Què hi podrà veure el públic valencià?

Som dos grups combatius i és la primera vegada que toquem junts. Ens fa molta il·lusió fer el concert amb ells. Ens fa molta il·lusió fer el concert que hauríem d’haver fet fa un any. Per a nosaltres és molt rellevant, sobretot perquè a València sempre estem com a casa i a tot el País Valencià. Hi ha gent del Principat que ens diu ‘que en són, de fatxes, a València!’ i nosaltres responem que hem anat a tocar al Vallès, al costat de casa, i també ens han sortit il·luminats que han fet tuits dient-nos ‘locos separatistas’. Afortunadament és minoritari, però és una cosa que passa en tot el País. A València va ser un cas més sonat i tornar-hi fa que sigui especialment rellevant. Tanquem un cicle d’un episodi desafortunat que ens ha fet rebre molts missatges de solidaritat des del País Valencià i, més especialment, des de València ciutat. Ens han dit que és casa nostra i així ho sentim. N’estem especialment contents i serà un dels concerts més macos de l’any, de segur.

Penseu que tornareu a tindre problemes? La sala ha rebut alguna pressió per la vostra actuació?

Si ha passat, no ens n’hem assabentat. Realment l’altra vegada va passar i potser tampoc no ens n’hauríem assabentat si no haguessin cancel·lat el concert. Aquest partit polític d’extrema dreta és un grup que nosaltres no coneixíem, són molt residuals i, a vegades, gairebé ens ho prenem de conya quan un grup local comença a dir que som amics de terroristes i això, però, de moment, per a aquest concert de divendres no ens hem assabentat de cap pressió o cosa rara. Com et deia, és tancar un cicle i, en general, nosaltres, quan anem de concert, anem al lloc a gaudir de la música. Estem fent gira pel País Basc, Valladolid, Oviedo.. Ens agrada conèixer la gent i gaudim molt de les lluites locals. En aquest sentit, per a nosaltres València és un lloc molt conegut, és com tocar a casa. Hi anem amb l’alegria d’anar a un concert i, a més a més, amb el plus de dir que fa un any que no hi vam poder tocar.